Més d'un 10 per cent dels adults prenen estatines, el tipus de medicament receptat més comú contra el colesterol. Encara que s'ha demostrat que les estatines redueixen efectivament els nivells de colesterol i els riscos d'accident cerebrovascular i atac cardíac, no funcionen de la mateixa manera per a tothom, i els efectes secundaris de l'ús d'estatines inclouen un risc més gran de desenvolupar diabetis tipus 2.
Investigadors de l'Institut de Biologia de Sistemes nord-americà han demostrat en un estudi que les diferents respostes dels pacients a les estatines poden explicar-se per la variació al microbioma humà. Les troballes s'han publicat a la revista Med i ofereixen vies prometedores per optimitzar els tractaments amb estatines de precisió per a pacients individuals.
"Específicament, trobem que un microbioma enriquit amb Bacteroides amb nivells més baixos de diversitat es va associar amb la resposta de reducció de colesterol dolent (LDL) més fort a les estatines, però també va coincidir amb l'alteració més gran dels nivells de glucosa en sang", afirma el doctor Tomasz Wilmanski, autor principal de l'estudi.
L'equip també va descobrir que les persones amb un microbioma enriquit amb Ruminococcaceae estaven protegides dels efectes secundaris negatius de les estatines en la resistència a la insulina i alhora mostraven una clara resposta de reducció de LDL.
L'estudi
Wimanski i els seus col·legues van construir models estadístics amb microbioma, metaboloma, genoma humà i registres clínics d'una cohort nord-americana de més de 1800 persones i van fer els seus descobriments inicials sobre els efectes variables de les estatines als marcadors de colesterol i glucosa en sang. A continuació, van validar els seus resultats en una cohort europea independent de gairebé 1000 persones.
La combinació única de microbioma i informació genòmica en aquest estudi proporciona nous i interessants coneixements sobre enfocaments potencials per a tractaments farmacològics de precisió.
L'empremta genètica d'un pacient, que inclou marcadors genètics coneguts de resposta al tractament amb estatines, ja s'ha aprofitat per guiar règims de tractament personalitzats amb estatines.
En aquest estudi, els autors van trobar que la variabilitat en les respostes a les estatines explicada pel microbioma era completament independent de la variabilitat captada pel genoma. "És un eix de variabilitat completament diferent, per la qual cosa podem construir models que incloguin tant la genètica com el microbioma intestinal per millorar les nostres prediccions de resposta a les estatines", conclou Wilmanski. "El genoma i el microbioma, junts, semblen proporcionar una imatge més completa i complementària de les respostes personalitzades als medicaments".
Un seguiment lògic d'aquest treball és un assaig clínic. "Seria ideal prendre aquest coneixement sobre el genoma i el microbioma i predir règims de dosificació personalitzats per a una cohort de pacients, i després seguir a aquests pacients en el temps, rastrejant la seva salut metabòlica i els seus nivells de colesterol LDL, per mostrar que aquesta població dels pacients que se sotmeten a una intervenció de precisió obtenen millors resultats que un grup de control de pacients que reben el que normalment es recepta", afegeix el professor assistent de l'ISB, el doctor Sean Gibbons.