La reforma de la Rambla de Barcelona continua afavorint l’aparició de restes arqueològiques. Les obres, que van començar l'octubre del 2022 ja havien fet aflorar diverses restes datades entre els segles XV a XVIII, entre les quals fonaments i paviments originals de l’antiga caserna de les Drassanes, així com restes del semibaluard que connectava amb la muralla de Mar i fonaments d’habitatges construïts a la part interior de la muralla medieval de la Rambla. Ara, en la continuació de les intervencions arqueològiques, s’han pogut recuperar restes de la mateixa muralla medieval de Barcelona en el tram inferior de la Rambla. Es tracta d’un sector de fins a uns vint metres, excavat en diversos punts, que ara s’ha pogut documentar i catalogar, tot i que a mesura que avancin les obres tornaran a quedar soterrades.
La intervenció arqueològica és habitual en cas d’obres, perquè com ha puntualitzat Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona, “l’arqueologia forma part de les obres” i, per tant, no s’ha d’entendre mai com un factor extern que les pugui retardar sinó com una part intrínseca d'aquestes, a més de destacar el “valor patrimonial” de les restes. En tot cas, la zona entre el portal de la Pau i el portal de Santa Madrona és una zona d’alta expectativa arqueològica, i per això ja es van fer informes preliminars que preveien troballes d’importància. De fet, tota la zona va tenir un ús militar i això, segons ha assenyalat Carles Carbonell, director de l’excavació, “vol dir que hi ha plànols de tot”.
En tot cas, en les darreres actuacions s’han pogut recuperar panys de la muralla del segle XIII, la que va fer construir Pere el Gran a partir de l’any 1285 per substituir una palissada anterior amb torres de fusta que envoltava el nucli antic de la ciutat. Aquesta muralla per la banda Llobregat resseguia el recorregut de la riera que conformava la Rambla, i per això la troballa també és important des del punt de vista de documentar com es va començar a urbanitzar la Rambla que actualment coneixem. És important observar, en aquest sentit, que la muralla descoberta estava molt a prop del que ara és la vorera del costat Llobregat, on quedava la riera ja fora del mur, mentre que tota la part de l’actual Rambla fins a la vorera Besòs estava plena de cases que van desaparèixer a mesura que es va urbanitzar aquest passeig, inclòs l’enderroc de la pròpia muralla a partir del segle XVIII, tenint en compte que aquesta fortificació va quedar obsoleta quan es va procedir a ampliar la muralla al Raval, ja al segle XIV.
Sobre el terreny es poden apreciar diversos punts de la muralla, amb fonaments que arriben fins als tres metres de profunditat d’uns murs que s’aixecaven fins a cinc o sis metres sobre el nivell del carrer. També hi ha restes de dues de les torres de defensa, però segons indiquen els responsables de l’obra, cal tenir en compte que “la presència d’arbres, un quiosc i diversos serveis” compliquen que es pugui excavar més. Això sí, com ha explicat Maese, en aquestes intervencions s’ha procedit a excavar més perímetre d'on estava previst trobar-hi restes amb l’objectiu de poder “documentar millor” tota la zona.
Pati d’armes de la caserna de les Drassanes
Així mateix, la intervenció ha servit per aprofundir en el coneixement de la caserna de les Drassanes, que ara fa un any ja es va començar a excavar. Tot i que part del que es va trobar fa un any ja ha tornat a quedar soterrat, s’ha ampliat l’excavació just davant de la Comandància Naval, on actualment es pot veure una part important del paviment del pati d’armes de l’antiga caserna. Es tracta d’una edificació construïda el 1792 i enderrocada el 1935, raó per la qual es té força coneixement de com era i quin espai ocupava, que ara s’ha pogut documentar amb les restes trobades.
Aquestes actuacions arqueològiques continuaran a la resta de l’obra de la Rambla, que s’allargarà fins al 2027. Amb tot, les possibilitats que apareguin restes d’importància en properes fases de la reforma minvaran, ja que aviat s’arribarà a una zona on el subsol està ocupat pels túnels de l'L3 del Metro, que pugen per la Rambla a partir del portal de Santa Madrona, on hi ha l’estació de Drassanes. Amb tot, Carbonell ha assenyalat la probabilitat que apareguin “trams seccionats de la muralla” en diversos punts del passeig.