Joaquim Renart (Barcelona, 1879 - 1961) és un d’aquells personatges barcelonins que no es mereixen restar en l’oblit. Dibuixant, pintor i decorador, a més d’autor d’un extens diari personal, destaca pels seus gravats i dibuixos, molts dels quals configuren una singular crònica de Barcelona. Tant és així que l’Associació Antic Gremi de Revenedors, dipositària del fons documental de Renart, ha volgut donar a conèixer una part d’aquest llegat amb l'exposició Joaquim Renart. De Ciutat Vella a l'Eixample, la segona dedicada a la seva obra, que es pot veure fins al 25 de maig a la seu del mateix gremi, a la plaça del Pi, 3, de Barcelona, amb un doble objectiu, el de donar a conèixer l’obra i també l’entitat que l’organitza.
➡️ Gremi de Revenedors, història viva (i mig secreta) de Barcelona
➡️ Fragments de la Veracreu i llet de la Mare de Déu, insòlites relíquies que són a Barcelona
L’exposició, que es pot visitar els feiners de 17 a 20 hores amb un preu de 5 euros que inclou el catàleg, traça el trànsit de Ciutat Vella a l’Eixample experimentat pels barcelonins a finals del segle XIX i principis del XX, el mateix trajecte que va fer Renart, que va passar del taller d’imatgeria religiosa i botiga d’objectes artístics Can Renart, un negoci familiar que situat als carrers de la Palma de Sant Just i del Regomir, al Barri Gòtic, a instal·lar-se l’any 1905 a l’Eixample, concretament al carrer Diputació, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris, el rovell de l’ou d’aquella Barcelona emergent.
Amb el propòsit d’evocar aquell trànsit, l’historiador de l’art Josep Bracons, comissari de l’exposició, afirma, en declaracions a ElNacional.cat, que “l'Eixample no surt del no-res, sorgeix d’aquells barcelonins i barcelonines que passen de Ciutat Vella a l’Eixample, i aquest pas no és només una mudança, és un canvi de mentalitat”. “És aquell canvi dels palaus del carrer Mercaders a la vida familiar de l’Eixample amb totes les implicacions de la vida moderna”, assenyala Bracons, que afegeix que “en certa forma, els dibuixos de Renart són també la visió gràfica d’aquest canvi de mentalitat”. “Per ell, Ciutat Vella és la ciutat dels artesans, aquell paradís, i la ciutat nova de l’Eixample, en canvi, és la ciutat de la indústria del comerç i és la ciutat també d'una vida burgesa que és la que reflecteixen en bona part els seus dibuixos”, assenyala el comissari.
“Gran cronista de Barcelona”
Per a Francesc Sendil, president de l’Associació Antic Gremi de Revenedors, entitat que compta amb 577 anys d’existència, és hora de reivindicar, a través del fons de l’entitat, la figura de Renart, “un gran cronista de la ciutat de Barcelona”. “Del fons de Joaquim Renart en tenim molt i els catalans l’han de conèixer”, apunta, per afegir que l’exposició a la sala noble de la seu del gremi afavoreix també que la ciutadania pugui “conèixer la sala, que continua sent una sala no molt coneguda de Barcelona i alhora gaudir de l’exposició”.
En aquest sentit, la mostra, inaugurada el passat 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, entrecreua dibuixos de caràcter personal i familiar amb d’altres més ubicats en l’esfera pública. En els primers hi apareix en Joan Proubasta i Renart, net del dibuixant nascut el 1944 i present a la inauguració, que ha fet donació a l’Associació Antic Gremi d’una bona col·lecció de dibuixos del seu avi, part d’ells inclosos a l’exposició. Entre les estampes més familiars s’inclouen dibuixos com Estrena del jersei de la Valentina (1932), Han esquilat el Blacket (1949) -el gos de la família- o El sofà de casa l’avi (1959).
Pel que fa als segons, destaquen els seus dibuixos de les nevades de 1932 i particularment del 1938, d’especial importància històrica perquè va afectar una ciutat sotmesa als bombardejos i els estralls de la guerra. Aquest apartat també inclou cartells publicitaris de Can Renart i una interessant selecció d’exlibris de l’any 1907, d’estètica modernista i que justifiquen que Renart sigui considerat, juntament amb Alexandre de Riquer i Josep Triadó, un dels grans impulsors de l’exlibrisme modern a Catalunya. Aquest diàleg entre el que és familiar i el que és públic és alhora reflex d’aquest itinerari de Ciutat Vella a l’Eixample i, alhora, de la importància de Renart en la vida de la ciutat.
En aquest sentit, Bracons recorda que Renart “és una figura clau en la vida associativa i cultural de Barcelona en la primera meitat del segle vint”, tot reiterant la seva importància perquè “ell mateix participa de les dinàmiques de la vida cultural i associativa de la ciutat; perquè el seu negoci, Can Renart, és una peça important com a proveïdor d'objectes d'art, i perquè al seu diari escrit deixa constància de la vida urbana i la vida cultural de la ciutat. “Els seus dibuixos són també una crònica gràfica d’aquesta ciutat”, continua, per afirmar que “coneixent millor Renart, coneixerem també la vida de Barcelona i els seus replecs”.