Les algues marines formen part de la dieta oriental. Són un ingredient més de la gastronomia tradicional. Als països occidentals, tanmateix, és habitual trobar-les en forma de preparats comercials o dessecades, encara que el costum de menjar-les com aliments en si mateixos és escàs.
L'interès nutricional, mèdic i industrial de les algues marines rau en el seu concentrat de nutrients. Estudis recents relacionen el seu consum amb una millora de la disponibilitat de minerals, del metabolisme lipídic, del control de la pressió arterial i de la salut cardiovascular. No obstant això, el seu ús indegut, en particular si es prenen amb freqüència, pot estar contraindicat per a certes persones segons el seu estat de salut o la seva predisposició.
La seva alta riquesa en fibra dietètica, l'elevada concentració de minerals i vitamines, al costat del seu exigu valor energètic, les converteixen en uns interessants aliments funcionals
Concentrat de nutrients
En els últims anys, les algues han cobrat importància al mercat occidental, sobretot, pel seu ús com a ingredient de complements dietètics o aliments funcionals. La seva alta riquesa en fibra dietètica, l'elevada concentració de minerals i vitamines, el contingut de fitoquímics (antioxidants i fitoesterols) i la seva aportació extra de determinats àcids grassos poliinsaturats, al costat del seu exigu valor energètic, les converteixen en uns interessants aliments funcionals.
Des del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat Complutense de Madrid (Espanya), es van revisar les seves característiques nutricionals i les seves propietats per a la salut cardiovascular i es va constatar que són una font excepcional d'àcids grassos omega 3 d'alt pes molecular (20 àtoms de carboni o més), els més efectius per reduir els nivells de triglicèrids i l'agregació plaquetària, així com per afavorir la resposta immunològica.
També són un bon recurs de compostos antioxidants encara que, asseguren els autors, les diferències de contingut tant en aquests com en la resta de nutrients poden ser notables d'unes algues a les altres.
Per la seva riquesa en iode, el seu ús freqüent com a complement dietètic pot provocar conseqüències negatives per a la salut
La indústria alimentària i farmacèutica ha descobert la possibilitat de desenvolupar productes amb una aparença més saludable, que comptin entre els seus ingredients amb algues o algun dels seus compostos actius. L'oli de peix i el de soja encapçalen les fonts d'extracció dels omega 3 (EPA i DHA) en l'elaboració de complements dietètics o aliments funcionals «per a la cura del cor, la ment i la vista», però es comencen a extreure de noves fonts, com les algues marines.
L'oli procedent de la microalga «Schizochytrium sp.» està autoritzat per la Unió Europea per utilitzar-se com a nou ingredient alimentari i el seu contingut en àcid docosahexaenoic (DHA) és de, almenys, un 32%. No obstant això, els autors de la revisió conclouen que, encara que les algues destaquen per potencials propietats saludables, són molt dependents de la seva composició individual, per la qual cosa «qualsevol generalització respecte a aquestes propietats pot ser considerada enganyosa i científicament inadequada».