El limfoma és un tipus de càncer que s'origina en el sistema limfàtic, una part crucial del sistema immunològic. Existeixen dues categories principals de limfoma: el limfoma d'Hodgkin i el limfoma no Hodgkin, cada un amb característiques i subtipus específics. La detecció primerenca d'un limfoma és essencial per millorar el pronòstic i les opcions de tractament. A continuació, es descriuen els símptomes, factors de risc i mètodes de diagnòstic que poden ajudar a identificar aquesta malaltia en les seves etapes inicials.

 

Un dels primers passos per detectar un limfoma és estar atent als símptomes

 

Símptomes de l'oinfoma

Un dels primers passos per detectar un limfoma és estar atent als símptomes. Encara que alguns d'aquests poden ser comuns a altres malalties menys greus, és important no ignorar-los i consultar a un professional de la salut si persisteixen o empitjoren.

  1. Ganglis limfàtics inflamats: La inflamació indolora dels ganglis limfàtics al coll, axil·les o engonals és un dels símptomes més comuns. Encara que la inflamació dels ganglis pot ocórrer a causa d'infeccions, si persisteix més de dues setmanes, ha de ser avaluada per un metge.

  2. Febre i suors nocturnes: Febres inexplicables i suors nocturnes intenses poden ser indicatives d'un limfoma. Aquests símptomes sovint s'associen amb la febre d'origen desconegut.

  3. Pèrdua de pes inexplicable: La pèrdua significativa de pes sense canvis en la dieta o l'exercici pot ser un signe de diversos tipus de càncer, inclòs el limfoma.

  4. Fatiga: Una sensació persistent de cansament extrem, que no s'alleuja amb el descans, pot ser un signe de limfoma.

  5. Picor a la pell: La picor inexplicable, especialment si és persistent i no s'alleuja amb tractaments comuns, pot estar relacionada amb el limfoma.

  6. Dolor o sensibilitat: Encara que menys comú, algunes persones poden experimentar dolor als ganglis limfàtics després de consumir alcohol.

 

La fatiga persistent és un dels símptomes a què hem de deixar atenció/ Foto: Unsplash

 

Factors de risc

Conèixer els factors de risc associats amb el limfoma pot ajudar a identificar les persones que han de ser més vigilants respecte als símptomes.

  1. Edat: El limfoma d'Hodgkin és més comú en persones joves, mentre que el limfoma no Hodgkin pot ocórrer a qualsevol edat, sent més freqüent en adults grans.

  2. Infeccions: Infeccions virals com el virus d'Epstein-Barr (EBV) i el VIH estan associades amb un risc més gran de desenvolupar limfoma.

  3. Sistema immunològic debilitat: Les persones amb sistemes immunològics compromesos, ja sigui per malalties o medicaments, tenen un risc més gran.

  4. Història familiar: Encara que el limfoma no és estrictament hereditari, tenir un familiar proper amb limfoma pot augmentar lleugerament el risc.

 

Mètodes de Diagnòstic

Si se sospita la presència d'un limfoma, existeixen diversos mètodes de diagnòstic que els metges poden fer servir:

  1. Exàmens físics: Un examen físic per detectar la inflamació dels ganglis limfàtics i altres signes de limfoma és el primer pas.

  2. Anàlisi de sang: Encara que les anàlisis de sang no poden diagnosticar limfoma per si sols, poden revelar anormalitats que suggereixen la necessitat d'estudis addicionals.

  3. Biòpsia: L'extracció d'una mostra de teixit d'un gangli limfàtic inflamat és essencial per confirmar el diagnòstic de limfoma i determinar el tipus específic.

  4. Imagenologia: Les proves d'imatge, com la tomografia computaritzada (TC) i la ressonància magnètica (RM), poden ajudar a identificar l'extensió del limfoma al cos.

  5. Aspiració i biòpsia de medul·la òssia: Per determinar si el limfoma ha afectat la medul·la òssia, es pot realitzar una biòpsia de medul·la òssia.

 

Conclusió

La detecció primerenca del limfoma millora significativament les possibilitats de tractament reeixit i recuperació. Conèixer els símptomes, els factors de risc i els mètodes de diagnòstic és fonamental per identificar aquesta malaltia en les seves etapes inicials. Si es presenten símptomes persistents o es tenen factors de risc coneguts, és vital consultar un metge per a una avaluació completa.