L'urbanista Salvador Rueda, que dirigeix l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, ha defensat un model de Superilla diferent del que impulsa l’actual govern municipal en la ponència ‘L’alternativa a la “Superilla Barcelona”’, on ha reivindicat el projecte que va elaborar a principis del 2015, al final del mandat de l’alcalde Trias. En una nova trobada del cicle de conferències ‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball, organitzat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Rueda ha assegurat que el seu model urbanístic per a la ciutat "evitaria 700 morts prematures anuals".
L’acte, presentat per Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha estat conduït per la periodista Elisenda Roca. Al llarg de la ponència s’ha tractat la necessitat de buscar una alternativa al projecte “Superilla Barcelona” també anomenat projecte d’eixos verds, ja que, segons Rueda, allibera un nombre de carrers minúsculs i inapreciable per a la perifèria de la ciutat. Al llarg del diàleg, s’ha fet una comparativa entre el model de superilles aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el març del 2015 i la proposta del nou govern, anomenada “Superilla Barcelona” i que substitueix el projecte anterior.
El model Colau no resol els problemes actuals
Rueda s’ha referit als beneficis de la implementació del model de superilles que en altres ciutats ha comportat un increment de l’activitat econòmica del seu voltant en un 15%, com a mínim. A més, ha indicat que en l’actual context d’emergència climàtica mundial, “el model del consistori no resol els problemes actuals en matèria de salut, contaminació, soroll, habitabilitat equitat i biodiversitat que tenim”. De fet, el seu propi model contemplava la implantació de 500 superilles per alliberar “7 milions de metres quadrats amb un cost de 300 milions d’euros, el mateix que ha costat el túnel de les Glòries”.
Per la seva part, Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha destacat que “les ciutats exerceixen un paper protagonista en la resposta al canvi climàtic”. “La concreció d’infraestructures i espais verds, dins d’una visió urbana integral, és essencial per al desenvolupament sostenible del planeta i la qualitat de vida de la ciutadania”, ha afegit.
Alliberar espai i prioritzar el vianant
En una comparativa entre l’escenari actual i els dos projectes existents de superilles, els ponents han establert que la proposta de l’executiu actual allibera un nombre de carrers minúscul i que no respon a les necessitats de l’estructura de la ciutat de Barcelona. A més, consideren que aquesta proposta dona més importància a l’Eixample, al centre de la ciutat, però divideix entre quatre la superfície alliberada pel model de superilles aprovat el 2015 i dissenyat pel mateix Rueda. Un altre dels aspectes que ha destacat és l’alliberament de l’espai pels vianants. Mentre que el model de superilles proposava prioritzar els vianants en uns 2.000 carrers, el projecte d’eixos verds no arriba al centenar.