La intenció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de limitar els serveis i les llicències de Vehicles de Transport amb Conductor (VTC) per protegir el sector del taxi, categoria en la que entren empreses com Uber i Cabify, és contrària al dret comunitari, segons les conclusions de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, que aquest dijous ha dictaminat que limitar el nombre de llicències de VTC a 1 per cada 30 viola el principi de la llibertat d’establiment, definit com el dret dels ciutadans de la Unió Europea a exercir activitats econòmiques i constituir empreses a tot el territori de la Unió d'acord amb la legislació de l'estat d'establiment i en igualtat de condicions respecte dels seus nacionals.

Les conclusions de l’Advocat General no són vinculants, però habitualment solen marcar els veredictes del TJUE, que en aquesta ocasió ha de respondre a una pregunta del Tribunal Suprem espanyol sobre l’ajustament a dret de la decisió de l’AMB, de limitar les llicències de VTC per protegir el sector del taxi. Segons recull el TJUE en un comunicat, Szpunar especifica en les seves conclusions que la llibertat d’establiment només es pot restringir en cas d’una “raó imperiosa d’interès general”, però rebutja que “la viabilitat econòmica dels serveis del taxi no pot per si mateixa constituir una raó imperiosa d’interès general”.

En aquest sentit, l’Advocat General del TJUE també considera que “el manteniment d’un equilibri entre els serveis del taxi i dels VTC no pot ser considerat una raó imperiosa d’interès general vàlida” i apunta que “si la vertadera intenció és establir un sistema adequat de transport local privat, l’ampliació de l’oferta a través de l’admissió de més VTC seria de més utilitat per resoldre el problema”. Això sí, Szpunar accepta que hi hagi raons basades en la gestió del transport local, de trànsit i de l’ús de l’espai públic i en la protecció del medi ambient i no veu “cap problema en justificar l’exigència d’una autorització addicional”.

En tot cas, l’Advocat General del TJUE “no concep cap argument en favor de la idoneïtat de la ràtio d’una autorització de VTC per cada trenta llicències de taxi per materialitzar les raons imperioses d’interès general” i es qüestiona que els serveis del taxi i els de VTC estiguin subjectes a règims jurídics diferents si satisfan la mateixa demanda, la de transport local individual privat i, a més, competeixen entre ells i subratlla que els VTC veuen restringit el seu accés al mercat.