El passat dimecres, 10 de gener, es va commemorar el centenari del naixement de l’escultor basc Eduardo Chillida (1924 - 2002) un artista del qual es poden veure obres en diversos països arreu del món. La seva obra més coneguda és segurament ‘Pinta del vent’, un conjunt de tres grans estructures d’acer situades a la costa de Sant Sebastià, integrades en el paisatge litoral, però de Chillides es poden veure també a Berlín, Houston, Múnic, Palma, Bilbao o Madrid, entre d’altres. I també a Barcelona, on són tres les obres que es poden admirar de l’artista basc, dues d’elles situades al districte de Ciutat Vella i la tercera i més impressionant, al districte de Gràcia.
De fet, les dues obres situades al districte de Ciutat Vella sovint corren el risc de passar desapercebudes a causa dels àmbits on estan col·locades. La primera d’elles, ‘Topos V’, forma part de la impressionant escenografia de la plaça del Rei, al Barri Gòtic, on no és necessàriament l’element que crida més atenció, mentre la segona és el mural ‘G-333’, situat a la plaça dels Àngels, al Raval, on queda en terme secundari respecte l’edifici del MACBA, principal reclam visual de l’espai. En canvi, la tercera obra, ‘Elogi de l’aigua’, sí que està situada en un entorn que la fa destacar, però al preu d’estar força allunyada del centre de la ciutat, al barri del Coll.
‘Topos V’, el confús chillida de la plaça del Rei
Sens dubte, ‘Topos V’ és l’obra més visitada d’Eduardo Chillida a Barcelona, gràcies a la seva ubicació hipercèntrica, la plaça del Rei. Es tracta d’una escultura de ferro amb unes mides de 2,10 x 2,37 x 1,70 metres i consta d’una superfície tancada per dos costats amb un remat de semicircumferències que busca relacionar el segell de Chillida amb l’entorn medieval. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona el 1986 en el marc d’una exposició que la Fundació Miró va dedicar a l’escultor i instal·lada en aquest entorn per petició del mateix autor, que proposava així un contrast entre l’arquitectura medieval i l’escultura contemporània. Desafortunadament, no només sovint passa desapercebuda, sinó que fins i tot s’han registrat mals usos, especialment nocturns, com el que delata un dels noms populars amb que els barcelonins han batejat l’obra: ‘L’urinari’.
‘G-333’, un mural a l’entorn del MACBA
Encara que a Chillida se’l relaciona bàsicament amb l’escultura amb metall, com és el cas de ‘Topos V’ i de la cèlebre ‘Pinta del Vent’, l’escultor també treballava altres materials i no se circumscrivia únicament a l’escultura. Un bon exemple és ‘G-333’, un gran mural elaborat amb més de 400 blocs de formigó refractari en blanc i negre, de 15,55 x 5,91 metres instal·lat en un extrem de la plaça dels Àngels, a tocar del carrer Ferlandina -on fins als anys noranta hi havia hagut el funcionarial edifici del Patronato de Apuestas Mutuas Deportivo Benéficas (PAMDB), que gestionava les travesses de futbol-. El mural va ser instal·lat el 1998, tres anys després de la inauguració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) amb l’objectiu de millorar la integració de l’edifici de Richard Meier amb el teixit urbà del Raval. Emperò, com li passa a ‘Topos V’, la seva ubicació en un entorn prou singular el converteix en un element secundari de la plaça dels Àngels.
'Elogi de l’aigua', ben contextualitzat, però mal situat
La tercera obra de Chillida a Barcelona està situada al districte de Gràcia i, a diferència de les altres dues, està situada en un entorn que la realça i la converteix en protagonista. Ara bé, paga el preu d’estar en una situació allunyada del centre, al barri del Coll, la qual cosa provoca la paradoxa de ser l’obra més interessant de Chillida a la capital de Catalunya però la menys visitada. Es tracta d’‘Elogi de l’aigua’, una monumental escultura de formigó suspesa per enormes cables d’acer en el que avui en dia és el parc de la Creueta del Coll i antigament havia estat una pedrera de la que queden unes parets verticals en roca viva que conformen el marc idoni per a l’escultura, que alhora s’emmiralla en el llac artificial que té just a sota, un efecte del que ara no és possible gaudir a causa de la sequera.
‘Elogi de l’aigua’, amb unes dimensions de 12 x 7,2 x 6,5 metres i un pes de 54 tones, es va instal·lar el 1987 en un escenari fet a mida al parc de la Creueta del Coll, en l’entorn dels Tres Turons. Es tracta d’una mola amb quatre braços que es caragolen i que, segons l’autor, representa el mite de Narcís, enamorat del seu propi reflex en l'aigua. Tot i el seu pes, fa la sensació de lleugeresa gràcies a la suspensió en l’aire. Ara bé, aquesta mateixa situació va provocar un accident l’any 1998, quan es van trencar els cables que la subjectaven i va caure a terra, provocant tres ferits. L’obra no va patir greus desperfectes i va ser recol·locada a lloc, on continua sent l’obra de més interès i la menys coneguda dels tres chillides que hi ha a Barcelona.