Fins a quin punt la irrupció de la pandèmia ha afectat als sistemes nacionals de salut i al seguiment ordinari de les malalties més enllà de la covid-19? Doncs això mateix s'ha preguntat un equip d'experts de la Universitat de San Diego i, encara que els resultats són dels Estats Units, serveixen de referència per entendre el que ha passat a nivell mundial. Els investigadors van comparar els diagnòstics de càncer de mama i colorectal en etapa primerenca i tardana en pacients el 2019 i 2020 abans de la pandèmia, el primer any complet de la pandèmia de covid-19 en curs.
Si bé el nombre total de diagnòstics va ser més o menys similar el 2019 i el 2020, hi va haver diferències significatives en els percentatges de diagnòstics en etapa I per al càncer de mama en comparació amb els diagnòstics en etapa IV.
El 2019, per exemple, el 63,9 % de les pacients diagnosticades van presentar malaltia en etapa I en comparació amb el 51,3 % el 2020. Al contrari, l'1,9 % de les pacients van ser diagnosticades amb càncer de mama en etapa IV el 2019 en comparació amb el 6,2 % el 2020. Van disminuir els càncers en etapa I i van créixer els d'etapa IV.
Entre els pacients amb càncer colorectal estudiats, es van observar tendències similars, encara que la magnitud va ser una mica menor que en els pacients amb càncer de mama. "Per al càncer de mama, almenys, aquestes dades demostren una tendència contínua", assegura l'autor principal de l'estudi Jade Zifei Zhou, oncòleg de la Facultat de Medicina d'UC San Diego. "Les preocupacions i les conseqüències causades per la pandèmia han portat almenys alguns pacients a retardar l'atenció mèdica de rutina, com exàmens o visites al metge, que podrien haver revelat diagnòstics en etapes primerenques." A això s'afegeix que les llistes d'espera han crescut.
El problema és que la detecció primerenca del càncer és crucial, particularment en el càncer colorectal i de mama, ja que en una etapa primerenca poden tractar-se i curar-se. La majoria dels càncers es classifiquen en quatre etapes, des de l'etapa I, quan la malignitat es limita a la seva ubicació d'origen, fins a l'etapa IV, quan el càncer es dissemina a altres òrgans o parts del cos. Cada etapa indica dificultat progressiva de tractament i cura.
"Existeix una preocupació creixent que un dels efectes de la pandèmia és el nombre creixent de pacients als quals se'ls diagnostica per primera vegada etapes tardanes i incurables. S'ha d'encoratjar els pacients que han retardat l'atenció preventiva durant la pandèmia a parlar sobre les proves de detecció de càncer apropiades per a la seva edat amb els seus proveïdors d'atenció primària com més aviat millor", asseguren els científics.