En paral·lel a la inauguració, fa pocs dies, del perllongament del tramvia per la Diagonal entre la plaça de les Glòries i la de Verdaguer, ha arribat a les llibreries Tramvies de Barcelona, una crònica sentimental (Albertí Editor, 2024), obra de Ròmul Brotons, que traça el relat conjunt i inseparable de l’evolució d’aquest mitjà de transport i de la mateixa ciutat de Barcelona durant els 99 anys (1872-1971) que va circular-hi abans de passar per una travessa del desert de 33 anys amb només el Tramvia Blau com a exponent funcional, fins que el tramvia modern va tornar als carrers l’any 2004.
⭕ El Metropolità Circular, la descomunal xarxa de Metro que Barcelona hauria pogut tenir fa un segle
Difícilment es pot explicar la història de Barcelona de finals del segle XIX i gairebé tot el XX sense recordar que el tramvia va ser un mitjà de transport que va contribuir com cap altre al seu creixement, convertit en hegemònic durant dècades, i que, més enllà de la seva popularitat, va formar part del paisatge urbà en totes les ocasions importants, tant les felices, com la seva importància i presència per connectar la ciutat en moments determinats com les exposicions internacionals, com les reivindicatives, com el cèlebre boicot/vaga del 1951 o l’ús com a barricades a la Setmana Tràgica del 1909, sense oblidar fets tristos, com l’atropellament que va comportar la mort d’Antoni Gaudí el 1926, o el mateix fet que Ildefons Cerdà va dissenyar l’Eixample amb l’estructura de xamfrans per facilitar els girs del tramvia i no pas com a aparcament de cotxes, ús que s'imposaria molt més tard.
El tramvia va fer gran la ciutat i va teixir una xarxa que connectava el seu nucli amb els pobles del pla i els va integrar en una metròpoli que s’anava fent gran a base d’agregacions, de grans esdeveniments internacionals i d’onades migratòries i, en aquest sentit, el mateix autor obre la presentació del llibre recordant un fet que demostra la connexió del tramvia amb la història de Barcelona, com el bateig el 2019 de l’antiga avinguda de Borbó com l’avinguda dels Quinze perquè un cop arribats a aquest punt des del centre, es canviava de tarifa i si no es volia pagar més de quinze cèntims calia baixar del vehicle i continuar caminant.
“L’anècdota ens recorda que hi havia una vegada en què els carrers de la ciutat eren plens de tramvies i la gent els utilitzava cada dia”, apunta Brotons, per afegir més endavant que aquest transport, per la seva presència als carrers, “serien objectiu preferent durant vagues i revoltes, com una manera fàcil d’aixecar barricades”. Per tot això, Tramvies de Barcelona no és només un recorregut històric, amb explicacions acurades de les línies, els canvis de tracció -de sang, de vapor i elèctrics-, sinó també de com ho va viure la ciutadania, amb profusió de textos i il·lustracions de premsa de l’època, especialment la satírica, que configuren, exactament, una “crònica sentimental” de la història tramviària de Barcelona.
Imatge principal: Un tramvia amb sobreocupació entre 1940 i 1945 / Foto: Josep Brangulí / Arxiu Nacional de Catalunya