La construcció del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona va a velocitat de creuer. Un cop recuperat el nombre de visites que va caure en picat per la pandèmia de la Covid i, per tant, recuperada la principal font de finançament, la Junta Constructora anunciava el març passat que l’any 2025 s’acabaria la torre més alta, la de Jesús, i tots els esforços es traslladarien a treballar en la façana de la Glòria, la situada al carrer Mallorca, amb la previsió d’enllestir tota l’església en una dècada. Amb tot, aquesta façana té un escull important, el seu accés, que a causa de la diferència de cota del solar on es construeix, queda uns metres per sobre del nivell del carrer.
La intenció de la Junta Constructora ha estat sempre la de construir una monumental passarel·la que passaria per sobre del carrer Mallorca i facilitaria l’accés des de l’altra banda del carrer. Es tracta d’un projecte que el temple considera inherent a la mateixa Sagrada Família i dissenyat per Antoni Gaudí, i per tant sempre s’ha mostrat disposat a dur-lo a terme. Ara bé, cal tenir en compte que aquest projecte inclou, en primer lloc, una ocupació significativa de la via pública més enllà del solar de la Sagrada Família, i, en segon lloc i molt més important, el fet que a l’altra banda del carrer hi ha edificis de veïns.
El conflicte entre el temple i els veïns afectats per la construcció de l’escalinata fa dècades que dura, almenys des que a principis dels anys setanta es va construir just al davant un edifici residencial, mentre que el Pla General Metropolità (PGM) del 1976 va afectar bona part dels edificis amb la vista posada a obrir una gran avinguda davant la que hauria de ser l’entrada principal de la Sagrada Família. Amb tot, aquest conflicte ha estat latent durant anys, mentre les obres s’eternitzaven, però a mesura que s’apropa el moment de la veritat, es fa més evident que cal arribar a una solució que impliqui totes les parts, és a dir, l’Ajuntament de Barcelona; els veïns, representats per l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família i l’Associació de veïns afectats per la construcció del temple de la Sagrada Família, i la Junta Constructora de la Sagrada Família.
Amb l’objectiu de trobar una solució de consens, el març del 2020 es va constituir el Grup de Treball Sagrada Família, amb participació de les tres parts implicades, on es van fixar com a objectius la garantia del dret a l’habitatge, la millora de dotacions del barri, la reducció dels impactes negatius del turisme i la definició del final de les obres. Amb tot, la pandèmia de la Covid va paralitzar el funcionament del Grup de Treball que ja no s’ha tornat a reunir més. Tanmateix, veïns i ajuntament van seguir treballant en projectes de futur i el febrer del 2022 aquests es van materialitzar en fins a tres propostes de treball que fins fa poques setmanes eren desconegudes pel gran públic però que la mateixa associació de veïns de la Sagrada Família ha donat a conèixer en el seu butlletí informatiu. Es tracta de tres propostes que parteixen del PGM vigent i que van ser presentades per l’anterior govern municipal sota la petició d’un compromís de confidencialitat que, amb el canvi de govern municipal, ja ha quedat superat.
El punt de partida, què diu el PGM?
El PGM del 1976 és el marc a partir del qual s’ha de trobar una solució per la via, amb tota probabilitat, d’una MPGM, és a dir, una Modificació del Pla General Metropolità que s’hauria d’aprovar inicialment al plenari municipal i definitivament a la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, que és un òrgan de la Generalitat. En tot cas, el PGM dibuixa una proposta de màxims que inclou l’obertura d’una gran avinguda al costat mar de la Sagrada Família entre els carrers Mallorca i Aragó que mantindria edificis als laterals dels carrers Sardenya i Marina. Aquesta proposta de màxims permetria que el temple tingués espai per construir l’escalinata prevista, però al preu d’afectar 1.020 habitatges. De fet, es preveu la construcció de 644 nous habitatges, cosa que produiria un dèficit de 376.
Primera proposta, 171 habitatges afectats
La primera proposta de treball presentada per l’anterior govern municipal als veïns suposa una afectació parcial de les dues illes delimitades pels carrers Mallorca, Sardenya, Aragó i Marina, amb la creació de dues places, una per sobre del carrer València i una altra per sota, i una plaça d’interior a l’illa adjacent dels carrers Mallorca, Marina, València i Lepant, en una finca que, per la banda del carrer Mallorca podria acollir la construcció d’habitatges de substitució pels afectats. Aquesta proposta també fa entrar en joc l’illa on se situa l’antiga Fàbrica Damm, que segons el PGM hauria d’acollir equipaments. La proposta suposa afectar 171 habitatges i la construcció de 243 de nous, amb un superàvit de 72.
Segona proposta, 92 habitatges afectats
La segona proposta de treball encara redueix les afectacions i proposa la creació d’equipaments al mateix àmbit. Es tractaria d’un espai on es mantindria una plaça pública al carrer Mallorca amb equipaments, a més de mantenir l’altra plaça i l’interior d’illa previstos a la primera proposta. El resultat seria afectar 92 habitatges i construir-ne 96, amb un superàvit de 4. Es tracta, doncs, d’una proposta de mínims que igualment permetria alliberar espai per a la construcció de l’escalinata.
Tercera proposta, 0 habitatges afectats
Finalment, una tercera proposta preveu únicament la creació de places amb la forma d’interiors d’illa que inclou també la construcció d’equipaments i que comportaria no haver d’afectar cap habitatge i encara construir-ne 144 de nous, tot i que comprometria la construcció de l’escalinata. Aquesta tercera proposta, així com la segona, també preveuen la possible construcció d’equipaments a l’illa de la Damm.
Els afectats: “Pis per pis i clau en mà”
La presentació d’aquests projectes per part de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família ha suposat “posar sobre la taula una eina de negociació”, segons detalla Gabriel Mercadal, responsable d'Urbanisme de l'entitat veïnal, en declaracions a ElNacional.cat, per assenyalar que la publicació d’aquests plànols ha suposat “una sacsejada important”. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ja els ha convocat a una reunió per al 23 de maig, en una trobada que, amb tot, no inclou la presència de la Junta Constructora. En tot cas, Mercadal recorda que les tres propostes suposen una reducció de “l’afectació inicial de 1020 habitatges” i fins i tot considera que es podria començar a parlar a partir de “l’opció que només suposa afectar 171 habitatges”.
Més “escèptic” es mostra Salvador Barroso, president de l’Associació de veïns afectats per la construcció del temple de la Sagrada Família, que apunta, també en declaracions a aquest mitjà, que la seva entitat aposta pel “mínim dels mínims” pel que fa a les afectacions, apuntant que pot haver-hi “solucions sense afectacions” i que, “en el pitjor cas de les expropiacions, aquestes han de ser pis per pis i claus en mà”, és a dir, que si finalment cal reallotjar residents, ho han de ser en nous habitatges amb les mateixes característiques i que el trasllat no es faria efectiu fins que aquests estiguessin completament enllestits. Barroso afegeix, a més, que el cost de tota aquesta operació hauria d’anar a càrrec del temple. “Això no ho hem de pagar ni els veïns ni l'Ajuntament”, afegeix.
Laia Bonet es reunirà amb els veïns
Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per aquest mitjà han confirmat que es preveu una reunió amb les entitats veïnals els propers dies que encapçalarà la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, però apuntant que “no hi ha cap proposta tancada ni acordada pel que fa a la solució urbanística concreta per a la Façana de la Glòria”. És més, les mateixes fonts apunten que les propostes que han fet públiques els veïns eren “propostes de treball”. “L’Ajuntament i l’actual govern municipal les té i les tindra en compte, juntament amb altres propostes que existeixen, per acabar definint una solució per a aquest espai”, apunten, per afegir que l’actual govern municipal manté la “voluntat d’entomar el diàleg amb la Junta i els veïns per abordar una situació de provisionalitat que la ciutat fa anys que té pendent” i més en un moment en que la Junta Constructora “ja ha definit una data de final d’obres de la Basílica”. En tot cas, l’objectiu del govern municipal és el de “definir una proposta urbanística per aquest entorn garantint el dret a l’habitatge i un espai públic de qualitat a l’entorn del temple”.
La Junta Constructora es mostra “oberta al diàleg”
Finalment, a consultes d’aquest mitjà, la Junta Constructora de la Sagrada Família ha expressat el seu “compromís de fer possible el conjunt del projecte” com a “dipositaris de l'obra de Gaudí”. “Considerem que aquest projecte s’ha de dur a terme d’acord amb l’ajuntament i trobant solucions justes per a tothom”, apunten fonts del temple en referència a la construcció de l’escalinata, per afegir que estan “oberts a dialogar i debatre totes les propostes”. Així mateix, assenyalen que ja s’han mantingut dues reunions amb l’ajuntament on s’ha parlat del calendari de finalització de les obres i han recordat que en el seu moment, “l’anterior consistori ens va informar que treballaria amb propostes de possibles solucions urbanístiques de l’entorn i que es crearia una taula de treball amb Ajuntament, veïns i Junta”. “Com ja hem manifestat anteriorment, estem oberts al diàleg i, per tant, ho valorem positivament”, reblen les mateixes fonts.
Un trencaclosques necessitat de solució
Tot plegat fa que el remat final de la Sagrada Família, que inclou no només la construcció de la Façana de la Glòria, sinó també l’escalinata d’accés, és un trencaclosques a tres bandes necessitat d’una solució, i amb un calendari que, després de 142 anys de construcció, s’apropa al seu final. Equilibrar els objectius del temple, i fins i tot la necessitat de tenir prou espai per admirar la futura Façana de la Glòria, amb la mínima afectació a veïns que fa dècades que hi resideixen i que rebutgen que haguessin comprat pisos sabent que estaven afectats, no sembla fàcil, però és evident que, en algun moment, caldrà optar per una solució definitiva i col·locar l’última peça d’aquest trencaclosques a satisfacció de totes les parts.