La vaga de fam d'una quarantena d'interns del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), de la Zona Franca, que tot just ha quedat desconvocada cap a les 14h, ha revifat el conflicte amb aquest establiment, que l'Ajuntament de Barcelona vol clausurar. Poc després que el quart tinent d'alcalde, Jaume Asens, hagi assegurat que es procedirà al tancament del CIE, vuit diputats han intentat reunir-se amb el director, sense aconseguir-ho.

El conflicte ve de lluny, però des del juliol que hi ha un estira-i-arronsa per la reobertura del CIE, un espai que s’utilitza com a centre de retenció d’aquelles persones estrangeres detingudes per trobar-se en situació irregular, en la majoria de casos per no tenir els papers en regla, amb la intenció de repatriar-los als seus països d’origen.

Règim carcerari

El fons de la polèmica rau que més enllà de la porta d’entrada del CIE poc o res se sap del que els passa als detinguts, que són sotmesos a un règim pràcticament carcerari tot i haver comès només faltes administratives i no pas delictes. De fet, el règim d’internament en aquest tipus de centre –n’hi ha set a l’Estat espanyol i 280 a tot Europa– és més precari que el de les presons, segons denuncien diverses entitats humanitàries, que alerten de la vulneració de drets fonamentals en aspectes com la sanitat, la tutela judicial, la intimitat i la comunicació.

És per això que, després d’una recent rehabilitació del centre, l’equip de govern municipal va intentar evitar la seva reobertura, un fet que va portar a l’enfrontament directe de l’alcaldessa Ada Colau amb la vicepresidenta del govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría. A més, la clausura decretada pel consistori va ser desoïda pel ministeri, que torna a mantenir activitat al centre.

Així, el CIE de la Zona Franca de Barcelona es va reobrir al juliol després de nou mesos tancat per emprendre unes obres de millora a instàncies de la comissió judicial que s'encarrega de controlar les condicions d'aquesta instal·lació, el govern espanyol va acordar reobrir el CIE de la Zona Franca dijous passat 7 de juliol, poc després que l'Ajuntament de Barcelona anunciés que vetava la seva reobertura perquè no disposava de llicència d'activitat.

En ple pols amb l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, el govern espanyol va reobrir el CIE aquell mateix dia, una vegada acabades les obres iniciades al novembre del 2015 per dignificar les condicions dels interns, immigrants sense papers que esperen la seva expulsió d'Espanya. Després de l'anunci, l'equip d'Ada Colau va advertir que si el CIE tornava a acollir interns, com a pas previ per a la seva expulsió d'Espanya, l'Ajuntament usaria els mecanismes legals previstos i prendria mesures "coercitives", com la imposició de multes o fins i tot el precinte de l'edifici, situat en un complex de la Policia Nacional a la Zona Franca.

Vaga de fam d'un dia

En aquest context, ahir seixanta-vuit interns es van declarar en vaga de fam diumenge, i almenys quaranta l'han mantinguda fins aquest dilluns, quan tot i anunciar que la vaga seria indefinida, l'han desconvocada poc després de migdia. 

La protesta va començar aquest diumenge al matí quan un grup de reclusos d’origen algerià es va negar a menjar i es van quedar al pati sense voler tornar a les seves habitacions. Els interns demanen l’alliberament i la direcció del centre intenta negociar amb ells.

Un cop desconvocada la vaga, els 37 interns que mantenien la protesta han dinat i han retornat a les seves cel·les després que en les últimes hores hagin estat en una zona comuna, segons han informat les mateixes fonts, que subratllen que la situació dins el centre s'ha "normalitzat". 

Vuit diputats davant el CIE

Aquest dilluns, cinc diputats al Parlament de JxSí, CSQP i la CUP i tres del Congrés d'ECP i ERC han demanat una reunió amb el director del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona el matí d'aquest dilluns després de la vaga de fam de 40 interns, però no els ha rebut.

Han demanat la reunió dels diputats en el Parlament Chakir El Homrani (JxSí), Marta Ribas, Joan Giner (Catsíqueespot), Anna Gabriel i Mireia Vehí (CUP), i els del Congrés Marcelo Expósito, Sònia Farré (ECP) i Anna Maria Surra (ERC), en anar al centre per interessar-se per l'estat dels interns.

En declaracions als periodistes a les portes del centre, Vehí ha lamentat la negativa de la direcció: "Queda en evidència que el dret es queda a la porta en el CIE, espai on la impunitat i l'opacitat manen, i per això una vegada més demanem el tancament immediat d'aquests centres de la vergonya".

"No volem els CIE"

El diputat de JxSí ha explicat: "Hi ha un acord social i polític que no volem els CIE, no volem institucions que vulneren els drets humans, hi ha un acord en el Parlament i en molts ajuntaments, és un model que repudiem i volem tancar".

Marta Ribas (CSQP) ha indicat que volen fer valer la resolució aprovada pel Parlament "en la qual els representants del poble de Catalunya demanen de tancar el CIE perquè són una mostra de les polítiques de fronteres i immigració a Europa".

La diputada d'ERC Anna Maria Surra ha considerat que la negativa a la reunió l'ha dictat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, i ha recordat que la societat catalana està a favor del tancament d'aquest centre, i ha reclamat la derogació de la Llei d'Estrangeria.

Des d'ECP, Marcelo Expósito ha defensat el "legítim dret a la protesta" dels interns que estan en vaga de fam i ha exigit responsabilitats per les condicions en les quals es mantenen aquestes persones, a més de reclamar que es trenqui amb l'opacitat.