Asseure's de forma correcta és un signe de confiança en un mateix. Al contrari: mantenir-se cert temps amb l'esquena encorbada reflexa inseguretat i fins i tot avorriment. La postura corporal influeix en la manera de pensar d'un mateix i en l'opinió que els altres tenen sobre aquesta persona.
El procés comunicatiu és farcit de gestos, expressions facials, moviments i postures que reflecteixen sentiments, opinions i preferències. La majoria d'aquestes conductes comuniquen els altres estats d'ànim interns, però també poden tenir una forta influència en qui els emet. Un somriure transmet benestar tant al receptor com a l'emissor. També un senyal d'afirmació o negació amb el cap ajuda a corroborar o rebutjar una opinió.
Asseure's de forma correcta pot aportar benestar psicològic, confiança i autoestima
Pensar a pensar
Aquest comportament, que sembla lògic i intuïtiu, és el resultat d'un complex procés mental. L'autovalidació, com es denomina, consisteix a reflexionar sobre els mateixos pensaments i, d'alguna manera, intenta confirmar què es pensa. Els pensaments positius sobre una determinada proposta impliquen la possibilitat que, en assentir amb el cap, s'augmenti la confiança en la validesa dels pensaments favorables. Com a conseqüència, el convenciment és més gran.
Asseure's bé per voler-se més
El treball més recent dels experts ha aprofundit en la postura de l'esquena. Uns investigadors van examinar de nou com la posició del cos intervé en les autoavaluacions i concerneix la confiança d'un individu. Es va demanar a 71 estudiants de la Universitat d'Ohio que pensessin sobre les seves pròpies qualitats per aconseguir un treball. Abans, els van sol·licitar que s'asseguessin en una postura determinada: uns amb l'esquena dreta i amb el pit cap a fora -postura de confiança- i d'altres, capbaixos, amb l'esquena encorbada -dubtosos.
Després de generar pensaments sobre punts forts o debilitats amb ambdues postures, tots els participants van contestar a una enquesta sobre el seu futur professional: si es consideraven bons candidats, si creien que podien superar un procés de selecció amb èxit i si pensaven que serien treballadors capaços de rendir.
Les avaluacions sobre si mateixos van estar determinades pels pensaments anteriors. Els qui es van centrar en els seus punts forts es van avaluar millor com a candidats que els estudiants que van deliberar sobre els seus punts febles. Tanmateix, aquesta correlació entre pensaments i avaluació només es va produir quan s'havia tingut una postura correcta. Els investigadors expliquen el resultat: en pensar en els punts forts, una posició corporal segura ajuda a confiar-hi més i, per tant, a sentir-se millor amb un mateix.
Tenir pensaments negatius amb una mala postura augmenta la confiança en aquesta creença i comporta una avaluació pitjor d'un mateix. Al contrari, tenir pensaments negatius quan es manté una postura adequada implica, majoritàriament, una avaluació general favorable, ja que la posició redueix la validesa percebuda de les limitacions.