A Barcelona hi ha lluites que s’allarguen durant dècades, històries de mai acabar que es perden en el laberint dels interessos polítics i dels quals, passats els anys, sembla que la millor opció sigui oblidar-los com si mai res hagués passat. Una d’aquestes lluites és la de la demanda de cobertura de la Ronda de Dalt, en especial per la zona més poblada que encara la té a cel obert, és a dir, la zona nord del districte d’Horta-Guinardó, el que anomenem de forma global Vall d’Hebron però que afecta els veïns dels barris de la Font del Gos, Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera i el Parc de la Vall d’Hebron, els quals fa trenta anys que hi lluiten i que no es pensen donar per vençuts.

L’obertura i posada en funcionament de la Ronda de Dalt va ser una de les grans infraestructures que es van dur a terme a Barcelona en vigílies dels Jocs Olímpics del 1992. Tot i que el projecte dels anomenats cinturons de ronda datava del 1969 va ser l’impuls olímpic el que va permetre donar-li forma. Això sí, amb les habituals presses, que van comportar, entre altres mancances, que la Ronda Litoral quedés amb una configuració de dos més dos carrils i que la Ronda de Dalt, molt més ambiciosa, arribés a tenir deu carrils, tres més tres al tram central i dos a cada lateral, però al preu de crear una gran cicatriu en barris densament poblats. Un veí incòmode que des d’aleshores marca la vida diària dels veïns.

L'únic tram cobert de la Ronda de Dalt a Horta-Guinardó, un túnel de 195 metres just davant del mercat de la Vall d'Hebron / Carlos Baglietto 

Cobrir la Ronda de Dalt va ser una possibilitat que es va descartar d’entrada, però fa tres dècades la renúncia a la cobertura ja va ser polèmica i va provocar queixes de les zones amb habitatges propers, en especial als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris. Aquest últim districte ha aconseguit que més del 80% de la ronda hagi acabat coberta, facilitant la connexió entre els barris de Canyelles i Roquetes -situats més amunt de la ronda- amb la Guineueta i el Verdum -ja dins de l’anell viari-. A Horta-Guinardó, després de trenta anys, tot just s’ha cobert un petit tram de menys de 200 metres davant del Mercat de la Vall d’Hebron.

Un projecte al calaix

La cobertura de la Ronda de Dalt al pas pel districte d’Horta-Guinardó és una “reivindicació històrica” dels barcelonins que viuen en els barris afectats. Com asseguren representants de les associacions de veïns dels barris de la Font del Gos, Montbau, Sant Genís dels Agudells i el Parc de la Vall d’Hebron, en conversa amb elNacional.cat, “fa 30 anys ja protestàvem perquè la Ronda es va fer malament”. De fet, la gran rasa que suposa la Ronda crea tres problemes bàsics als veïns: “contaminació acústica, contaminació ambiental i fractura entre barris” i només una cobertura integral permetria resoldre els tres alhora. 

La Ronda de Dalt just davant del complex hospitalari de la Vall d'Hebron, una autopista urbana de sis carrils més quatre als laterals en una zona molt utilitzada pels barcelonins / Carlos Baglietto

A principis d’aquest segle es va aconseguir la cobertura a Nou Barris i semblava que li tocava el torn a la zona de la Vall d’Hebron, però algunes de les idees proposades no tenien gaire sentit, ja que se centraven només en el punt més conflictiu de tot el traçat, el de l’immoble situat al passeig de la Vall d’Hebron, 200, un edifici abocat sobre la ronda, que just allà passa elevada perquè a sota hi ha l’estació de metro de Montbau. És en aquest espai on hi ha un curiós ‘Guernica’ a tot color. Les solucions parcials implicaven cobrir la ronda a l’estil del calaix ferroviari de Sants -un nyap que quedarà per sempre i de la qual els veïns d'aquesta part d'Horta-Guinardó no volen ni sentir-ne parlar-, cobrir l’edifici afectat de metacrilat o bé enderrocar-lo directament. Cap solució va ser acceptada pels veïns.

Amb el més calent a l’aigüera, l’any 2011 l’aleshores candidat a l’alcaldia per Convergència i Unió, Xavier Trias, en va fer bandera electoral. Un cop alcalde però molt lentament, es van començar a fer diversos projectes amb la col·laboració dels veïns a partir de tres condicionants: “no aturar el servei de Metro, no tallar la Ronda i mantenir els passos per sota”, segons recorden els representants dels veïns. Amb aquests elements es fa un primer projecte de cobertura que implica cobrir les parts en trinxera -com el tram posteriorment efectuat- i soterrar altres parts, en especial al tram de l’estació de Metro de Montbau, que se salvaria amb un túnel pels cotxes a la part de muntanya. D’allà fins a Karl Marx hi hauria diversos trams subterranis i altres en superfície.

La Ronda de Dalt des del pont de la carretera d'Horta a Cerdanyola / Carlos Baglietto 

Aquesta idea general va ser consensuada i es va començar a treballar en els projectes tècnics. El projecte sembla encarrilat i en el ple municipal de març del 2015 s’aprova una resolució per la qual tots els grups de l’Ajuntament -”inclosa la ICV de Ricard Gomà", apunta un dels veïns- accepten tirar endavant un projecte elaborat per BIMSA, l’enginyeria Esteyco i els Arquitectes Ravetlla-Ribas/Fernando, amb una inversió estimada de 400 milions d’euros i un calendari d’execució fins al 2023. I aleshores, arriben les eleccions municipals de maig de 2015, Ada Colau succeeix Trias a l’alcaldia, i el projecte queda en un calaix.

Frenada al projecte

Amb el canvi de govern municipal, el projecte de cobertura es frena. Si bé just a l’inici del mandat sembla que la voluntat és tirar-ho endavant, la realitat és que, segons els veïns, la intenció per part del nou equip municipal és aturar-ho. “Ens van dir que com que Barcelona en Comú no havia signat el compromís, no se sentien vinculats”, lamenten els representants dels barris afectats, que recorden que BComú tenia vinculacions clares amb ICV. “Al primer consell de barri, la regidora Mercedes Vidal ens va dir que allò no es faria”, relaten, per afegir que van arribar a reunir-se un cop amb Colau, però que “a mitja reunió va entrar Janet Sanz i va dir que allò no es faria”.  

De fet, per als residents de tots els barris que envolten l’hospital de la Vall d’Hebron, la negativa del nou govern municipal a tirar endavant la cobertura tenia un cert aire de venjança per la revolta que es va produir en aquells barris per la instal·lació d’una narcosala a la Vall d’Hebron a mitjans de la primera dècada de segle, que va enfrontar-los directament amb l’aleshores tercera tinenta d’alcaldia i cap visible d’ICV, Imma Mayol. “No ho han oblidat”, lamenten els veïns. En tot cas, amb l’arribada dels comuns es posa en marxa un procés participatiu, Decidim Barcelona, en que els veïns de la Vall d’Hebron defensen el seu projecte de cobertura i en resulten guanyadors. Però no els serveix de gaire.

Pèrgola instal·lada sobre l'únic tram cobert / Carlos Baglietto

Segons els representants de les associacions de veïns dels barris afectats, la victòria del projecte de cobertura de la ronda “és una patata calenta per l’ajuntament”, que aleshores opta per “cuinar i diluir el projecte”, fent-lo extensible a tots els districtes afectats, incloent-hi Nou Barris, on només queden unes poques parts per cobrir, i també Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, on la demanda popular és molt menor. I a més, canvien les normes. “De cop i volta ens diuen que no es poden canviar les rasants, cosa que no era veritat”, lamenten. Tot plegat, paralització del projecte global que, de cara a la galeria, se salva al final del primer mandat de Colau amb la cobertura testimonial d’un tram de tot just 200 metres.

“Nosaltres volíem un projecte global per tenir-ho tot lligat i l’ajuntament va optar per un tram”, apunten des de les associacions dels barris. Un cop inaugurat aquest tram ja a principis del 2020, “no hem tingut més contactes”. De fet, les últimes novetats per part del consistori és l’obertura d’un procés participatiu per cobrir la part corresponent a Gràcia, a la zona de Vallcarca i els Penitents, sense avançar a la part d’Horta-Guinardó. Per acabar-ho d’adobar, el pressupost del 2022 preveu només una partida de 200.000 euros per a projectes tècnics. És a dir, no hi ha cap pla calendaritzat.

“Un deute històric”

En aquesta situació, els representants dels veïns dels barris de la Font del Gos, Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera i el Parc de la Vall d’Hebron, insisteixen que la cobertura és “un deute històric” que se’ls deu, i apunten que “si Colau continua manant no es farà ni un metre més”. Amb tot, recorden que la candidata de Junts a l’alcaldia, Elsa Artadi, va repescar la qüestió en la seva conferència ‘Barcelona!’ i que l’anunciada ampliació de l’Hospital de la Vall d’Hebron podria anar associada a la cobertura, almenys, de la ronda just davant la residència sanitària. Sigui com sigui, a aquests barris els ha tocat una de les pitjors herències olímpiques, haver de conviure amb una autopista urbana que separa els barris. Un veí incòmode que no hi ha manera de treure’s de sobre quan la solució és posar-lo per sota.

Imatge principal: El punt més complex de la Ronda de Dalt: els cotxes passen per sobre de l'estació de Metro de Montbau i a tocar de l'edifici que queda a la dreta (costat mar). El projecte de cobertura implica desviar i soterrar la ronda pel costat muntanya / Carlos Baglietto