Esmentar la relació d’Antoni Gaudí amb Barcelona porta de forma gairebé immediata a pensar en la Sagrada Família, la seva obra més universalment coneguda, els seus dos edificis del passeig de Gràcia, la Casa Batlló i la Casa Milà -també coneguda com la Pedrera- o el Park Güell -el projecte fracassat més meravellós que mai hagi pogut tenir la capital de Catalunya-. Encara hi ha més obres de Gaudí a la ciutat, com el Palau Güell -que afronta un projecte d’ampliació- o la Casa Vicens, la primera de l’arquitecte a Barcelona, però aquestes no són les úniques obres de l’arquitecte, ja que al catàleg gaudinià cal afegir-hi d’altres, com els Pavellons Güell i la Torre Bellesguard.
Aquesta última, la Torre Bellesguard, és una de les menys conegudes, però és de les més singularment sorprenents, almenys per dos motius, perquè és l’obra més catalana de totes i perquè amaga un sorprenent cap de drac que no és visible des del carrer però que, un cop descobert, es converteix en una imatge icònica d’una edificació que tot i ser de gran interès paga la penitència d’estar allunyada del centre de la ciutat i de les rutes turístiques més habituals, tot i que el seu emplaçament no és capriciós, ja que té a veure amb la història de Catalunya.
Certament, a aquesta edificació, situada al carrer del mateix nom, pocs metres per sota de la ronda de Dalt, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, li fallen les connexions. La millor manera d’arribar-hi en transport públic és amb les línies d’autobús H2, 123 i 196, i una mica més allunyada, la V13, i, com a molt, en FGC fins a l’estació terme d’Avinguda Tibidabo per emprendre una passejada d’un quart d’hora. A canvi, la Torre Bellesguard ofereix una visita gairebé exclusiva, perquè es tracta d’una edificació gaudiniana que aparentment s’allunya dels paràmetres icònics de l’arquitecte però que, en el fons, s’insereix molt còmodament en la seva obra.
L’obra més catalana
Antoni Gaudí va construir la Torre Bellesguard entre 1900 i 1909, és a dir posterior a la Casa Vicens i el Palau Güell i coetània del Park Güell. L’obra es va fer per encàrrec, però a diferència de la Casa Vicens, on l’arquitecte va intentar recollir en l’obra trets del propietari, a Bellesguard Gaudí va voler fer un exercici d’història, un homenatge a Catalunya particular. I és que l’emplaçament hi convidava. Aquesta torre està situada a l’antic emplaçament del Castell de Bellesguard, una edificació medieval que va ser l’última residència del rei Martí l’Humà, l’últim monarca del casal de Barcelona, que en morir l’any 1410 va obrir la porta a un interregne que va comportar l’arribada de la dinastia Trastàmara al tron de la Corona d’Aragó.
Conscient de la importància de l’espai, del que, de fet, queden restes de torres i muralla exterior que Gaudí va integrar per recrear el recinte emmurallat, l’arquitecte va projectar una edificació neogòtica -una de les principals inspiracions del modernisme- que recreava, des del seu particular punt de vista, el que podia haver estat el castell medieval, i donant una importància de primer ordre al simbolisme, com es pot veure en enrajolats i forjats. Sense anar més lluny els bancs de trencadís de l’entrada reflecteixen peixos amb les quatre barres al llom als frontals, mentre que als laterals hi ha imatges de l’albada i l’ocàs de Catalunya simbolitzant l’inici de la decadència que, des d’una visió romàntica de la història de Catalunya, va suposar l’arribada de reis castellans.
En tot cas, després de ser abandonat, el castell va entrar en una fase de degradació que va comportar que a finals del segle XIX només quedessin drets algunes restes. Després de diversos canvis de propietat, el 1900 part del solar de l’antic castell va ser comprat per Maria Sagués i Molins, vídua del comerciant Jaume Figueras, mort el 1877, propietari d’un establiment a la Rambla -cantonada amb el carrer Petxina, a tocar del mercat de la Boqueria- que encara actualment manté el rètol original d’Antigua Casa Figueras. Maria Sagués va comprar la finca amb la intenció d’edificar la torre, que no va veure acabada, ja que va morir el 1907.
Gaudí, del qual és sobradament coneguda la seva condició de catalanista -com un mirall de l’actualitat, l’arquitecte va ser detingut el 1924 per negar-se a parlar castellà- va ser l’encarregat de dur a terme la construcció i no va passar l’oportunitat de fixar la seva filiació política en una obra que rememorés el passat medieval català. Però més enllà d’aquest simbolisme, tant l’interior com l’exterior tenen força punts de contacte amb les seves obres més conegudes, com les columnes de maons d’unes golfes que van quedar inacabades però permeten veure en detall l’estil constructiu de Gaudí. Ara, si el que es busquen són sorpreses, cal pujar a les terrasses superiors.
Aquí hi ha un drac? On?
La llegenda de Sant Jordi i el drac és una iconografia que Gaudí va fixar de manera magistral a la Casa Batlló, però que també apareix en una edificació que ja va ser ideada com un homenatge a Catalunya. El pinacle que corona la torre, amb una creu molt similar a la que un dia encapçalarà la torre més alta de la Sagrada Família es pot prendre clarament com la imatge de l’espasa de Sant Jordi. Ara bé, si hi ha una espasa, també ha d’haver-hi un drac, però on és? Si a la Casa Batlló les escates del drac conformen la teulada, a la Torre Bellesguard la solució va ser molt més evident; tanmateix, no es veu fins que la tens a tocar.
La part exterior de les golfes està conformada per un quadrat amb finestres a dos nivells que es poden observar des de l’exterior gràcies a unes terrasses que les envolten. No tots els costats tenen el mateix nombre de finestres, però un dels vèrtexs permet -a banda de gaudir de magnífiques vistes de Barcelona- descobrir el drac. Quatre finestres a dos nivells permeten identificar un cap de drac delimitat pels narius -finestres inferiors- i els ulls -finestres superiors-. De cop i volta, el que només eren murs i finestres són ara un drac, i si el visitant dubtava de la utilitat de la càmera de gran angular del mòbil, ara té l’oportunitat de copsar la seva eficàcia, perquè cal tenir en compte que aquest drac secret no es veu des de peu de carrer.
La torre, actualment propietat de la companyia d’assegurances Catalana Occident, està oberta a visites de dimarts a diumenges en horari de 10 a 15 hores (9 euros la visita lliure i 16 la guiada), i permet contemplar els jardins i recórrer l’interior de l'edifici, incloses les golfes i les terrasses. A més, unes obres recents al solar superior, on hi ha la seu de la Universitat Abat Oliba, permet gaudir d’una millor vista de l’obra des del carrer, tot i que hi ha el dubte de si amb els enderrocs s’ha pogut malmetre alguna part del perímetre original o del construït per Gaudí. Per completar la visita només cal travessar el carrer Bellesguard per contemplar un viaducte del mateix Gaudí, fet en el mateix estil de columnes inclinades del Park Güell. Tot plegat, un dels edificis gaudinians més desconeguts i, alhora, més sorprenents d'una Barcelona sempre xocant, on hi ha lloc per a contemplar el Guernica de Picasso al seu emplaçament 'original', visitar una cotxera prefabricada a la falda de Collserola, gaudir d'un temple neoclàssic al cor de l'Eixample, admirar la bellesa d'un gratacel brutalista i fins i tot descobrir que al costat del Palau de la Música hi ha una altra joia modernista.