A principis de gener d’aquest 2022, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), va donar a conèixer les xifres de visitants dels diferents museus i centres d'exposició de titularitat municipal de Barcelona. En total van ser 2.010.642 visitants durant el 2021, una xifra que suposava una important recuperació respecte al pandèmic 2020 però que encara quedava lluny dels prop de 4 milions de visitants aconseguits els anys previs a la pandèmia. Entre els espais que van acollir més vistes se situaven el Born Centre de Cultura i Memòria (424.500); el Castell de Montjuïc (385.100), el MUHBA (334.200 en totes les seves seus); el Museu Picasso (305.600) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (191.900).
A continuació d’aquests primers cinc equipaments museístics va quedar el Museu del Disseny, que va acumular 107.300 visitants, per bé que dividits en dos grups, 106.400 a la seu de Glòries, l’impactant edifici dissenyat pel recentment traspassat Oriol Bohigas i la resta, exactament 900, a la Casa Bloc, on hi ha la casa-museu Habitatge 1/11, un espai que depèn del Disseny Hub, que es va convertir així en l’espai museístic municipal de Barcelona menys visitat, un dubtós honor que, malgrat tot, no fa justícia al que s’hi pot veure. L’explicació del baix nombre de visitants, pandèmies a banda, es justifica en que només admet visites guiades prèviament concertades a grups reduïts, només de quinze persones, i únicament en dissabte.
Referència del racionalisme
La suma total de visitants, però, no és un bon reflex del que incorpora la visita a un edifici que mereix per dret propi ser dels més admirats de la ciutat, malgrat que la seva factura i, fins i tot, la seva situació, l’allunyin dels circuits més convencionals. La Casa Bloc és, ras i curt, la més important obra racionalista de Barcelona, un edifici situat al passeig de Torres i Bages, al districte de Sant Andreu, construït entre 1933 i 1936 pel GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) a partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, difosa principalment per l’escola Bauhaus, que va revolucionar el disseny d’edificis en prioritzar la funcionalitat per sobre de l'ornamentació a partir d’una sensibilitat social que reclamava la millora de les condicions d’habitatge de les classes treballadores.
L'edifici està compost per cinc blocs en forma de lletra essa invertida / AjBCN
Els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC, van ser els responsables de la construcció, mentre que la primera pedra la va posar l’aleshores president de la Generalitat, Francesc Macià. La singular disposició de l’edifici, dividit en cinc blocs que, vistos des del cel, dibuixen una mena de lletra essa invertida o número dos que permetia als seus dos-cents habitatges un aprofitament màxim de la llum natural a més d’assegurar una ventilació adequada, a més de zones comunes i jardins interiors. Tot plegat, tota una revolució pel que fa a habitatge destinat a la classe obrera promoguda per la Generalitat de Catalunya, que era propietària de l’immoble.
Una víctima més de la Guerra Civil
Tot aquest somni higienista que buscava millorar les condicions de la classe treballadora es va estroncar amb la Guerra Civil. Abolida la Generalitat, les autoritats franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes de militars. De fet, fins fa poc temps una de les ales estava destinada a una residència on vivien vídues de militars i que en l’actualitat acull refugiats arribats d’altres països. Posats a esguerrar el projecte, l’any 1948, es va afegir un bloc més en un dels patis interiors destinat a collir famílies de policies. Com que no responia als criteris del projecte original, aquest ‘bloc fantasma’ va ser enderrocat l'any 2008 en el marc d'un procés de rehabilitació integral.
Cartell anunciant l'inici de les visites, l'any 2012 / Rossendc
Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i el 1992 va ser declarada com a Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Rehabilitada a principi del segle XXI, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social, a banda dels 26 de l’antiga residència. I encara hi ha un habitatge més, habilitat com a casa-museu i gestionat pel Disseny Hub Barcelona, que ha estat restaurat i moblat en les seves condicions originals, de manera que permet al visitant fer-se una idea de com era viure-hi durant els anys trenta del segle XX.
L’Habitatge 1/11 per dins
Els habitatges de la Casa Bloc tenen format de dúplex -la qual cosa suposa un impediment a les visites de persones amb mobilitat reduïda, perquè no poden accedir al pis superior- i un enginyós disseny modular que permetia adaptar el nombre d’habitacions a les necessitats de cada família, ja que tot i que el disseny bàsic era de tres cambres, era relativament senzill modificar dos pisos perquè un en tingués quatre i l’altre dues. L’habitatge visitable, situat al bloc 2, planta 1, porta 11, és, de fet, de dues habitacions, i té una superfície útil de 60 m². A diferència de la resta d’habitatges, s’ha recuperat la terrassa original, mentre que tots els altres la tenen tancada per guanyar espai al menjador.
La distribució a la planta baixa és comuna a tots els dúplex. Des d’un replà exterior s’accedeix a un passadís que té a una banda lavabo i safareig i, a l’altra, cuina. Tot seguit s’accedeix al menjador on hi ha l’escala per accedir a les habitacions situades al pis superior, on no hi ha lavabo. La disposició en cinc blocs fa que totes les estances tinguin finestres exteriors, una fita important en termes d’il·luminació i ventilació. Al pis visitable s’ha reconstruït, amb elements originals, el taulell de la cuina, el fogó, la pica i l’armari rebost, a més d’una cuina econòmica dels anys trenta.
Mobles pràctics i funcionals
Pel que fa als mobles també s’han recuperat alguns que daten de la mateixa època que, d’acord amb l’esperit racionalista, tenen una aparença sorprenent moderna, ja que segueixen els criteris bàsics de funcionalitat sense cap recaragolament innecessari. Al menjador s’hi han disposat una taula amb quatre cadires i un bufet, mentre que a les habitacions -una doble i una individual- s’han recuperat armaris, tauletes de nit i llits intentant recuperar el mateix esperit original. A més, l’electricitat reprodueix la il·luminació del moment, així com les persianes, que són també del mateix estil de les originals. Tot plegat, una immersió en el racionalisme que va impulsar la Generalitat de Catalunya durant la Segona República espanyola.
Els mobles respecten el disseny de l'època / Museu del Disseny
És per tot plegat que val la pena visitar aquest espai, malgrat sigui el museu municipal menys concorregut. Les visites, sempre guiades, es fan els dissabtes a les 11 del matí, però cal fer reserva prèvia, tant per a visites individuals com en el cas de visites de grups (com a màxim de quinze persones). El preu és de 5 euros i les visites es fan en català excepte l’últim dissabte de mes, que es fa en castellà. Cal tenir en compte que el mes d'agost i els dos primers dissabtes de setembre no es realitzen visites i que les persones amb cadira de rodes només poden accedir a la planta baixa del dúplex. Malgrat tot això, val pena.