Can Raventós és una finca privada situada al cor de Sarrià, entre els carrers de Bonaplata i Fontcoberta, que a més d’una de les poques masies supervivents de Barcelona incloïa fins fa quatre dies un exuberant jardí amb més d’una vintena d’arbres, bona part dels quals ja han estat talats per preparar el terreny a una promoció immobiliària que preveu la construcció d’una cinquantena de pisos de luxe. Es tracta d'una operació que va comptar amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Barcelona ara fa tres anys, però que ha comptat amb una ferma oposició veïnal, aglutinada a l’entorn de la Plataforma Can Raventós, a la qual s’hi han sumat ara diverses personalitats i cares conegudes de Sarrià, que han sumat esforços amb un objectiu comú, aturar la destrucció del jardí i aconseguir que passi a ser d’ús públic.

En una lluita similar a la que es va viure a la Vila de Gràcia amb el cas de les casetes d’Encarnació, els veïns han manifestat en diverses ocasions al llarg dels darrers anys la seva oposició a la conversió dels jardins en nous habitatges, però ara que la maquinària ja ha entrat a la finca i han començat els treballs previs a l’inici de la construcció, ha calgut redoblar esforços per aturar la destrucció i insistir en la possibilitat que el consistori converteixi en refugi climàtic el jardí, o el que encara queda d’ell. En aquest sentit, n’hi ha prou passar pels voltants de la finca per comprovar com tot el tancat està ple de pintades que reclamen que l’espai es conservi i s’obri al públic.

can raventos sarria foto jordi palmer (4)
Part dels arbres ja han estat talats per preparar la construcció de pisos de luxe / Foto: Jordi Palmer
can raventos sarria foto jordi palmer (6)
Pancarta en contra de la destrucció del jardí i a favor d'una permuta que permeti que la finca passi a ser d'ús públic / Foto: Jordi Palmer

A més, també s’ha iniciat una campanya per donar a conèixer la problemàtica, a la que s’hi han sumat alguns veïns coneguts, com l’actor Bruno Oro, la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, el doctor Eduard Estivill o el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall -partit que va votar en contra de la construcció dels pisos quan es va debatre al ple municipal el setembre del 2020, que va tirar endavant amb els vots favorables de BComú, PSC i Barcelona pel Canvi i l'abstenció de Junts, PP i Cs-. Tots reclamen que continuïn els esforços per part de l’ajuntament, que fins fa unes setmanes negociava amb la constructora, sense èxit- per salvar els jardins.