Segons un estudi dut a terme per investigadors de les universitats de Penn State i la Texas State University, la salut dels adults grans de les generacions més recents és pitjor que la dels de les mateixes edats que els van precedir en el temps.
El professor de Sociologia i Demografia de Penn State, Steven Haas, afirma que ja abans de la pandèmia que ha paralitzat el món en els dos últims anys, van començar ja a veure com l'esperança de vida de les persones de mitjana edat als Estats Units estava patint una reversió de més d'un segle, encara que és en els últims 30 anys quan s'està notant més.
L'estudi
L'estudi s'ha publicat a The Journals of Gerontology i per al mateix, els investigadors van examinar dades sobre adults de 51 anys o més de l'Estudi de Salut i Jubilació, una enquesta representativa en l'àmbit nacional de nord-americans que envelleixen.
El treball científic va mesurar la multimorbiditat tenint en compte nou condicions cròniques: malaltia cardíaca, hipertensió, accident cerebrovascular, diabetis, artritis, malaltia pulmonar, càncer (excloent el càncer de pell), símptomes depressius alts i deteriorament cognitiu. Els investigadors també van explorar la variació en les condicions específiques que impulsen les diferències generacionals en la multimorbiditat.
Conclusions
Van descobrir que les generacions més recents d'adults grans tenen més probabilitats de patir una quantitat d'afeccions cròniques més gran i experimentar el seu inici en edats més primerenques.
Així, en comparar als nascuts entre 1948 i 1965, denominats baby boomers, amb els nascuts durant els últims anys de la Gran Depressió (entre 1931 i 1941) a edats similars, els primers van mostrar un major nombre de condicions de salut cròniques. A més, també van reportar dos o més condicions de salut cròniques a edats més primerenques.
Entre els adults amb multimorbiditat, l'artritis i la hipertensió van ser les condicions més prevalents per a totes les generacions, i es va trobar evidència que els símptomes depressius alts i la diabetis van contribuir a les diferències generacionals observades en el risc de multimorbiditat.
Segons Nicholas Bishop, professor de la Texas State University, les generacions posteriors han tingut accés a la medicina moderna més avançada durant un període més gran de les seves vides, pel que s'espera que tinguin una millor salut que els nascuts en generacions anteriors. En paraules de Bishop, encara que això és parcialment cert, els tractaments mèdics avançats poden permetre que les persones visquin amb múltiples afeccions cròniques que fa anys haurien resultat fatals, la qual cosa podria augmentar la probabilitat que una persona experimenti multimorbiditat.
En el mateix sentit, Bishop afegeix que els adults grans en generacions més recents també han tingut una exposició més gran a factors de risc per a la salut com l'obesitat, la qual cosa augmenta la probabilitat de tenir malalties cròniques. Els avanços mèdics també s'han vist acompanyats per una millor vigilància i mesurament de la malaltia, la qual cosa ha portat a la identificació d'afeccions cròniques que abans no es diagnosticaven.