Revés del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona.
El TSJC ha anul·lat el reglament de participació ciutadana de l'alcaldessa Ada Colau, que preveu les consultes i multiconsultes. La interlocutòria al·lega que cal demanar permís al govern espanyol per a aprovar aquest tipus d’iniciatives, aspecte que no apareix explícit en el reglament redactat.
La decisió de l'alt tribunal escapça, així, el projecte estrella de l'equip de govern municipals de celebrar una multiconsulta a la capital catalana durant l'anterior mandat, que va quedar posposat.
Contradiccions amb la llei estatal
La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa considera a més que la normativa municipal ha d'estar sotmesa a la normativa estatal i en el cas del reglament no és així. Argumenta que no es respecta tampoc la legislació de l'Estat i de la comunitat autònoma, ja que "omet tota referència a la necessitat de recaptar l'autorització del Govern de la Nació”.
En aquest sentit, la resolució apunta que els batlles poden sotmetre a consulta assumptes de competències municipal quan hi hagi una majoria absoluta del ple del consistori i una autorització del govern espanyol.
El reglament destaca en les principals al·legacions, a més, que cal complir amb la "legislació aplicable" abans de convocar la consulta, però el tribunal considera que "deixar a la interpretació d'aquest precepte el compliment d'aquest requisit permetria la convocatòria de la consulta sense sol·licitar la preceptiva autorització", prevista en la Llei reguladora de les Bases del Règim Local.
També al·lega que va faltar un tràmit d'exposició pública quan es van fer certes modificacions en el text.
A més, la sentència imposa a l'Ajuntament de Barcelona el pagament de les costes del procediment judicial, amb un límit de 3.000 euros.
La denúncia la va presentar l’entitat Advocats Catalans per la Constitució, i estava dirigida contra el consistori, contra l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica i contra la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).
La sentència, segons recalca el TSJC, no és ferma i se'n pot fer "un recurs de cassació". Ara bé, a l'actual govern municipal se li esgotaria l'actual mandat abans de tramitar-ho.
A la iniciativa de la multiconsulta hi va donar suport Barcelona en Comú, ERC i la CUP, además del regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé.
La multiconsulta, un camí ple d'entrebancs
La multiconsulta de Colau es va aprovar l'octubre del 2017, però ha tingut des d'un inici molts fronts oberts.
Des d'un punt de vista judicial ha rebut una denúncia per un presumpte delicte de prevaricació i malversació, una investigació de la Fiscalia sobre un presumpte delicte de revelació de dades del padró, i diversos recursos i denúncies presentats per Agbar, la Delegació del Govern a Catalunya i l’Associació d’Advocats Catalans.
Des d'un punt de vista organitzatiu també ha planat l'ombra del dubte sobre el procés de recollida de signatures per tirar endavant les preguntes d'iniciativa popular.
La cirereta a aquest camí tortuós la va posar el plenari del mes d'abril del 2018 que va evidenciar la solitud de Colau: la manca de suports la va obligar a retirar les preguntes d'iniciativa municipal i les votacions posteriors van tombar les preguntes d'iniciativa ciutadana. Els grups de l'oposició hi van votar en contra i va acusar l'alcaldessa de fomentar "només" les preguntes "dels seus amics".
Sobre què volia consultar Colau als ciutadans?
L'executiu municipal tenia previst celebrar múltiples consultes. Algunes dirigides directament als ciutadans de Barcelona i altres -escurçant el focus- anaven dirigides directament als districtes.
La multiconsulta preguntava sobre la municipalització de l'aigua, rebatejar la plaça dedicada a l'esclavista Antonio López López com a plaça Idrissa Diallo -un migrant mort al CIE- o preguntar sobre el futur del solar situat al costat de l'hotel de Rec Comtal i la possibilitat de construir més habitatges al 22@.