Tot i que la proposta de l’alcaldessa en funcions de Barcelona, Ada Colau, de repartir-se l’alcaldia amb Jaume Collboni i Ernest Maragall sembla condemnada al fracàs un cop el PSC l’ha rebutjat i ERC no s’ha donat per informat, han transcendit els detalls de com pretenia repartir el pastís de Barcelona amb els candidats socialista i republicà, amb un repartiment de tinences d’alcaldia i regidories de districte a partir d’una ràtio que igualava la quota de poder de BComú amb la del PSC i atorgava la meitat a ERC, com a translació ponderada a favor dels comuns dels resultats electorals, que van ser de 10 regidors pel PSC, 9 per al BComú i 5 per a ERC.
En el document que s’ha fet arribar a PSC i ERC, Colau plantejava cinc tinències d’alcaldia: dues per a socialistes, dues per als comuns i una per a ERC i un repartiment proporcional de les deu regidories de districte, quatre per al PSC, quatre per BComú i dos per als republicans, això sí, sense aclarir encara quins continguts tindrien les tinences o que seria el repartiment territorial de districtes. Segons la proposta de Colau, cada tinència d’alcaldia agruparia regidors de la resta de forces polítiques, com a contrapès. El nom del gerent municipal caldria acordar-lo, així com els gerents de les cinc àrees de referència.
En aquest document els comuns remarquen que la ciutat “té una llarga tradició d'esquerres”, i afegeixen que del 28-M surt també una majoria progressista, amb més del 50% dels vots i 24 dels 41 regidors per considerar “ineludible un pacte de progrés del que n'han de sortir objectius i projectes concrets amb la màxima ambició, i un cartipàs que distribueixi responsabilitats amb claredat i corresponsabilitat”.
Tramvia, neteja i seguretat
BComú defensa que cal donar respostes efectives a la crisi climàtica, amb diàleg i consens ciutadà, apostant per mesures que portin Barcelona a ser una ciutat neutra en emissions amb una economia descarbonitzada. També advoca per impulsar el transport públic amb noves inversions i acabant projectes com la connexió de la xarxa tramviària, així com incentivant l’ús de tots els modes de transport públic com a principal mecanisme de transició cap a un model de mobilitat sostenible i del segle XXI.
En matèria de seguretat, els comuns aposten per avançar “cap a una millora dels estàndards de seguretat i de percepció de la seguretat a la ciutat”, amb una política de coordinació institucional, de proximitat i de reforç d’efectius. Així mateix, també situen l’aplicació de mesures de “millora progressiva” en la gestió de serveis municipals, tant de neteja i manteniment de l’espai públic, com d’atenció a la ciutadania.