A Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 1946), li queden pocs dies com a president del grup municipal de Trias per Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona. Formalment, s’acomiadarà en el ple municipal del pròxim divendres, 26 de juliol, tot i que apunta que encara es quedarà “quatre dies més”. En tot cas, pel guanyador de les eleccions municipals del 2023 ha arribat el moment de fer un pas al costat després d’una dilatada carrera política que ha tingut com a colofó un any llarg com a cap de l’oposició, que va començar amb una investidura fallida i un “que us bombin a tots” del qual n’està “encantat”, tot recordant que “és una expressió popular que vol dir ‘fins aquí hem arribat’”.
Alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, regidor del 2003 al 2019 i des de juny del 2023 fins a l’actualitat, a més de conseller de Sanitat entre 1988 i 1996 i de Presidència entre 1996 i 2000, en els governs de Jordi Pujol, Trias està a punt de posar punt final d’una llarga trajectòria política en la que també ha estat diputat al Parlament (1992-2000) i al Congrés (2000-2004). Trias marxa sense que s’hagi resolt la governabilitat a Barcelona, ni havent rebut Puigdemont en la seva tornada de l’exili, dos fets que hauria volgut deixar tancats abans de la seva sortida de l’Ajuntament, però es prepara per a una vida activa fent tasques en fundacions de salut mental. Desenganyat amb Collboni i molest amb un PP “que tenia una obligació moral envers mi”, reconeix que ha millorat el tracte amb Colau, i tot i que manté la seva negativa a perllongar el tramvia fins a Francesc Macià, no descarta utilitzar el nou tram a la tardor: “Si funciona, l'agafaré”.
Senyor Trias, la seva sortida de l'Ajuntament de Barcelona és imminent. Vostè ja va dir que tenia intenció d'anar-se'n de vacances a l'agost havent deixat l'acta de regidor, per tant, entenem que la deixarà el divendres vinent, al ple municipal de juliol.
El dia 26 serà l'últim ple al que assistiré i és veritat que em quedaré quatre dies més, però és l'últim ple.
Té pensat ja quin discurs farà?
No. Intentaré fer un discurs amb el cor. Però no el tinc pensat ni crec que sigui un dia per pensar massa el discurs. Jo ja he fet la meva trajectòria, tinc una edat que em toca donar pas als que estan al meu costat i que siguin capaços d'agafar el protagonisme ells i que no continuï jo tenint-lo i, per tant, és una cosa bastant cantada. L'única cosa que hagués evitat que jo em retirés ara era que jo hagués guanyat les eleccions, que les vaig guanyar, però no he governat. Quan tu guanyes i no governes, no té gaire sentit quedar-te a la cadira si no et penses tornar a presentar.
Va anunciar que marxaria fa ben bé un any i al final s'ha anat allargant per la qüestió de veure com es resolia la governabilitat, i això continua sobre la taula.
Però hi ha una cosa molt clara, i és que el senyor Collboni té un total desinterès en que nosaltres entréssim a governar amb ell o que tinguéssim una col·laboració estreta. Collboni explica sempre que vol fer un govern progressista. No sé què vol dir quan diu un govern progressista, perquè ell ha estat amb Colau i si això és un govern progressista, va ser un desastre. Collboni es dedica a enredar tothom i a explicar que farà un govern progressista i fa polítiques populistes i de dretes: Louis Vuitton, els cotxes al passeig de Gràcia, propaganda total. És un populisme de dretes. Collboni fa populisme de dretes i jo espero que el meu grup sigui capaç de desemmascarar la manera d'actuar de Collboni i el temps el posarà en el seu lloc.
Collboni fa populisme de dretes i jo espero que el meu grup sigui capaç de desemmascarar la manera d'actuar de Collboni i el temps el posarà en el seu lloc"
No hi ha cap possibilitat que el seu grup explori cap via per entrar al govern municipal?
No, no ens volen i jo ja les he explorat totes. I ho he fet sabent que hauria tingut feina per convèncer el meu partit del que volia fer. És veritat que quan em vaig presentar vaig dir que m'havien de deixar que prengués les decisions dels acords postelectorals. Quan et diuen que no et volen de cap de les maneres ni havent-se quedat l'Ajuntament en una situació diguem una mica ridícula i és haver de fer un acord amb els comuns i amb el PP i aconseguir ser alcalde, i després no vols governar amb cap d'aquests dos, sinó que ara intenta veure si pot governar amb Esquerra Republicana sabent que estarà en minoria... Collboni té un confort important, i és que nosaltres no podem fer-li una moció de censura, perquè no sumem. Però és un confort que no et dona la força suficient per fer que la ciutat vagi on tu vols. I ell diu, "m'heu d'ajudar", és una mica ridícul, perquè no acabo d'entendre la idea que té al cap de què vol fer. Què vol fer a la ciutat de Barcelona? Perquè ens podríem posar d'acord amb què s'ha de fer a Barcelona, no és veritat que no ens poguéssim posar d'acord en això. Però jo crec que hi ha unes reticències especials: "Escolta'm, és que, Trias, tu a mi em fas por perquè tu ets un home del Puigdemont". I què vols dir amb això? Clar que soc del Puigdemont. Però a ell, en canvi, li agradaria fer un acord amb Esquerra Republicana. Que és original, tot això!
Ara que parla de Puigdemont, vostè plegarà sense haver esperat a que tornés el president Puigdemont.
Sí, em sap molt greu. És l'única cosa que em sap greu. Però és veritat que això no es podia allargar més, perquè jo soc un tap. Faig perdre visibilitat a la gent que d'aquí a tres anys s'haurà de presentar a les eleccions. Però és veritat, a mi em sap greu no haver rebut el president Puigdemont, no com a regidor, que també, sinó que m'hagués agradat rebre'l com a alcalde de Barcelona, amb tots els mereixements que té el president Puigdemont.
Em sap greu no haver rebut el president Puigdemont, no com a regidor, que també, sinó que m'hagués agradat rebre'l com a alcalde de Barcelona, amb tots els mereixements"
Ens n'anem una mica de tema, però com creu que es resoldrà la investidura? Hi haurà repetició d'eleccions?
Doncs no ho sé, no en tinc ni idea. Durant molt de temps creia que el més lògic era que es repetissin les eleccions. Però com que a la vida i a la política s'han perdut una mica les línies bàsiques i pot passar qualsevol cosa, no puc assegurar què passarà, però trobo que gent que crec que té una línia molt clara, al cap de dos dies diu que vol fer un acord amb els socialistes. Són coses que a mi em sobten. Gent que jo els tenia per molt nacionalistes passen una mica de tot.
Tornem al seu grup municipal: com es dirà, qui el liderarà i qui serà el candidat el 2027?
No sé com es dirà el grup municipal, ho decidiran els que es queden. El més lògic és que sigui Junts per Catalunya, malgrat que és més ampli, perquè vam incorporar gent d'altres partits i n'estem molt contents, però és una discussió interna que hauran de prendre el dia que jo me'n vagi. El que no es pot dir és Trias per Barcelona, això és evident. Al grup hi haurà dues persones, Jordi Martí, que quedarà de president del grup, i Neus Munté, que quedarà com a portaveu. Són les persones que han de fer que aquest grup continuï sòlid i fort i amb les idees clares. I qui serà el futur candidat? Això sí que és un misteri perquè ho decideix el partit, la militància, s'ha de votar, s'han de prendre decisions. Pot sortir de les persones que estan al grup o pot ser que algú de fora del grup es vulgui presentar perquè sempre hi ha gent interessada, això ho veurem. No hi ha pressa, no hi ha urgència, però no et pots esperar. Tens un any per decidir qui es presenta, jo crec que tens un any. Si s'allarga, s'equivoquen. I el meu consell és que qui es presenti tingui la confiança del partit no només per unes eleccions puntuals. Hem de prendre una decisió de qui lidera i deixar molt clar que li farem costat durant dues o tres eleccions, perquè és la manera de guanyar i de consolidar un lloc. Hem de buscar un lideratge, creure en aquest lideratge, que el partit estigui absolutament entregat a aquest lideratge, que no hi hagi dubtes. El primer que ha de passar és que la persona que es presenti tingui el suport total de la direcció del partit, i això vol dir tenir el suport del president Puigdemont. La setmana vinent aniré a veure Puigdemont per dir-li que me'n vaig i que ja deixa de ser la meva responsabilitat.
Un any després d'aquella investidura fallida com a alcalde i aquell que us "bombin a tots", se'n penedeix?
No. N’estic encantat. És el que sentia. No estic d'acord amb els comentaris que allò va ser una reacció despectiva d'un senyor enfadat, no. És una expressió popular que vol dir ‘fins aquí hem arribat’. Jo aquell dia em vaig sentir molt traït i em vaig sentir en una situació molt incòmoda perquè jo crec que hi havia gent que tenia obligacions envers la meva persona d'una manera important. El senyor Collboni havia jurat i perjurat que si no guanyava faria un pas al costat i no es va produir això. I es va donar una situació molt especial, que no oblidaré mai, i és com es va portar el PP. El PP tenia una obligació moral envers mi. Perquè el PP i el seu ministre, el senyor Jorge Fernández Díaz, van ser els que van aixecar una calúmnia dient que jo tenia dotze milions i que van influir perquè jo perdés unes eleccions. Tenien una obligació moral i el que van fer va ser una segona immoralitat amb la meva persona.
A més, el Partit Popular va treure el comodí de l'independentisme quan era un factor que no va sortir a la campanya electoral.
A part d'això, jo no amago el que soc, però els sembla bé que Trias no sigui alcalde i els sembla bé que sigui alcalde Collboni amb el suport d'Esquerra Republicana. No sé gaire a què ve això. Jo crec que és la utilització de l'expressió de l'independentisme i el perill de l'independentisme per poder-se passejar per tot Espanya fent una campanya electoral dient que ells han parat els peus els independentistes. Això és molt greu perquè el que es necessita a Espanya és trobar formes d'entesa i no es fan d'aquesta manera. I les formes d'entesa el PP ha de tenir clar que les ha de fer amb els independentistes.
Discurs nacional a banda, es podrien haver posat d'acord amb el senyor Sirera en moltes coses?
Jo crec que sí, però cada dia estic més preocupat amb aquestes coses perquè jo crec que s'utilitzen uns populismes i unes formes d'entendre les coses que són estranyes. Pel senyor Sirera que jo sigui la dreta i el senyor Collboni sigui l'esquerra a mi em deixa al·lucinat perquè ja m'agradaria saber què ha fet el senyor Collboni per atorgar-se el paper de l'esquerra. Jo sé el que he fet a la vida, i és crear el Servei Català de la Salut. Això és de dretes o d'esquerres? I en col·laboració amb qui ho he fet? Ho vaig fer en col·laboració amb Iniciativa. Hi ha esquemes que em deixen sorprès. Jo m'he sentit sempre un socialdemòcrata que, a més, creu que la iniciativa privada és molt important.
Jo m'he sentit sempre un socialdemòcrata que, a més, creu que la iniciativa privada és molt important"
El Servei Català de la Salut és un dels seus llegats polítics, però quin és el llegat polític de l'alcalde Trias?
Força coses. Sortir d'una crisi tremenda. El més important que vam fer nosaltres, el 2011, en una ciutat amb un 20% d'atur, va ser fer un canvi i una aposta importantíssima per les noves tecnologies. Vam començar a explicar que érem una Smart City i recordo aquells anys que la gent se'n reia i crec que ha sigut un èxit. No un èxit del govern d'en Xavier Trias sinó un èxit col·lectiu de tothom perquè s'ha fet una aposta molt important per les noves tecnologies a Barcelona i de tenir un lideratge en aquest sentit. L'altra cosa és que vam fer va ser un treball molt important d'aposta molt clara per lluitar contra la pobresa i d'intentar col·laborar estretament amb les entitats que no són públiques, que son privades, però que tenen vocació pública, el que se'n diu el tercer sector.Crec que vam tenir més bona col·laboració nosaltres amb el tercer sector que Colau. És un plantejament polític de base, o decideixes que les coses les faràs tu i els teus amiguets o dius, Creu Roja, Càritas, Arrels… totes aquestes entitats són molt importants i això no vol dir que no puguin ser crítiques. Tu governes i no pots pretendre que Arrels et feliciti. Però tu has d'estar al costat d'Arrels. Nosaltres estem al servei d'aquestes entitats. Perquè ens solucionen problemes. Jo he viscut l'època de conseller de Sanitat quan va aparèixer la sida. L'eclosió d'un problema amb situacions molt complicades. I qui em va ajudar molt? Doncs Sant Joan de Déu. I quan plegui de tot això, jo continuaré amb una altra feina diferent que faig que és ajudar fundacions.
Expliqui'm això, quins plans té per a quan plegui de la política activa?
Ajudar a fundacions. Jo soc de dues fundacions de salut mental, la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació de Nou Barris, que són entitats que tenen vocació pública, però que són privades. La salut mental és una assignatura pendent, important i a la que hem de donar pes. Estic en una fundació de l'ictus, col·laboro amb una quantitat d'entitats. Aquests dies m'han trucat per entrar en el patronat d'una altra entitat d'aquestes. M'agrada, perquè permet estar a prop de problemes reals, no perquè tu hagis de solucionar les coses, però a mi em genera un cert orgull que em necessitin, em crea un cert grau de satisfacció important. I després, em dedicaré a viure bé amb la família, amb els amics. Els amics em diuen que mai es pot comptar amb mi, doncs ara sí, ara ja podran comptar amb mi.
Amb Ada Colau hem tingut una mala relació, ella em veia com els poderosos, però he de dir que ara el tracte, no només amb la senyora Colau sinó amb tot el grup, ha millorat molt"
Com definiria el seu grau de relació amb Jaume Collboni i Ada Colau?
Amb Jaume Collboni jo tinc una bona relació a nivell personal perquè he de dir que és un senyor educat. A més, té cura de ser amable, aquesta és la veritat. Però això no passa d'aquí, perquè quan parlem de coses, em diu que hauríem de col·laborar i jo li dic: “Però si no em vols”. Si diu que vol fer un govern progressista, deixem-ho estar... És veritat que ell quan hi ha un acte i jo estic allà, sempre em tracta amb deferència: “Senyor Trias, alcalde de Barcelona”, però també és veritat que això acaba aquí, perquè no et telefona per consultar-te una cosa, no fa tampoc els gestos que havia fet en el seu dia Hereu de dir que havia d'anar a una cosa important i que calia demostrar unanimitat a l'Ajuntament i em proposava acompanyar-lo. Però la relació del tu a tu és inclús afectuosa. Amb Ada Colau hem tingut una mala relació, ella em veia com els poderosos, però he de dir que ara el tracte, no només amb la senyora Colau sinó amb tot el grup, ha millorat molt. Hem anat a dinar dues o tres vegades, hi ha una situació de canvi d'actituds que jo crec que Colau s'ha adonat que no som tan dolents i ha vist una cosa que és molt dura, que és la soledat que es genera quan estàs a l'oposició. Ara ens trobem amb una situació molt curiosa perquè el senyor Collboni ha governat molts anys amb la senyora Colau i ha portat temes que estan molt lligats amb el govern que tenia amb ella. I ara tot és intentar desmarcar-se, això és la política que no m'agrada.
Pel que fa a Ernest Maragall, que ja va plegar fa uns mesos, com ha viscut vostè el cas dels cartells difamatoris?
És una vergonya que no es mereixen ni l'Ernest ni la família Maragall. Jo tenia simpatia amb el president i l'alcalde Maragall i jo vaig fer un acord de govern amb Esquerra Republicana. I abans de marxar l’Ernest li vaig dir que si entrava en un govern socialista volia que vingués i col·laborés. Tot això ha virat i no sé com acabarà. Em sap greu perquè crec que per nosaltres la capacitat de fer un acord amb Esquerra Republicana hi hauria de ser sempre i hauria de ser-hi per les dues parts. L'Ernest és una persona amb el seu caràcter i la seva manera de ser, però és un home de paraula. Hem tingut una relació de confiança mútua.
Hi ha la interpretació que precisament el pacte de govern que vostè va tancar amb ERC va ser el detonant que va fer que el PP donés suport a Collboni.
Això és una mentida. L'acord del PP amb Collboni és un acord per treure'ns del mig. I és molt trist quan crec que tenen un deure moral, el PP amb mi té un deute moral, perquè el senyor Jorge Fernández Díaz no està a la presó i hi hauria d'estar i per una altra cosa molt important i és que ningú del PP m'ha vingut a demanar disculpes públicament pel que m'han fet.
Senyor Trias, ara que ja deixa la política, la política activa si més no, i tindrà més temps lliure, a partir de la tardor, el veurem algun dia agafant el nou tramvia?
El tramvia, si funciona l'agafaré. Jo agafo el tramvia. Jo no estic contra el tramvia. Jo estic contra la barbaritat de posar una barrera com el tramvia a la Diagonal, tothom ho sap i a més jo crec que aquí hi ha una trampa que va fer Colau i és que amb una decisió democràtica en votació de la gent que va dir que no volia el tramvia, Colau ens ha ficat el tramvia. I ara hi haurà un problema. Com continua el tramvia? Tu vas a qualsevol congrés de mobilitat i la gent no parla de tramvies, la gent parla d'autobusos elèctrics grans i a més amb conducció automàtica. Els plantejaments són diferents perquè un tramvia és una barrera. Jo agafo el tramvia, no és veritat que no l'agafi. És un bon mitjà de transport, però és un mitjà de transport que normalment s'utilitza avui dia per enllaçar ciutats, però no per fer segons quins recorreguts. Això hi va haver un moment que es va posar de moda i jo vaig participar d'aquesta moda. Però això ha canviat. Des que hi ha autobusos elèctrics, això ha canviat.
Entrevista completa: