La pandèmia de la covid va disparar els nivells de depressió i ansietat a tot el món i els efectes encara persisteixen, augmentats per la inestabilitat social i econòmica que ha persistit des d'aleshores. Però existeix un altre trastorn, del que es parla menys, però que també provoca sentiments de profunda tristesa i desesperança: la distímia.
Les classificacions mèdiques per a la distímia i la depressió són trastorn depressiu persistent i trastorn depressiu major, respectivament, perquè no són exactament el mateix, encara que ambdues condicions són relativament comunes.
Distímia
La distímia és una forma crònica de depressió que és menys severa que el trastorn depressiu maig, però dura més temps. Pot afectar significativament les relacions d'una persona, la seva vida familiar i social, la seva salut física i les seves activitats diàries. Per tant, la diferència més significativa entre ambdues és el temps en què una persona pot experimentar els símptomes.
Per a un diagnòstic de trastorn depressiu major, els símptomes han de durar almenys dues setmanes, mentre que per a la distímia han d'haver estat presents durant almenys dos anys, com recull aquest estudi dut a terme als Estats Units.
Les dues condicions també difereixen en termes de recurrència i gravetat. Encara que les persones que pateixen distímia solen experimentar depressió durant més temps que les persones amb depressió clínica, els seus símptomes poden no ser tan greus. Perquè, encara que són símptomes similars, difereixen en intensitat i durada.
En ambdós casos, els que el pateixen pateixen sensació de buit, tristesa, desesperança, pèrdua d'interès en les activitats diàries normals, falta d'energia, pèrdua de gana, sentiments de culpabilitat i dificultat per prendre decisions, pensar, concentrar-se o recordar.
Tractament
Si bé els professionals mèdics adapten individualment els programes de tractament per a qualsevol tipus de depressió o distímia, els tractaments solen ser similars també. Generalment, es combina medicació a curt i llarg termini i sessions de teràpia. La combinació d'aquests dos mètodes de tractament és més eficaç que qualsevol tractament per si sol. Els antidepressius –generalment inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i/o norepinefrina– són els més habituals.
La psicoteràpia implica sessions individuals amb un professional de la salut mental. Una de les més utilitzades és la teràpia cognitiva conductual, que ajuda a suportar millor els símptomes depressius existents creant hàbits d'afrontament segurs i enfocant-se en l'acceptació dels símptomes.
A través de la teràpia cognitiva conductual, els professionals de la salut mental ajudaran a desenvolupar maneres d'identificar, comprendre i bregar amb els factors que causen la depressió.