La pitahaia nom que significa fruita escatosa, també és coneguda com a «picajón», «yaurero», «warakko» i «fruita del drac o Thanh Long paraula d'origen vietnamita que es deu a què la planta que l'ofereix s'enfila sobre els troncs dels arbres i s'entrellaça donant aparença del cos d'un drac.
És una fruita originària d'Amèrica Central, probablement de Mèxic, Colòmbia i l'Antilles, que produeixen uns cactus de les espècies Hylocereus i Selenicereus de la família Cactaceae, del qual existeixen principalment dues varietats comestibles: la pitahaia groga conreada sobretot en països de zones tropicals com Colòmbia, Bolívia, Equador, Perú, Veneçuela i la pitahaia vermella conreada a Mèxic, Nicaragua i també al Vietnam, sobretot a la costa oriental, des de Nha Trang al nord fins a la ciutat d'Ho Chi Minh al sud, exportant als mercats de Hong Kong, Singapur, Taiwan i Europa.
És una fruita originària d'Amèrica Central
Pitahaia i Pitaia Són el mateix?
Se solen fer servir indistintament els noms de pitaia i pitahaia per referir-se als fruits de plantes que encara que semblants, són tanmateix diferents. Comunament se solen confondre aquests fruits, es pensa que són el mateix, però existeixen algunes diferències entre ambdós. La seva principal diferència rau en el gènere a què pertanyen les plantes que els produeixen. La pitaia prové del gènere Stenocereus, mentre que la pitahaia és del gènere Hylocereus. Ambdues pertanyen a la família de les Cactaceae i provenen d'Amèrica Central i Mèxic, i es conreen tant com a plantes ornamentals com per a la recol·lecció dels seus fruits.
Les espines també són una característica que les distingeix; encara que la pitahaia prové d'un cactus, no té espines. La flor d'aquests fruits és blanca i fragant, surt una nit i dura només aquella nit. En particular la flor de la pitahaia és la més gran de totes les cactàcies.
El nom de la pitaia se li dona a la fruites que estan cobertes d'espines; el seu fruit és ovoide semiarrondonit, de polpa blanca, vermella, groga, morada, vermell-violeta i amb gran quantitat de llavors negres (igual com la pitahaia). El seu sabor és molt més dolç.
Propietats nutricionals de la pitahaia
La pitahaia o fruita del drac, és fruita amb molt baix valor calòric, rica en fibra i amb una escassa aportació nutritiva, encara que amb alt contingut de vitamina C en la varietat vermella, però no així en la varietat groga. Pot ser consumida per tothom: nens, adults, dones embarassades o lactants i ancians, i pot combinar-se amb altres fruites que l'enriqueixin tant en sabor com en nutrients. La pitaia i la pitahaya contenen a més de vitamines C, vitamines B (B1 o tiamina, B3 o niacina i B2 o rivoflavina), potassi, ferro, calci i fòsfor.
El seu consum, a causa que la vitamina C té una acció antioxidant, afavoreix la resistència a les infeccions així com l'absorció del ferro dels aliments. S'aconsella en cas d'anèmia ferropènica, acompanyant a altres aliments rics en ferro accelerant amb això la recuperació. Afavoreix a més, la formació de col·lagen i contribueix a reduir el risc de malalties cardiovasculars i degeneratives. La pitahaia vermella constitueix una alternativa saludable als qui no tolerin bé els cítrics, pebrot o altres vegetals rics en vitamina C i és molt adequada per als qui tenen un risc més gran|important de patir carències de l'esmentada vitamina.