L’11 d’abril del 1993, membres de l’extrema dreta espanyola van assassinar el jove militant antifeixista valencià Guillem Agulló. Trenta anys després d’aquell assassinat i cinc després que l’Ajuntament de Barcelona es comprometés a dedicar-li un carrer, la capital catalana continua sense tenir una via a la seva memòria, un fet que aquest dimarts, el cap de llista d’Esquerra Republicana a les properes eleccions municipals, Ernest Maragall, ha retret a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considerant que es tracta d’una “paràlisi incomprensible”. Davant el fet que cada any hi ha queixes per aquesta qüestió, ERC ha recordat que ja fa set anys que s’impulsa un canvi de nom al nomenclàtor.
“Prou inhibició i desmemòria pública, prou d’incomprensible paràlisi municipal”, ha etzibat Maragall quan ja fa tres dècades de l’assassinat d’Agulló per un grup de neonazis, tot recordant que el militant antifeixista continua sense un espai dedicat a la seva memòria a la ciutat de Barcelona. “Si l’alcaldessa fa bandera de la lluita contra l'extrema dreta, com és que encara no han desbloquejat aquesta qüestió?”, s’ha preguntat Maragall, que ha recordat que ja el 2016 el grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona va subscriure una declaració institucional que demanava un espai a la ciutat pel jove assassinat per un grup de neonazis, a Montanejos (Alt Millars).
Proposta de canvi de nom
“Des d’aleshores, hem presentat altres iniciatives en el mateix sentit l’any 2018 i, més recentment, el novembre del 2022”, ha continuat el republicà, que ha afirmat que Barcelona “és capital dels drets i les llibertats” i ha de fer efectiu el que el seu ajuntament ha aprovat diverses vegades. “Exigim que es faci realitat”, ha remarcat Maragall. Així mateix, Jovent Republicà de Barcelona s’ha sumat a la demanda expressada per Maragall, a través d’un dels seus candidats a la llista per les eleccions del 28 de maig, Jan Sibina. “El millor lloc per retre homenatge a un jove que va lluitar a través de les seves idees per la independència i la justícia social és el carrer Coronel Sanfeliu”. Tal com ha explicat Sibina, diverses entitats veïnals del Clot fa anys que reclamen la denominació d’aquest carrer perquè passi a anomenar-se de Guillem Agulló. “És un pas imprescindible també per esborrar de Barcelona espais amb nomenclatura militar”, ha apuntat Sibina.
Qui va ser el coronel Jaume Sanfeliu?
El coronel Jaume Sanfeliu (1839-1899) va ser un militar, natural del Prat de Llobregat, que va servir a Cuba, formant part del batalló de caçadors d'Isabel II i també a les Filipines. El 1874 va obtenir el grau militar de coronel i el 1899 va ser proposat per al càrrec de General de "las fuerzas de voluntarios de Cuba", títol que no va poder gaudir perquè va morir el 17 de febrer de 1899. Al nomenclàtor de Barcelona s’especifica de forma errònia que va morir a la batalla dels Castillejos l’any 1860 mentre formava part dels voluntaris catalans del general Prim al Marroc, un fet incompatible amb el de morir a Barcelona 39 anys després.