La menopausa és un procés gradual que ocorre durant diversos anys. Aquests anys es coneixen com la transició a la menopausa o perimenopausa. La majoria dels seus pitjors símptomes probablement ocorreran durant aquests anys i, de fet, poden millorar un cop arribi a la menopausa.
La menopausa real no es diagnostica fins que ha passat un any complet des de l'últim període menstrual.
Les proves hormonals poden ser enganyoses
El nivell hormonal que es considera potencialment útil per diagnosticar la menopausa és la FSH o hormona estimulant del fol·licle. La FSH és produïda per la glàndula pituïtària i juga un paper important en el cicle menstrual. La FSH estimula els ovaris perquè produeixin estrogen i, quan es produeix prou estrogen, es retroalimenta i disminueix la FSH. Aquesta és parcialment la base d'un cicle menstrual regular.
Però quan arriba la transició de la menopausa i l'ovari disminueix la seva producció d'estrogen, els nivells de FSH comencen a augmentar, provant d'estimular l'ovari perquè produeixi prou estrogen per mantenir el cicle en marxa.
En els anys de transició a la menopausa, el nivell de FSH pot ser alt un dia i significativament més baix l'endemà, però és possible que no es tingui cap símptoma. També és possible que es tinguin símptomes molt desagradables amb nivells hormonals que encara estan dins dels rangs de valors normals.
Quan es tracta de diagnosticar i manejar la transició a la menopausa, tot es tracta dels símptomes. És important reconèixer els canvis al cos i parlar-los amb el metge. Depenent de la gravetat dels símptomes, és possible voler considerar les opcions de tractament.
Suors nocturnes
És possible que en l'última part del cicle menstrual la dona es desperti amarada en suor, fins i tot si no té cap símptoma durant el dia. Això pot ser problemàtic, ja que interromp el son i pot provocar fatiga crònica.
Patró de sagnia anormal
A causa dels nivells hormonals canviants causats per la disminució de la funció dels ovaris, el cicle menstrual es tornarà irregular. Els períodes poden tornar-se més lleugers i/o menys freqüents. Aquest tipus de canvi en el patró de sagnia és completament normal.
Però de vegades es pot tenir una sagnia més intensa o més freqüent. És important comentar aquesta circumstància amb el metge. A causa dels desequilibris hormonals de la transició a la menopausa, certes afeccions uterines, com els fibromes i els pòlips uterins, poden tornar-se més simptomàtics. A més, depenent dels seus altres factors de risc o problemes mèdics, el metge pot proposar proves addicionals per avaluar aquest tipus de sagnia anormal.
Canvis d'humor
Aquest pot ser un dels símptomes més preocupants de la transició a la menopausa. És possible que mai no s'hagin tingut problemes d'humor significatius en el passat, però de sobte la dona pot sentir-se ansiosa o deprimida.
O potser s'han tingut problemes amb els símptomes de l'estat d'ànim en el passat i es noti un empitjorament dels símptomes. Això pot ser especialment cert per a les dones que han tingut un trastorn de l'estat d'ànim reproductiu, com la depressió postpart o el trastorn disfòric premenstrual (TDPM).
En aquest cas és molt important comentar-li aquests símptomes al doctor. No convé patir en silenci, ni avergonyir-se dels sentiments.
Mals de cap
Per a algunes dones, els mals de cap per migranya poden aparèixer per primera vegada durant la transició a la menopausa. Això no és sorprenent, ja que molts dels factors que es creu que actuen com a desencadenants són comuns en la transició a la menopausa i entre ells hi ha els trastorns del son, els canvis d'humor i la disminució dels nivells d'estrogen.
Brots a la pell
Potser un dels signes més frustrants que es pot estar passant per la transició a la menopausa són els brots a la pell. Fins i tot si no va tenir cap problema amb la pell en l'adolescència, els canvis hormonals de la transició a la menopausa poden provocar problemes amb l'acne.