Tot un símbol de Barcelona com el goril·la albí Floquet de Neu continua sense tenir a la ciutat l’homenatge que es mereix, i de moment, tot sembla indicar que continuarà així. Des de la seva mort, el novembre del 2003, s’han succeït les promeses per part de l’Ajuntament -de diversos colors polítics- de dedicar algun tipus d’espai, sigui un carrer, placa o alguna mena de monument, per recordar l’animal més estimat del Zoo de Barcelona que, a més, era un exemplar únic al món. Amb tot, quan queda poc pels vint anys de la seva mort, el més calent és a l’aigüera o, pitjor, en mig d’un debat de connotacions político-artístiques que en comptes de resoldre res, només han aconseguit embolicar la troca. I Floquet, mentrestant, amb un pam de nas.

L’embolic d’aquesta setmana al voltant de Floquet de Neu va començar quan es va donar a conèixer, via Rac1, que l’ajuntament havia desestimat participar -és a dir, finançar- en un projecte d’homenatge al goril·la presentat per una empresa de robòtica, Aquí Houston, que volia fer una mena d’’animatrònic’ de Floquet de Neu. El responsable de la iniciativa és un particular, Eduardo Bare, propietari d’un restaurant, i està avalat per les més de 35.000 signatures a favor del projecte que va reunir a la plataforma change.org, que juntament amb Aquí Houston -amb seu a Barcelona malgrat el nom- van donar forma a un projecte que, per les seves mateixes característiques, hauria de ser exposada en un interior, potser dins el mateix recinte del Zoo.

Confondre víctima amb victimari

En tot cas, la petició va arribar per vies oficials a l’ajuntament, que ha rebutjat el projecte amb un argument que pot encaixar en la ideologia de Barcelona en Comú, però que en aquest cas més aviat confon la víctima amb el victimari. Segons la carta de resposta del consistori, extreta de Rac1, la Casa Gran opina que “malgrat que la figura de Floquet de Neu pugui resultar amable i despertar la nostra empatia, al capdavall, fou el resultat del colonialisme a la Guinea Equatorial”, i insisteix que sense tancar-se a realitzar algun tipus d’homenatge, consideren que aquest “no hauria d’amagar les contradiccions que la figura de Floquet de Neu incorpora”.

De fet, l’ajuntament apunta a aquesta dualitat de Floquet: “Alhora vestigi d’un sistema colonial que rebutgem però vinculat a la memòria sentimental de molts barcelonins”. El rebuig al colonialisme és patent en l’actual govern municipal, i la prova més palpable és l’eliminació de l’estatua d’Antonio López a la plaça que encara porta el seu nom però que en un futur s’anomenarà plaça d’Idrissa Diallo. Amb tot, la diferència entre López i Floquet és prou palpable, el primer era un esclavista i el segon, en tot cas, va ser capturat per colonialistes. Una disparitat, en principi, prou evident a ulls de tothom.

A més, el Ple del Consell Assessor d’Art Públic, l’organisme que va prendre la determinació de rebutjar l’obra, va apuntar que no trobava “adequada la proposta d’homenatge que es planteja”, tot afegint que considerava “que la proposta presentada sembla més adequada per un espai escenogràfic que, pròpiament, un projecte d’art públic”. Finalment, la missiva finalitzava indicant que “el Ple continuarà reflexionant entorn un possible homenatge a Floquet de Neu”, apuntant, això sí, que “no hauria d’amagar les contradiccions més amunt referides”, és a dir, el fet de ser un producte del colonialisme, a més de recordar que al mateix Zoo de Barcelona -que aviat enderrocarà l’Aquarama de l’orca Ulisses- existeix un Espai Goril·les dins del qual Floquet de Neu hi té un racó destacat, dedicat a promoure el coneixement d’aquests primats i la necessitat de respectar-los i de protegir els seus hàbitats naturals. Cal tenir en compte, a més, que la proposta, segons ha informat Europa Press, tenia un cost d’1,5 milions d’euros que havia de pagar l’Ajuntament, un element més que s’afegeix a la negativa a fer aquest homenatge en concret. 

Hauria sobreviscut al seu hàbitat natural?

A l’entorn del debat provocat per l’Ajuntament de Barcelona i més enllà de les qualitats artístiques que pogués tenir el projecte presentat per Aquí Houston, el cert és que a Catalunya existeixen moltes icones relacionades amb el colonialisme, començant per la figura de l’indià, el català -home- que torna enriquit de fer les Amèriques, sovint gràcies a negocis que incloïen l’explotació laboral o directament l’esclavisme. Grans fortunes de Catalunya estan fonamentades en aquest fet, actualment totalment inacceptable malgrat que se segueixi produint en moltes parts del món, i només cal pensar en l’explotació infantil a la indústria tèxtil. 

Ara bé, confondre l’enriquiment immoral d’alguns humans amb la figura de Floquet de Neu, un goril·la albí que, probablement, no hauria sobreviscut al seu hàbitat natural precisament per la seva manca de pigmentació, potser no és més que un exercici de confusió innecessari. Floquet de Neu va ser capturat -per alguns, rescatat- el 1966 pel mateix caçador que va abatre una parella de goril·les i amb el petit, d'aproximadament dos anys, abraçat al cadàver de la seva mare. La seva supervivència es deu, precisament, a que el primatòleg barceloní Jordi Sabater i Pi el va comprar. Colonialisme o no, sabater i Pi estava al lloc indicat al moment indicat. Per això caldrà veure si, un cop descartat aquest projecte robòtic, ara l’ajuntament es posa mans a la feina per honorar amb tots els honors Floquet de Neu, que al capdavall va ser un personatge entranyable, un veritable senyor de Barcelona.