Els treballs de reurbanització de les Hortes de Sant Bertran al districte de Sants-Montjuïc han permès localitzar un important jaciment prehistòric, fins ara desconegut, de l'època del bronze inicial i el neolític. Es tracta d'una troballa rellevant que servirà per ampliar el coneixement d'aquest període en una zona situada al peu de la muntanya de Montjuïc, a tocar del mar i la llacuna del Cagalell, i que va ser molt fèrtil en recursos naturals en aquelles èpoques. S'han recuperat més de 700 restes arqueològiques, entre ceràmiques, petxines (malacologia), i jaspi.
El petit jaciment d'uns 15 metres quadrats ha permès documentar fins a sis nivells, cinc d'època del bronze inicial, i un sisè, possiblement, neolític. Les analítiques i estudis que s'estan realitzant permetran confirmar aquesta cronologia. Un d'aquests nivells del bronze inicial estaria associat a un nivell d'hàbitat, gràcies a la troballa d'una estructura de combustió.
La recol·lecció de petxines
Gràcies als treballs, s'ha pogut confirmar que tots aquests nivells estarien associats a diferents tipus d'activitat econòmica depenent del moment. L'inicial estaria relacionat amb la recol·lecció de petxines procedents de la propera línia de costa. Un cop consumides, aquestes petxines eren treballades, per ser possiblement emprades en elements personals decoratius.
En canvi, en un període més antic, en el nivell neolític documentat, s'ha constatat que els habitants d'aquest indret focalitzaven els seus esforços en el treball del jaspi extret de la propera muntanya de Montjuïc, on treballaven la pedra per fabricar eines en un altre indret.
En aquests treballs interdisciplinaris, a més de l'equip arqueològic que va dur a terme l'excavació, també col·laboren equips de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mentre aquest ha estat treballant en les restes prehistòriques, l'obra ha continuat a la resta de sectors, sense afectació.
La darrera troballa en terres catalanes
Precisament aquest dimarts, els arqueòlegs van trobar una gerra petita amb escenes d'un gimnàs grec que va servir d'ofrena per aixecar una de les primeres cases d'Empúries. La peça -que es coneix com a lècit- data de finals del segle VI aC, és de ceràmica àtica i representa una palestra (el lloc on s'entrenaven els joves). S'hi veu la silueta negra d'un corredor flanquejada per dues figures que l'observen. La van localitzar els alumnes del 78è Curs d'Arqueologia a la base d'un dels murs d'una casa de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port d'Empúries. "La gerreta ens explica un costum ancestral que ja seguien aquells primers grecs fa més de 2.500 anys i que ha perdurat fins avui", va dir l'arqueòleg del jaciment, Pere Castanyer.