Quan comença a empitjorar el temps comencen a ser freqüents els refredats, les bronquitis i, fins i tot, les pneumònies. Però, en què es diferencien?
Un refredat -que és una inflamació de la via aèria superior- descendeix pel tracte respiratori afectant els bronquis. Això és més freqüent en persones que tenen una susceptibilitat especial, amb bronquis més sensibles, el que mèdicament es diu hiperreactivitat bronquial. En els casos de les persones que pateixen refredat, un tractament farmacològic adequat pot evitar que el quadre es faci descendent i acabi en una bronquitis. Quan una persona pateix refredats amb freqüència i acaba tenint símptomes bronquials, és necessari consultar el metge perquè li indiqui algunes pautes que ajudin a evitar-ho.
Els símptomes principals d'una bronquitis són la tos i expectoració. El constipat es caracteritza perquè predominen els símptomes de congestió nasal, degoteig nasal (rinorrea), dolor faringi, estornuts irritació ocular. Ambdues poden cursar amb tos, però la de la bronquitis és bronquial i la del constipat és faríngia. La dificultat respiratòria o l'escolta de xiulets amb la respiració han de ser símptomes d'alarma que ens indiquin que és necessari acudir a un especialista.
Què diferencia una bronquitis d'una pneumònia?
La bronquitis és una inflamació dels bronquis i la pneumònia és una infecció del pulmó, amb acumulació de líquid i secrecions infectades a l'alvèol. Les pneumònies poden estar causades per bacteris, virus i en ocasions més excepcionals per fongs. L'agent causal més freqüent és un bacteri anomenat Streptococcus pneumoniae.
No és habitual que una bronquitis evolucioni a una pneumònia
Les bronquitis i les pneumònies són processos diferents i no és habitual que una bronquitis evolucioni a una pneumònia. Les bronquitis en general són d'origen víric i no necessiten tractament amb antibiòtics, mentre que les pneumònies en els adults habitualment són d'origen bacterià i es planifica un tractament antibiòtic sempre.
Les pneumònies són més perilloses en nens, persones grans, persones que tinguin malalties cròniques importants: respiratòries (asma i EPOC), diabetis mellitus, insuficiència renal, patologies cardíaques, pacients amb càncer o persones que estan rebent tractaments que baixen les defenses, com els immunosupressors.
En general, per evitar les malalties respiratòries es recomana evitar agents causals com el tabac i l'exposició a irritants ambientals. També és important no oblidar la vacunació antigripal i antipneumocòccica.
La majoria dels quadres respiratoris aguts poden ser manejats de forma adequada per un metge de família. Però es pot anar a l'especialista, o bé per indicació d'aquest, o bé si els símptomes són de més intensitat o tenen una durada major de l'habitual (més de dues setmanes).
Quan els símptomes que predominin siguin de via aèria superior; nas, orelles o faringe, el pacient hauria d'acudir a l'otorrinolaringòleg. Si els símptomes que predominen són de tràquea i és present dolor toràcic, dificultat respiratòria o expectoració amb sang, hauria d'acudir al pneumòleg.