Abans, editar una foto consistia a enfosquir-la o aclarir-la, donar-li més brillantor o corregir els ulls vermells. Però ara, amb les xarxes socials, les persones tenen accés a una gamma de filtres i eines d'edició que permeten retocar les imatges i canviar completament les faccions del rostre o el cos d'una persona.
La pràctica no té per què ser nociva, pot ser una manera artística d'experimentar. Tanmateix, alguns experts estan assenyalant que abusar d'aquesta experiència pot crear una espècie de desconnexió de la realitat.
Investigació
En aquest estudi dut a terme a la Xina, s'estableixen cada vegada més connexions entre les persones que es realitzen constantment fotos amb filtres i una insatisfacció corporal més gran. Fins al punt que ha sorgit als Estats Units un nou terme, l'anomenada dismòrfia de Snapchat, encara que a Europa és més comú fer-ho a través d'Instagram.
Quan apareix, les persones s'obsessionen amb els seus defectes i els sentiments de descontentament i infelicitat que sorgeixen els porten a incrementar les operacions estètiques per assemblar-se a les imatges amb filtre. Cal incidir que no és un diagnòstic oficial de salut mental, per la qual cosa els experts encara han de determinar una definició estàndard, criteris o símptomes.
Senyals de perill
Però molts cirurgians plàstics van començar a encunyar-lo després de comprovar que alguns dels seus pacients volien procediments cosmètics perquè coincidissin amb les imatges amb filtres d'ells mateixos, canvis que no sempre són possibles en la realitat. Alguns senyals que podrien suggerir que aquesta pràctica pot alterar la salut mental d'una persona són els següents.
- Obsessió per l'aparença de les imatges amb filtres, fins al punt de no publicar cap foto al natural.
- Preocupació excessiva pel que la persona considera els seus presumptes defectes que ningú més no nota, com la forma de les teves celles o la mida del front.
- Passar moltes hores al dia retocant i editant les fotos, comprovant contínuament les imperfeccions.
- Sentir insatisfacció constant per l'aparença.
- Obsessió per canviar la configuració del rostre o del cos perquè es pensa que s'està molt millor amb els filtres.
- Modificar l'aparença perquè coincideixi amb les fotos retocades.
- Sentir que la versió d'un mateix filtrada és més veritable que la natural. En altres paraules, haver perdut el sentit de com se'n veu un realment.
- El fet que fer-se fotos, editar-les i publicar-les generi ansietat, angoixa, preocupació i altres emocions no desitjades.
- Com més temps se'n passa un fent fotos, pitjor se sent amb la seva pròpia aparença.
Quan es compleixen aquestes característiques, el més aconsellable és acudir a un especialista en salut mental.