El Taller Masriera, el singular edifici situat al carrer Bailèn, 70, de Barcelona, entre Consell de Cent i Diputació, crida l’atenció per fora, amb la seva planta de temple grecoromà, però encara és més interessant a l’interior, on hi ha un teatre de més de 300 localitats, a més de diverses sales de treball i una sorprenent capella. Durant molts anys va ser un edifici misteriós i tancat en si mateix malgrat que va ser concebut com a taller artístic de pintura, escultura i orfebreria. Des que l’estiu del 2020 va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, l’immoble ja no és tan opac, i s’ha pogut visitar en diverses ocasions, entre les quals el circuit d’arquitectura Open House.
Ara, segons ha informat el districte de l’Eixample, la ciutadania tornarà a tenir la possibilitat de visitar l’edifici per dins, un cop es tornen a oferir visites guiades gratuïtes de caràcter històric i arquitectònic. La nova temporada de visites començarà el 12 de febrer i incrementa el nombre de dies respecte a l’any passat: 12 i 19 de febrer, 12 i 26 de març, 9 d’abril, 7 i 21 de maig, 11 de juny, 9 de juliol, 6 d’agost, 10 i 17 de setembre, 8 i 29 d’octubre, 12 i 26 de novembre i 10 de desembre. Es programaran tres visites d’uns 50 minuts que començaran a les 10.30 h, 11.30 h i 12.30 h i amb grups d’un màxim de 15 persones, que aniran a càrrec de personal especialitzat en la gestió d’esdeveniments culturals i amb coneixements històrics i arquitectònics.
Visita més completa que la de l’Open House
La visita s’iniciarà al pati previ, a les escales principals d’accés, i continuarà pel vestíbul per donar accés al pati de butaques del teatre. Aquest és l’espai més adequat per fer explicacions a grups grans a l’interior de l’edifici, ja que es tracta d’una superfície àmplia i amb bona acústica. A continuació es visitarà la sala de billar i treball i es passarà a la capella de la planta baixa. D’aquí es podrà pujar a la planta primera -un espai no inclòs a la visita del circuit Open House-, on es visitaran les habitacions. L’últim tram de la visita passa pel pati del darrere de planta primera, l’amfiteatre i les escales que baixen al vestíbul.
Les reserves s’han de fer a través de la plataforma Eventbrite, fet que garantirà el control d’aforaments i la gestió de les llistes d’assistents i s’obriran pocs dies abans per evitar que les reserves es facin amb mesos d’antelació i els dies assenyalats no s’omplin els grups. Així, l’edifici recuperarà un ús veïnal a l’espera que es decideixi la seva destinació definitiva. El Taller Masriera va ser adquirit pel consistori a través d’una permuta, un intercanvi amb el qual la Fundació Pere Relats va adquirir la finca municipal situada al carrer de la Llacuna, 26. Veïns i el teixit cultural del barri van reclamar llargament l’ampliació de la xarxa d’equipaments públics de proximitat al districte de l’Eixample, amb el focus posat en el Taller Masriera.
Un edifici d’estil neoclassicista
El Taller Masriera va ser construït l’any 1882 a partir d’un projecte de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas -autor de l’Arc del Triomf i la Casa dels Paraigües de la Rambla-, per encàrrec dels germans Masriera, en un moment de plena expansió de l’Eixample. La seva façana, d’estil neoclàssic i amb columnes rematades amb capitells corintis, conforma l’entrada a un improbable temple grecoromà, malgrat que l’objectiu inicial de l’immoble era funcionar com a taller de pintura, escultura i orfebreria. De fet, aquest ús artístic és el que va justificar-ne el disseny de la façana principal, amb la intenció d’esdevenir un temple d'art, és a dir, un centre artístic. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i planta soterrani, amb una superfície de sòl de 1.356 m² i una superfície construïda de 1.861 m².
Als anys vint del segle passat és quan s’incorpora el teatre, amb tres-centes localitats, on sota el nom de sala Studium hi actuava la companyia Els Belluguets, a més d’acollir estrenes d’altres companyies. Després del parèntesi de la Guerra Civil, es reprèn l’activitat teatral en convertir-se en la seu de la societat teatral Club Helena, que va incorporar-hi també sessions de cinema. Als anys cinquanta és quan comença l’època de foscor, quan l’immoble passa a mans de l’entitat catòlica Centro Social de Actividades Culturales y Religiosas i s’hi instal·la una comunitat de religioses de la Companyia del Sagrat Cor, que manté l’edifici tancat al públic i sense gaires connexions amb l’exterior, tot i que durant un temps funcionava com a punt de recollida de roba de segona mà. Des de l’any 2009, l’immoble era propietat de la Fundació Privada Pere Relats fins que el 2020 va passar a mans de l’ajuntament.