L'addicció a les xarxes socials és un tipus d'addicció conductual. És a dir, passa quan una persona es veu empesa a repetir un comportament, independentment de les conseqüències negatives per al seu benestar. Fins fa uns anys, les addiccions conductuals se centraven en el consum de drogues, el tabaquisme, el joc i el consum excessiu d'alcohol.
L'ús excessiu d'Internet és ben conegut d'un temps ençà, però es para menys atenció als problemes que poden sorgir de passar massa temps a les xarxes socials. No en va més del 60 % de la població mundial utilitza les xarxes socials i això ha fet que els experts s'hagin trobat amb problemes per l'abús de la seva utilització.
Els experts consideren problemàtic o addictiu quan una persona comença a mostrar un patró disfuncional de comportament similar al d'un trastorn de control d'impulsos. Es converteix en un problema quan interromp la vida diària. La productivitat es veu afectada, les relacions pateixen i el son també l'acaba pagant.
Què causa l'addicció a les xarxes socials
L'addicció a les xarxes socials està impulsada en gran manera pel sistema de dopamina, que és un sistema de recompensa. La dopamina és un neurotransmissor que exerceix un paper en la motivació del comportament en fer-nos desitjar coses. S'allibera quan mengem aliments que ens agraden, després de fer exercici, quan tenim relacions sexuals i quan tenim interaccions socials reeixides.
Quan prenem part d'una activitat que desencadena l'alliberament de dopamina, genera una sensació gratificant que ens fa voler tornar a fer-la. Ens involucrem en comportaments pels quals ens sentim recompensats. Les dificultats arriben quan necessites involucrar-te en el comportament amb més freqüència i per períodes més llargs per obtenir la mateixa sensació de recompensa. És el que es coneix com a tolerància.
Per exemple, quan es publica una foto a Instagram i s'està contínuament pendent de la quantitat de 'm'agrada' que s'ha rebut. Si en lloc de rebre 5 els usuaris premen el botó de 'm'agrada' en 30 ocasions, la recompensa percebuda és més gran. Es tracta d'un reforç positiu que anima a tornar a participar en comportaments gratificants.
Les plataformes de xarxes socials han desenvolupat algoritmes intel·ligents que aprofiten encara més aquest sistema, brindant un flux constant de contingut personalitzat per mantenir la nostra atenció, en funció de les dades que ja han recopilat.
Conseqüències de l'abús de les xarxes socials
De vegades, s'han donat casos en els quals després d'un ús prolongat, els usuaris comencen a rebre notificacions falses al seu mòbil. I no és cap altra cosa que el cervell que pensa que la persona ha rebut un missatge o que el seu mòbil ha emès un so. És un clar senyal que el cervell és addicte al cop hormonal del contingut que agrada o és comentat per altres usuaris.
Les regions del cervell associades amb l'addicció a les xarxes socials són les mateixes associades amb l'abús de drogues o alcohol. Amb el temps i amb una activació prolongada, això pot conduir a canvis neuroplàstics en els sistemes de recompensa, estrès i funció executiva del cervell. A més, hi pot haver una sèrie d'efectes psicològics adversos, com a ànsia, impulsos i desitjos exagerats.