El parc de Monterols, situat al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona (districte de Sarrià-Sant Gervasi), està situat al cim del turó del mateix nom, que s’eleva a 121 metres sobre el nivell del mar. En el seu origen era la finca familiar de la família Gil, descendents de la qual encara viuen a la zona. L’any 1926, el paisatgista i responsable de parc i jardins de Barcelona, Nicolau Maria Rubió i Tudurí el va incloure en el sistema d’àrees verdes que va dissenyar per a la ciutat i a la dècada dels anys 40 del segle XX va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, que el va destinar a parc públic, inaugurat el 8 de juliol de 1947.
El parc se situa en la part més elevada de l’antiga finca familiar dels Gil, mentre que la resta va ser completament urbanitzada i edificada. Això comporta una singularitat d’aquest parc que és, també la font de part dels seus problemes: gairebé tot el perímetre del parc no dona a la via pública, sinó a la part posterior d’edificis d’habitatges amb la façana principal als carrers Muntaner, Hercegovina, Valls i Taberner i Copèrnic, gairebé com si fos un macrointerior d’illa, de manera que tot el que passa al parc repercuteix en els veïns. Aquest fet, sumat a les queixes per manca de manteniment, han comportat que diversos veïns s’estiguin començant a organitzar amb una demanda clara a l’Ajuntament de Barcelona: que es redacti, i s’apliqui, un pla director de tot l’entorn del parc.
La Isabel, el Lluís, la Maria Jesús i la Mercè són veïns de tota la vida del barri i recorden com ha canviat el parc de Monterols amb el pas dels anys i les dècades, i en conversa amb ElNacional.cat sobre el terreny reclamen al consistori que millori la situació d’un parc on “no hi ha cap control”. I és que les demandes veïnals són moltes, des de respectar els horaris d’obertura i tancament fins a la reubicació del pipicà, passant pel necessari manteniment d’un parc que, format per terrasses que pugen fins al cim del turó, veu com els murs de contenció es van malmetent, el nivell del terra va baixant sense que es reposi, l’arbrat -roures, xiprers, alzines, pins, garrofers, oliveres, ametllers…- cada cop presenta un pitjor estat de salut i que no es neteja prou, entre altres queixes.
Problemes de seguretat als edificis adjacents
“A aquest parc li toca ja un pla director”, apunta en Lluís, que detalla que aquest hauria de servir per “millorar la seguretat, restablir els usos, refer les feixes, portar més terra, plantar més vegetació, aprofitar l'aigua i decidir quin és el futur del parc”, apuntant que “els veïns patim incomoditats derivades d'una mala organització”. Per a la Isabel, és important respectar els horaris d’obertura i tancament, assenyalant que “abans tancaven entre les 19 i les 22 hores i ara tanquen a partir de les 23.30”. La mateixa veïna apunta que l’accés al pipicà ja és accessible a partir de les 8.30 hores i que, a més com dins del parc no hi ha cap equipament, res justifica l’allargament dels horaris.
De fet, com el parc està envoltat d’edificis i la mateixa tanca presenta llocs per on és fàcil colar-se, els veïns també denuncien problemes de seguretat. “No hi ha cap control”, assenyala la Isabel, que recorda que l’any 2012 fins i tot hi va haver una agressió que va acabar amb la mort d’un jove de 17 anys. Encara més, aquesta veïna assegura que al seu edifici ja han “entrat a robar dues vegades”, accedint-hi des del parc, ja que a la nit “no hi ha cap vigilància”. De fet, és fàcil detectar els llocs per on resulta senzill colar-se al parc quan les portes ja estan tancades.
“S’ha convertit en un parc per als gossos”
Un altre aspecte que els veïns critiquen és la proliferació de gossos sense lligar. Malgrat que a les entrades del parc hi ha plaques on s’adverteix que els gossos han d’anar lligats a l’interior, és freqüent veure'ls deslligats, saltant entre la vegetació i accedint a zones fora dels camins marcats, fet que malmet la flora. Per a la Maria Jesús, aquest és un aspecte molt important d’un espai que, assegura, “s’ha convertit en un parc per als gossos”. “Els gossos campen lliurement”, afegeix la Isabel, que recorda un cas d’una treballadora de parcs i jardins que va ser atacada per un gos. Al seu torn, la Mercè apunta que ja s’han deixat de fer festes infantils d’aniversari els caps de setmana perquè el parc s’ha convertit “en el regne dels gossos” i “les famílies prefereixen no venir aquí”.
Més enllà de la presència de gossos deslligats i fora dels camins marcats, hi ha un altre problema amb aquests animals, la presència d’un pipicà a tocar dels edificis, que per als veïns és un problema pels sorolls i males olors que generen. “La ubicació del pipicà enganxada totalment als edificis és una contaminació acústica permanent”, afirma la Maria Jesús, que afegeix que “tot el dia se senten baralles de gossos”. “Crec que no hi ha cap parc a Barcelona on tinguis els edificis totalment enganxats a un pipicà”, afegeix aquesta veïna. “La ubicació del pipicà no és correcta”, insisteix.
Per tot plegat, aquest grup de veïns reclama que el parc se sotmeti a “una restauració de veritat”, que inclogui, entre altres peticions, sanejar totes les zones verdes i garantir que els talussos compleixen la seva funció de contenció de terres, explotar les aigües freàtiques, ja qui hi ha documentada la presència de pous i amb més control sobre els gossos perquè el parc es pugui utilitzar amb normalitat, a més de gestionar els problemes de seguretat amb més vigilància, també quan el parc està tancat. Tota una bateria de peticions que consideren que hauria de contemplar un futur pla director específic pel parc de Monterols.