Un dels carrers més coneguts dels que desemboquen en la Rambla de Barcelona des del Barri Gòtic és el de la Portaferrissa, que rep el nom del fet que allà s’obria una de les portes de la muralla medieval que recorria la Rambla i que era anomenada Ferrissa pel fet que comptava amb claus i barres de ferro que servien de referència per a la cana, una de les mesures de longitud més usuals a la ciutat. Aquest és un dels referents més clars del lloc on se situaven els portals de la muralla, que al sector de la Rambla eren un total de cinc. Ara bé, més enllà d’aquest cas en què l’existència de la porta es reflecteix al nomenclàtor, hi ha una manera de distingir la ubicació de totes les portes, un truc urbanístic que poca gent coneix.
Recordem que la muralla de la Rambla formava part del segon recinte emmurallat de Barcelona -el primer era el romà- i va ser construïda a partir de l’any 1285, quan en el marc de la invasió francesa de Catalunya durant la Croada contra la Corona d’Aragó, el rei Pere el Gran va decidir fortificar la ciutat, amb la singularitat que, posteriorment, va ser el Consell de Cent, és a dir, l’administració civil de la ciutat de Barcelona, la que va assumir la tasca de fortificar la ciutat, esdevenint la primera gran obra pública del precedent històric de l’Ajuntament de Barcelona. Amb tot, la muralla de la Rambla va quedar relegada a un segon ordre menys d’un segle més tard, quan es va ampliar la fortificació al barri del Raval a partir de l’any 1368, sota el regnat del rei Pere el Cerimoniós, tancant tot el perímetre de la ciutat i configurant les defenses de Barcelona vigents fins al seu enderroc en la segona meitat del segle XIX per donar pas a la creació de la Barcelona actual amb la construcció de l’Eixample i l’agregació dels municipis del pla.
Pel que fa a la Rambla, hi havia cinc portes, que de muntanya a mar eren les de Santa Anna, on hi ha el carrer del mateix nom; la ja esmentada de Portaferrissa; la de la Boqueria, al pla del mateix nom o Pla de l’Os i el mateix carrer Boqueria; la de Trentaclaus o dels Ollers, a l’altura del carrer Escudellers i on precisament ara s’estan fent intervencions arqueològiques en el marc de les obres de reurbanització de la Rambla que faran aflorar les restes d’aquest portal, i el de Framenors o de Sant Francesc o de la Drassana, en l’àmbit del Portal de la Pau i el carrer de Josep Anselm Clavé.
La muralla de la Rambla i els portals van començar a desaparèixer a partir de finals del segle XVIII en el marc de la urbanització d’aquesta via i la seva conversió en el principal passeig de la ciutat i van acabar desapareixent en el marc de l’enderroc total de tot el recinte emmurallat la segona meitat del XIX. Amb tot, la urbanització de la Rambla va voler preservar la memòria d’aquells portals desapareguts, i es va fer amb un detall urbanístic poc conegut que segueix vigent en l’actualitat i que, a més, sobreviurà a l’actual reforma.
Els fanals indiquen els portals
El truc està en els fanals que il·luminen la Rambla al llarg del seu traçat. La majoria dels fanals clàssics són d’un sol llum -tot i que alguns han estat substituïts per fanals més moderns de dos braços-, però a banda d’alguns d’especialment singulars, com el de la Font de Canaletes, de quatre braços, o el del capdamunt de Canaletes, també de quatre braços i rematat amb un fanal superior d’art déco, en diversos intervals del traçat del passeig apareixen fanals de quatre braços més un llum superior. La seva ubicació no és gens casual, ja que són allà per marcar, precisament, la ubicació dels antics portals.
Així, fent un recorregut de muntanya a mar, es troben conjunts d’aquests fanals diferenciats davant dels carrers de Santa Anna, Portaferrissa, Boqueria, Escudellers i Josep Anselm Clavé. Trobar-los és la manera de saber on estaven situats els antics portals de la muralla medieval i preservar, així, la seva memòria.
La reforma els respectarà
Precisament, l’actual reforma de la Rambla ha permès que aflorin restes a la zona on estava situada la porta de Trentaclaus, però en el marc de les obres s’ha obert la qüestió de si aquests fanals singulars es mantindran. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per ElNacional.cat han assegurat que, efectivament, aquests fanals especials seran preservats. De fet, en el marc de les obres es preveu modernitzar els fanals tal com ja s’ha fet al tram entre els portals de la Pau i Santa Madrona, ja finalitzat, però assenyalant que hi haurà una excepció, els fanals existents “com a elements de memòria històrica de la Rambla”, que es mantindran en “les posicions on es trobaven les antigues portes de la muralla medieval”, mentre que tota la resta seran substituïts per models més moderns. Modernitat i tradició aniran aplegades en la nova Rambla, on qui conegui aquest truc podrà ubicar les desaparegudes portes de la muralla medieval.