Tal dia com avui de fa 20 anys, el 24 de novembre del 2003, el Zoo de Barcelona i, de fet, el conjunt de la ciutat, estava de dol. Havia mort un autèntic senyor de Barcelona, això sí, amb la casuística diferencial que no era un humà. Aquell dia va morir, per aplicació d’eutanàsia, Floquet de Neu, l’únic goril·la albí del que hem tingut constància, un hoste privilegiat del Zoo de Barcelona, a on va arribar el 1966, quan tenia aproximadament uns tres anys, després de ser capturat a Guinea Equatorial, en aquell temps, colònia espanyola. Nascut cap al 1964, Floquet de Neu tindria uns 39 anys quan va morir, convertit en una icona de la ciutat de Barcelona.
La història de Floquet de Neu és prou coneguda: va ser capturat el 1966 pel mateix caçador que va abatre una parella de goril·les i va quedar-se amb el petit, d'aproximadament dos anys, que estava abraçat al cadàver de la seva mare. El petit goril·la destacava pel seu albinisme, un fet que molt probablement hauria dificultat la seva supervivència després de l’assassinat de la seva mare, però el caçador va optar per vendre’l, i qui el va comprar va ser el primatòleg barceloní Jordi Sabater i Pi, que en aquells moments precisament estudiava els goril·les de costa, és a dir, l’espècie a la qual pertanyia el petit goril·la albí. El primatòleg era el conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, institució que depenia del Zoo de Barcelona, per això, l'1 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.
D’Nfumu Ngui a Floquet de Neu
Aquell petit goril·la albí va ser batejat amb un nom obvi, almenys per a Benito Manié, el caçador que el va capturar, que el va anomenar Nfumi Ngui, això és, Goril·la Blanc en idioma fang. El pas al definitiu Floquet de Neu va arribar, sembla ser, per voluntat del mateix Sabater i Pi, encara que també s’explica que hi hagué una intercessió periodística. En alguns mitjans se’l va arribar a anomenar Blancaneus, però la balança la va decantar definitivament la revista ‘National Geographic’, quan el primat va ocupar la portada de l’edició de març del 1967 amb el nom d’Snowflake, l’equivalent al català Floquet de Neu i al castellà Copito de Nieve, el nom amb el que en una Barcelona castellanitzada era conegut oficialment.
En tot cas, la seva singularitat era el seu to de pell, i això el va convertir en el principal reclam d’un Zoo de Barcelona que tenia en l’exhibició d’animals salvatges el seu principal motiu d’existència. Eren altres temps... En tot cas, el goril·la es va convertir en un barceloní més, fins i tot amb DNI, fins al punt que el 19 de març del 67, dia de sant Josep, va ser rebut en audiència oficial per l'alcalde Josep Maria de Porcioles. D’aquella trobada sempre s’ha explicat, sigui veritat o no, que Floquet de Neu va defecar a la cadira del despatx de l’alcalde franquista.
Esdevingut la imatge de marca del Zoo de Barcelona i per extensió, icona de la ciutat, en Floquet de Neu va crear una gran família amb més d’una vintena de descendents, dels quals cap va heretar la seva singularitat, la pell blanca, una tonalitat que el va singularitzar però que, al capdavall, també va ser una causa determinant de la seva mort. Malalt de càncer de pell i tot i la tristesa que va acompanyar la notícia, es va decidir practicar-li l’eutanàsia tal dia com avui del 2003.
Pendent d’homenatge
Vint anys després de la seva mort, Floquet de Neu té un espai de record destacat al Zoo, dins de l’Espai Goril·les dedicat a promoure el coneixement d’aquests primats i la necessitat de respectar-los i de protegir els seus hàbitats naturals, però la ciutat no ha fet el pas de reconèixer-lo com a barceloní de ple dret amb un espai al nomenclàtor o un monument digne que el recordi. Encara més, l’any passat l’Ajuntament de Barcelona, governat per comuns i socialistes, va rebutjar finançar un projecte d’homenatge presentat per una empresa de robòtica, Aquí Houston, que volia fer una mena d’’animatrònic’ de Floquet de Neu, amb una explicació que va generar força controvèrsia, ja que es va desestimar l’homenatge en considerar que Floquet de Neu era un “símbol colonialista”.
En tot cas, vint anys després de la seva mort potser ha arribat el moment de retre-li homenatge, i en aquest sentit, la vigília de l’aniversari es va presentar una iniciativa en aquest sentit per part del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona. El seu cap de files, Daniel Sirera, ha anunciat que presentarà a la Ponència de Nomenclàtor una proposta perquè Barcelona tingui un carrer i una estàtua en record del goril·la albí que “ha marcat moltes generacions de barcelonins i que per als ciutadans és una imatge entranyable i estimada”. Potser sí que ha arribat el moment.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!