L'albercoc, aquesta fruita primerenca d'estiu de fragància delicada i amb una pell d'un to ataronjat atractiu i tacte vellutat ens permet degustar una polpa sucosa, ferma i d'un sabor ensucrat deliciós. Tot en ella és suggeridor, agradable i, com descobrim avui, molt nutritiu.
El nom albercoc és una evolució del vocable àrab El-Barquq; precisament els àrabs són els que van estendre el seu cultiu pel litoral mediterrani. El seu nom científic, Prunus armeniaca, fa referència a Armènia, que és per on va ser introduït a Europa des del Llunyà Orient pels grecs cap al 400 aC. Les primeres referències del seu cultiu apareixen a la Xina ja l'any 3000 aC.
Si comparem l'albercoc amb altres fruites, veurem que ens aporta relativament menys calories
Propietats nutricionals de l'albercoc
Si comparem l'albercoc amb altres fruites, veurem que ens aporta relativament menys calories, perquè conté una quantitat elevada d'aigua (un 90 %). Destaca per tenir una gran quantitat de fibra, que millora el trànsit intestinal i té un efecte prebiòtic (nodreix la flora intestinal).
- Vitamina A
Ara bé, si l'albercoc és famós per algun nutrient, és per la vitamina A que conté, i molta, en forma de betacarotè.
Tres albercocs madurs contenen la meitat de la dosi diària recomanada de vitamina A. Aquesta vitamina és essencial per al bon estat de la vista, la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i el bon funcionament del sistema immunològic. I, a més, té propietats antioxidants.
- Vitamina B3 o niacina
La vitamina B3 intervé en la ruptura dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. És important en el metabolisme energètic cel·lular, sobretot en el del sistema nerviós. És una vitamina hidrosoluble i, per tant, només la trobem en l'albercoc fresc.
- Hierro
Els albercocs frescos contenen quantitats importants de ferro en comparació amb altres fruites, però si els consumim secs (en forma d'orellanes), la concentració en aquest mineral augmenta enormement. En xifres, 100 grams d'orellanes tenen més del doble de ferro que la mateixa quantitat que un bistec de vedella.
- Potassi
Participa en la regulació del balanç d'aigua en l'organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l'impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com a cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. La falta de potassi es pot produir durant una pràctica d'exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.
- Magnesi
Es relaciona amb el funcionament de l'intestí, del sistema nerviós i els músculs, forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat; a més, té un lleuger efecte laxant.
- Calci
El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d'ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.
- Coure i cobalt
Aquests són dos minerals que formen part dels glòbuls vermells i de l'hemoglobina. El cobalt forma part, a més, de la vitamina B12, que és necessària per fabricar aquests glòbuls i per a l'equilibri del sistema nerviós.