Les antigues casernes de Sant Andreu seran un espai lliure d’exlegionaris a partir del dia 10 de febrer. En aquesta data, l’associació d’antics legionaris Hermandad de Antiguos Caballeros de Barcelona haurà d’haver abandonat les instal·lacions que ocupaven, amb forta oposició veïnal, des que l’any 2013 el Consorci de la Zona Franca els les va cedir. Segons han avançat els mitjans Tot Barcelona i Ara, els propietaris dels terrenys ja els han fet arribar un burofax perquè abandonin l’espai que ocupen, amb la data límit fixada per d’aquí dues setmanes. Es tancarà així una dècada de presència d’aquests veterans al barri de Sant Andreu.

Amb tot, el Consorci de la Zona Franca ha ofert a l’entitat de veterans militars una compensació per unes suposades obres que haurien costejat els legionaris, segons ha indicat Betevé. La història de l’estada dels exlegionaris ve de lluny. L’any 2004 el Consorci de la Zona Franca va comprar els terrenys al seu anterior propietari, el Ministeri de Defensa. En aquell moment es van pagar 83 milions d’euros per un espai de 81.000 metres quadrats de sostre. A l’espera de trobar-hi un ús definitiu, el 2013 una part de l’espai va ser cedida de manera “gratuïta i temporal” a diverses entitats, una de les quals va ser l’associació de veterans de la Legión Española.

L’espai, d’uns 5.000 metres quadrats, servia als antics soldats per fer-hi activitats de tipus militar, com ara instrucció o desfilades, entre d’altres, un fet que, unit a la sinistra memòria del cos que representen i la ideologia espanyolista dels seus membres, va produir un immediat rebuig veïnal, que durant tots aquests anys ha demanat que marxessin del barri. En aquest sentit, l’Assemblea Antifeixista de Sant Andreu de Palomar va elaborar un manifest signat per més de 80 entitats, en què es demanava que cap espai municipal no es pogués dedicar a l’exaltació del militarisme i del feixisme. També l’Ajuntament de Barcelona havia demanat en reiterades ocasions que es revoqués la cessió de l’espai. Ara, la planificació de construcció de nous equipaments per als veïns ha estat el fet determinant que ha comportat la seva marxa definitiva.

Manifestació d’exlegionaris el 2016

La tensió entre els exmilitars i la ciutadania va arribar a un dels seus punts més àlgids el maig del 2016, quan els veterans van arribar a convocar una manifestació al centre de Barcelona que va comptar amb la presència d’uns 1.500 participants entremig d’episodis de tensió amb vianants i veïns. Tot i que la convocatòria era en contra de l’independentisme sota el lema "Con la Constitución, las Fuerzas Armadas y la Legión", també es va convocar com a mostra de suport a l'Hermandad de Caballeros Legionarios de Barcelona, davant les demandes dels veïns de Sant Andreu i el mateix Ajuntament de Barcelona perquè marxessin. 

El manifest de convocatòria especificava que l’entitat de veterans legionaris estava sent “contínuament atacada i desprestigiada per representar Espanya a Catalunya”. Com que no podia ser vista la filiació espanyolista dels convocants, la mateixa marxa va fer una parada davant la prefectura de la policia espanyola a la Via Laietana per fer un “acte de desgreuge en honor a la Policia Nacional”, i de fet, van convidar els policies espanyols a sumar-se a la convocatòria. El grup ultradretà Somatemps també es va sumar a la convocatòria. La marxa va suposar un punt àlgid del desacord entre els exmilitars espanyols i les institucions catalanes. 

Manifestació de legionaris a l'Hospitalet de Llobregat / Sergi Alcàzar

A l'oposició de l’Ajuntament de Barcelona a la permanència dels veterans legionaris a Sant Andreu s’hi va sumar la prohibició, per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, de la processó en què havien de participar els exlegionaris, uniformats i amb armes simulades, durant la Setmana Santa del 2016; aquesta prohibició es va burlar convertint la processó en una manifestació "per la llibertat religiosa", a la qual els legionaris van assistir uniformats. I, a més a més, els legionaris i els militars van manifestar la seva oposició a Ada Colau, perquè va declarar que els militars no haurien d'estar al Saló de l'Ensenyament.

En tot cas, amb la decisió del Consorci de la Zona Franca es tanca una polèmica que ha durat gairebé una dècada i atorga una victòria als veïns, que finalment veuran com els exmilitars marxaran. Tot i això, un cop tancat aquest episodi, continua obert un altre encara més complicat, la permanència de la policia espanyola a l’edifici de la Prefectura de la Via Laietana en contra de la voluntat de les principals institucions catalanes, inclòs l’Ajuntament de Barcelona, que vol reconvertir l’espai de tortura en un de memòria històrica. El consistori, per cert, ha hagut d’entomar aquest dijous que el TSJC hagi anul·lat la resolució del ple de l’Ajuntament de Barcelona, de data 31 de març de 2017, en què s'acordava revocar l’atorgament de la Medalla d’Or de la ciutat a l'exministre Rodolfo Martín Villa, sobre el qual pesa una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat pels crims de la transició.