En el que a trastorns del desenvolupament es tracta, de vegades és complicat establir una línia que separi uns dels altres, perquè hi pot haver simptomatologia comuna i el diagnòstic no queda del tot clar. Un exemple que l'il·lustra és el que ocorre amb la Síndrome d'Asperger i el Trastorn de la Comunicació Social.
La síndrome d'Asperger afecta 3 nens de cada 1.000 naixements a Espanya, sent més freqüent en homes (4 nens per cada nena afectada). Es tracta d'un trastorn del neurodesenvolupament, congènit, originat tant per causes genètiques com per causes ambientals, la interacció del qual provoca un desenvolupament i funcionament anòmals de les connexions entre les neurones que fan processar la informació de manera qualitativament diferent.
Per la seva part, el Trastorn de la Comunicació Social es produeix quan una persona presenta un dèficit en l'ús de la comunicació per a propòsits socials, té dificultat per adaptar-se al context, per seguir les normes de conversa i per comprendre significats no literals o ambigus.
El problema és que en molts casos, coincideixen. Ara, un estudi desenvolupat per la Clínica Universitat de Navarra, ha aconseguit millorar els paràmetres d'avaluació del qüestionari internacional CAST (Childhood Autism Spectrum Test). Aquest test de 37 preguntes és una eina útil precisament per a la detecció en nens i adolescents de trastorns del neurodesenvolupament com la síndrome d'Asperger i el Trastorn de la Comunicació Social.
La investigació, els resultats de la qual s'han publicat a la revista científica internacional European Journal of Education and Psychology, va analitzar una mostra clínica de 254 pacients d'entre 5 i 16 anys en els que s'havia aplicat els criteris de valoració tradicionals del CAST. La investigació va concloure que el qüestionari llançava un 47% de falsos negatius i un 34% de falsos positius. A continuació, es va dissenyar una nova anàlisi de les respostes -canviant els valors assignats i agrupant les preguntes per àrees-, la qual cosa va permetre millorar el diagnòstic diferencial de la Síndrome d'Asperger.
"Encara que ambdós trastorns comparteixen algunes característiques, és important detectar allò que els diferencien, ja que posteriorment es fan servir diferents teràpies com a part del tractament", apunta la Dra. Nerea Crespo-Eguílaz, psicopedagoga de la Clínica Universitat de Navarra i coautora de l'estudi, que remarca que "el nivell més lleu de Trastorn de l'Espectre de l'Autisme continua sent més greu que el Trastorn de la Comunicació Social".
La reorganització del test per diferenciar ambdós trastorns part de l'anàlisi de tres grans àmbits: la comunicació, la interacció social i els interessos restringits o repetitius. "Un nen afectat pel Trastorn de la Comunicació Social únicament presentaria trets de l'àmbit relatiu a la comunicació", detalla la Dra. Cresp-Eguílaz, "mentre que en el cas de la síndrome d'Asperger aspectes com la rigidesa conductual, la falta de reciprocitat emocional o les dificultats en les habilitats socials adquireixen un pes rellevant".
La Dra. Montserrat Erostarbe, psicopedagoga de la Unitat de Neuropediatria recomana que les teràpies especialitzades per a aquests pacients es duguin a terme en tres àmbits: "A través d'un expert, que li donarà estratègies per aprendre el que un altre nen no afectat per la síndrome deduiria per si mateix, per exemple, identificar bromes, dobles sentits del llenguatge o la ironia" i, també, a través dels pares, en l'àmbit de la casa, i de l'escola, si fes falta una adaptació curricular o metodològica, una vegada establert el nivell de quocient intel·lectual".
"Parlem de trastorn quan es dona certa intensitat dels símptomes que comporta una repercussió en la família, l'escola i la vida social", especifica la Dra. Erostarbe, i afegeix: "gràcies als resultats de l'estudi podem millorar el diagnòstic precoç i aplicar la intervenció adequada. Solen ser teràpies duradores, depenent sempre de la intensitat de cada cas, però veiem una gran millora en pacients de la unitat que diagnostiquem des de molt petits i ara són preadolescents".
Sobre la síndrome d'Asperger o TEIA de nivell, la Dra. Cresp-Eguílaz indica que un aspecte comú dels nens diagnosticats amb síndrome d'Asperger és la inflexibilitat de pensament i de comportament. No consenten sortir de la seva rutina i els resulta molt difícil adaptar-se als canvis. Un canvi de plans, per mínim que sigui, pot desencadenar en una rebequeria".
La Dra. Erostarbe completa que "un altre tret característic és la fixació en temes o activitats concretes, per exemple, els elements", que donen tornades sobre si mateixos o els interessos perseverants pels dinosaures, els llistats, els números, les capitals del món, els trens o els senyals, per exemple."
"Les complicacions de l'àmbit de la interacció social i la reciprocitat emocional suposen un pes important durant la infantesa", acaba la Dra. Cresp-Eguílaz, que explica que això passa perquè "tenen dificultats per reparar en els signes de comunicació no verbal dels seus interlocutors, el que els impedeix ser conscients de si estan sent compresos en una conversa, o adonar-se de les emocions o sentiments de l'altra persona" i exemplifica que "solen desconèixer les normes d'interacció com els torns de paraula o evitar parlar massa dels temes d'interès propi, complicant el procés de fer amics."