El restrenyiment no és una malaltia, sinó un símptoma o problema que afecta a entre un 12% i un 20% dels espanyols, segons dades de la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu.
La forma en què es manifesten els problemes varia depenent dels casos: en algunes persones es concreta en la poca freqüència de les deposicions (menys de tres vegades per setmana); també pot tractar-se d'una sensació d'evacuació incompleta; que es produeixi l'expulsió d'excrements durs en més del 25% de les ocasions; o fins i tot, de molèsties com distensions abdominals, dolor al defecar o meteorisme (bony del ventre per gasos acumulats al tub digestiu).
La forma en què es manifesten els problemes varia depenent dels casos
Quins tipus de restrenyiment existeixen?
Es distingeixen dos tipus de restrenyiment:
- Passatger: apareix de manera temporal com a conseqüència de canvis de dieta o d'hàbits, viatges, sedentarisme, consum de fàrmacs... i una vegada eliminada la seva causa, desapareix.
- Crònic o habitual: pot derivar en l'aparició d'hemorroides, fissura anal o fins i tot de fecalomes (massa seca d'excrements extremadament durs), entre altres patologies.
Per què es produeix?
En la majoria dels casos, el restrenyiment és conseqüència de l'absència d'exercici, factors psicològics i mals hàbits dietètics, fonamentalment per una alimentació pobra en fruites, verdures o fibres vegetals i per ingerir pocs o insuficients líquids. Així mateix, també poden influir la immobilitat per un accident o operació, els viatges i canvis d'hàbits, la ingestió d'alguns fàrmacs (com els antiàcids, opiacis, diürètics, antidepressius...) i, en les dones, la gestació i el part.
Tampoc no s'ha d'oblidar que eludir les ganes d'anar al servei pot resultar perjudicial, ja que si ens reprimim habitualment, el nostre cos deixarà d'avisar-nos.
Finalment, en el 10% dels casos, el restrenyiment pot ser també un efecte secundari de malalties endocrines o metabòliques (fonamentalment relacionades amb la funció tiroide, en produir aquesta trastorns en els moviments peristàltics de l'intestí); neurològiques (en provocar la debilitat dels músculs de la paret intestinal) o de malalties al tub digestiu (com les obstruccions per tumors o inflamacions).
9 consells per millorar el trànsit intestinal
Modificant els teus hàbits quotidians i incorporant unes pautes d'alimentació i vida saludable, aconseguiràs que el teu trànsit intestinal s'agiliti i et sentiràs millor. Pren nota d'aquests 9 consells que hem volgut resumir a continuació:
- Augmenta el consum de fibra.
- Tria bé les verdures i llegums.
- La fruita, amb pell.
- Sí a l'oli d'oliva.
- Productes 'prohibits'.
- Evita l'excés de dolços.
- Beu més líquids.
- Realitza exercici físic.
- Estableix unes rutines regulars.