Necessitar posar successives alarmes al despertador, començar cada dia de mal humor, preferir passar els matins de descans estirat al llit a fer activitats a l'aire lliure. Si prefereixes estar confinat com si l'exterior fes por i que no hi ha lloc més segur que el teu llit, és possible pateixis una obsessió i que sigui més profunda del que t'imagines. Potser pateixes de dysania (dificultat per aixecar-te del llit al matí) o de clinomania, una obsessió incontrolable per voler quedar-se al llit.
Què és la dysania
La dysania és la dificultat per aixecar-nos al matí. Per descomptat que tots tenim els nostres dies en què aixecar-nos al matí és una autèntica tortura, ens costa aixecar-nos i posem el despertador una vegada i una altra per despertar-nos el més tard possible.
Però la dysania explica el fet que algú se sent incapaç d'aixecar-se quan ha de fer-ho, i aquest trastorn s'acompanya de símptomes. Sovint s'associa amb trastorns del son o trastorns afectius. A més, aquest trastorn freqüentment està relacionat amb la depressió.
Símptomes de la dysania
Els símptomes més freqüents de la dysania són una forta preocupació de la persona quan es diu a si mateixa que s'ha d'aixecar, una sensació de cansament constant, la necessitat de tornar al llit tan aviat com s'aixeca, mal humor, irritabilitat, falta de desig sexual, incapacitat de fer tasques i una sensació de sentir-se sota pressió.
Si el pateixes, és important demanar cita amb un especialista i que aquest et prescrigui solucions, perquè existeixen. Mentrestant, és fonamental revisar els hàbits per millorar la higiene del somni, regular el temps de somni, viure el moment, fer exercici físic i tractar de conèixer-te a tu mateix per ser més conscient del teu estat emocional i els teus canvis físics.
I què és la clinomania?
Es tracta d'un trastorn psiquiàtric caracteritzat per la negativa d'una persona a aixecar-se. Aquesta prefereix ficar-se al llit constantment. Generalment, són les persones que pateixen de neurastènia o depressió severa les que presenten clinomania.
És una espècie d'addicció que fa que els qui la pateixen poden romandre en llit durant diversos dies, fins i tot en absència de son, sense necessitat ni ganes d'aixecar-se. Provoca una immensa sensació de benestar i seguretat que només s'experimenta al llit.
El desconeixement d'aquesta patologia porta moltes persones a tractar els qui la pateixen com éssers associals o ganduls. Sense adonar-se'n, les persones que utilitzen aquests qualificatius afavoreixen l'aparició de nous danys d'origen psicològic.
Tanmateix, la gran diferència entre els ganduls i els clinòfils és que, mentre els primers no volen realitzar una activitat que requereixi un mínim d'esforç físic o mental, els segons necessiten estar estirats durant hores encara que romanguin desperts.
La clinomania també té conseqüències físiques com trastorns digestius, restrenyiment sever, una important pèrdua muscular i úlceres o escares, tot això conseqüència de passar tant temps al llit.
A més no és senzill diagnosticar una malaltia que moltes vegades es confon amb altres que comparteixen signes comuns, com a depressió, apnea o altres trastorns del somni i del comportament.
Símptomes de la clinomania
Alguns dels símptomes més comuns que presenten els clinòfils són l'obsessió per objectes com coixins, la predilecció pel mal temps que els serveix de coartada per no sortir de casa o la procrastinació crònica davant de qualsevol assumpte.
Una de les curiositats d'aquesta malaltia és que, encara que qualsevol persona pot patir-la en qualsevol moment de la seva vida, té una incidència particular en dones d'entre 20 i 40 anys, moltes vegades a conseqüència de canvis hormonals.
L'altre grup de risc està format pels ancians. D'una banda, és fruit de la seva sensibilitat més gran a les molèsties de tota mena i, d'una altra, conseqüència de la gran quantitat d'hores que passen a casa sense obligacions que els empenyin a moure's o realitzar activitat física. Encara que l'interès de la comunitat mèdica davant d'aquesta malaltia és cada vegada major, actualment no existeix una cura per a aquest trastorn.
Tanmateix, existeixen diferents tipus de tractaments que permeten que la malaltia no impedeixi a la persona que la pateix estudiar, treballar o fer la seva rutina diària i les feines de casa. El treball d'acompanyament en psicoteràpia, fisioteràpia, o fins i tot un suplement medicinal en els casos més severs, permet establir exercicis diaris, així com l'adopció d'una dieta sana i equilibrada, per millorar significativament la vida dels clinòfils.