El mes de febrer es produeix la pol·linització del xiprer i l'arizónica, per la qual cosa els casos es disparen. Però... com influeix la contaminació en això? Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), cada vegada hi ha més evidència científica que recolza els efectes nocius de la contaminació del medi ambient en la salut respiratòria.

Tal com destaca la SEPAR, la contaminació predisposa al sistema immunològic a ser més proinflamatori, fins i tot en persones sanes, i a una resposta de tipus al·lèrgic més gran en asmàtics, ja que la contaminació indueix un efecte sinèrgic amb els al·lergògens que fa que aquests siguin molt més potents i augmenti la reacció de les persones asmàtiques davant aquests.

La contaminació realment agreuja l'asma, pot afavorir la seva aparició en nens i el metge ha de tenir-ho en compte i preguntar en les entrevistes als pacients si resideixen en un entorn contaminat. Aquestes són les principals conclusions de la ponència sobre Asma d'origen ambiental que ha presentat la Dra. María Jesús Cruz Carmona, biòloga i membre de l'Àrea de Medi Ambient de SEPAR, amb motiu de la 3a Reunió Virtual d'Hivern Àrees SEPAR.

Aproximadament el 6% de la població espanyola té asma i, encara que no se sap amb exactitud quants dels casos d'asma tenen el seu origen en causes ambientals, a les ciutats es registren més casos d'asma i aquests van en augment als llocs amb més contaminació de l'aire, atribuïble sobretot al trànsit rodat.

Recentment, s'ha dut a terme un nou estudi al voltant dels tres mesos que va durar el confinament a causa de la covid-19 a Espanya. Durant el període de confinament, els nivells de contaminació van caure un 80% a Barcelona i es va aprofitar aquesta circumstància excepcional per estudiar quin impacte va tenir en l'organisme de les persones. Per a això, van prendre mostres de sang en 58 persones de població sana de Barcelona, al final del període del confinament, quan encara no havia sortit del mateix i, en aquestes mostres de sang, es van analitzar més de 20 biomarcadors d'inflamació i estrès oxidatiu.

"Es va observar que, mentre vam estar confinats, els nivells d'estrès oxidatiu i els biomarcadors proinflamatoris van ser molt menors. En tornar a la normalitat, aquests biomarcadors van tornar a ser més elevats. I hem de pensar que això va passar en persones sanes, que no tenien patologies respiratòries, el que significa que fins i tot en les persones sanes el sistema immune reacciona davant de la contaminació," ha explicat la Dra. Creu Carmona.

La novetat de l'estudi en marxa és que "la contaminació predisposa al sistema immunològic a ser més proinflamatori fins i tot en persones sanes i també predisposa a una resposta més gran de tipus al·lèrgic en asmàtics", explica la Dra. Creu Carmona. "A més, la contaminació té un efecte sinèrgic amb els al·lergògens fent que siguin molt més potents", puntualitza la Dra. Creu Carmona.

Les mesures que s'han de prendre per mitigar l'efecte de la contaminació en persones asmàtiques varien en funció de si aquestes tenen tendència a l'asma al·lèrgica o no. Els asmàtics que no tenen asma de tipus al·lèrgic podrien millorar quan marxen a una zona sense contaminació, on els seus nivells d'inflamació baixen. En canvi, els que tenen asma al·lèrgica, si es desplacen a una zona rural, on hi pot haver més al·lergògens com diversos pòl·lens, poden patir un empitjorament dels seus símptomes. "Es trobaran amb menys contaminació, però amb més al·lergògens que podrien agreujar l'asma", posa com a exemple la Dra. Creu Carmona, per la qual cosa l'ideal és que "es desplacin a una zona molt neta, sense contaminació i on no hi hagi nivells elevats dels al·lergògens que li produeixen els símptomes al·lèrgics".