Viure sol, sense companyia, incideix sobre la salut, tant al vessant físic com psicològica. Cada vegada són més grans les evidències de la influència de la solitud en l'ésser humà, ja que pot propiciar mals hàbits i afectar de forma directa el metabolisme i el sistema nerviós. A més, té un pes en la salut mental: un estudi recent conclou que les persones que se senten soles tenen un risc més gran de patir depressió. En una època en la qual, malgrat que Internet i les xarxes socials semblen haver reduït l'aïllament social, es comptabilitzen més persones que viuen soles. A continuació es descriuen quins efectes provoca la solitud en l'estat de salut de les persones.
La solitud: més risc de depressió
La solitud augmenta el risc de patir una depressió. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat un grup de científics finlandesos amb un treball que demostra que les persones que viuen soles tenen un 80% més de risc a tenir depressió que les que ho fan en companyia. La investigació ha estat publicada a la revista BMC Public Health i ha causat un gran impacte, ja que el nombre de persones que habiten en solitud s'ha multiplicat durant els últims 30 anys; en l'actualitat, una de cada tres als EUA i el Regne Unit viu sola.
Per a aquest informe, els investigadors van preguntar als participants si vivien sols o acompanyats, així com l'entorn social que els envoltava en el treball. També es van interessar per l'educació, els ingressos, les condicions de l'habitatge i alguns hàbits de vida, com la pràctica d'exercici físic i el consum de tabac i alcohol. L'anàlisi de les dades va mostrar, a més, que l'aspecte que més influïa en el risc de patir depressió en les dones era el mal estat de la casa, mentre que en els homes era la falta de suport social.
L'explicació per la qual la solitud pot provocar depressió, segons els experts, és l'aïllament que pateixen les persones que viuen soles. Viure en companyia aporta suport emocional, sentiment d'integració social i confiança, elements que en la seva absència són de risc per a moltes malalties mentals.
Els individus que troben un menor suport en el seu entorn necessiten estar en un estat d'alerta més gran per controlar les possibles dificultats que sorgeixin.
Sentir-se només afecta a la salut
Les persones que se senten soles solen tenir pitjor salut que els qui es troben acompanyades. D'aquesta manera, alguns estudis han demostrat que la solitud fa que es visquin menys anys i amb més malalties, de manera que podria ser un factor de risc per a la salut tan perjudicial com l'obesitat o el sedentarisme.
Un dels mecanismes pels que influeix en la salut està associat que l'estil de vida dels solitaris, en ocasions, és més descurat. Sovint, tendeix a cuidar-se menys l'alimentació i a «passar» amb qualsevol cosa. També l'activitat física pot veure's limitada sense l'estimulo d'altres que animin a sortir. A més, alguns estudis apunten que les persones socialment més aïllades consumeixen més alcohol i adopten conductes de més risc.
A nivell fisiològic, la solitud sembla incidir en el sistema cardiovascular. Fa uns anys ja es va demostrar que sentir-se aïllat augmenta el risc de patir malalties coronàries i algunes investigacions han comprovat que les persones solitàries tenen més valors de tensió arterial i freqüència cardíaca. Els nivells de cortisol (hormona implicada en l'estrès) també mostren valors superiors. Això podria explicar-se pel fet que els individus que troben un menor suport en el seu entorn necessiten estar en un estat d'alerta més gran per controlar les possibles dificultats que sorgeixin.