Els forts aiguats caiguts al País Valencià, que han provocat més de noranta morts, i la possibilitat que la DANA arribés a causar estralls a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, en màxima alerta segons el Meteocat, fa girar la vista cap a les infraestructures amb que compta la capital de Catalunya per evitar o, com a mínim, mitigar inundacions. Es tracta de la xarxa de dipòsits de retenció d’aigües pluvials, que consta d’una quinzena d’aquests equipaments repartits per tota la ciutat amb una capacitat per absorbir uns 500.000 metres cúbics d’aigua i que, en el futur, es podria ampliar fins a arribar a més de 50 d’aquest tipus de dipòsits.
🔴 DANA al País Valencià, DIRECTE | Víctimes mortals i última hora sobre el temporal de pluges i les seves afectacions
En l’actualitat, Barcelona compta amb quinze d’aquests dipòsits, amb un volum disponible de 447.020 m³, que permeten gestionar l’aigua excedent del sistema de clavegueram durant els episodis de pluja torrencial, protegint alguns sectors inundables de la ciutat. La finalitat d’aquests dipòsits és, precisament, xuclar la màxima quantitat d’aigua en el mínim temps possible en situacions torrencials com l’actual DANA per evitar el col·lapse dels sistemes de clavegueram i mitigar així el perill d’inundacions a la via pública. A més, el mateix Ajuntament està duent a terme altres obres amb la mateixa finalitat, com el desdoblament del col·lector de la Diagonal, finalitzat en el tram entre el passeig de Sant Joan i el carrer Girona a l’espera que en un futur es pugui executar l’obra entre Verdaguer i Francesc Macià i que, en tot cas, afectarà el perllongament previst del tramvia.
Cal recordar que el desdoblament del col·lector de la Diagonal te com a objectius disminuir el risc d’inundació i circulació d’aigua en superfície i allargar la vida útil del sistema de clavegueram, i representa la primera fase d’una obra estratègica prevista al Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA) que posteriorment arribarà fins a la plaça de Francesc Macià i que suposarà una reducció molt important del risc d’inundació, juntament amb altres obres com l’ampliació de l’eix drenant del carrer Vila i Vilà -que permet la millora del drenatge de l’avinguda del Paral·lel, de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vila i Vilà-; la transformació de la xarxa de clavegueram dels entorns de la nova estació de Sagrera, i la del dipòsit de retenció d’aigües pluvials de la rambla Prim, actualment en execució.
On són els dipòsits pluvials de Barcelona?
La majoria de dipòsits d’aigües pluvials són subterranis, i per això mateix no són visibles i rarament visitables, i habitualment estan situats sota de parcs i places públiques. En tot cas, es tracta d’infraestructures de grans dimensions situades en punts estratègics de la ciutat. D’aquests n’hi ha tretze, als quals cal sumar-ne dos més que són a cel obert i prenen la forma de llacs de parcs públics. Aquests són els dipòsits de retenció d’aigües pluvials de Barcelona i la seva capacitat màxima d’emmagatzematge d’aigua:
- Parc del Poblenou (1.400 m³) A cel obert
- Escola Industrial (27.000 m³) Enterrat
- Zona Universitària (105.500 m³) Enterrat
- Bori i Fontestà (71.000 m³) Enterrat
- Doctors Dolsa (50.500 m³) Enterrat
- Diagonal Mar (17.500 m³) A cel obert
- Parc Central Nou Barris (14.000 m³) Enterrat
- Parc Joan Miró (55.000 m³) Enterrat
- Taulat (51.000 m³) Enterrat
- Plaça Fòrum (800 m³) Enterrat
- Fira M2 (1.600 m³) Enterrat
- Urgell (14.800 m³) Enterrat
- Rieres d’Horta (65.200 m³) Enterrat
- Porta Firal (1.070 m³) Enterrat
- Espinagosa (650 m³) Semi-enterrat
Aquests dipòsits són gestionats per Barcelona Cicle de l’Aigua , responen a un pla dissenyat a partir dels anys noranta del segle passat per millorar el drenatge de la ciutat i estan formats per grans estructures on s’emmagatzema tant l’aigua residual com pluvial en episodis de pluja intensa amb l’objectiu de reduir el cabal d’aigües a les clavegueres, evitant que aquestes es desbordin o que pels sobreeixidors surti gran quantitat d’aigua. El dipòsit reté les aigües fins que la intensitat de pluja disminueixi i les clavegueres puguin assumir aquesta aigua, sobretot la claveguera que les porta cap a les depuradores. Així, aquests dipòsits antiinundació emmagatzemen l’aigua de pluja que els col·lectors no tenen capacitat per transportar, evitant inundacions.
Objectius de futur: arribar a 55 dipòsits
L’abril del 2023 i en el marc del mateix PDISBA, l’anterior govern municipal va aprovar un pla urbanístic per avançar en la reserva d’espais en subsol per a la ubicació futura de 31 dipòsits més, que se sumarien als actuals per millorar el drenatge de la ciutat i fer front, així mateix, als reptes plantejats pel canvi climàtic, que ha suposat que els episodis de gota freda siguin més freqüents i intensos. Es tractava, en tot cas, d’un primer pas d’un pla a llarg termini que, a més tindria un cost aproximat de més de 300 milions d’euros i que, amb una segona fase futura, permetria arribar als 55 dipòsits pluvials a tota la ciutat.