Els edulcorants o endolcidors estan molt integrats ja a la nostra societat. Els veiem a diaris en productes processats del supermercat, la sacarina que demanem per prendre un cafè, te o infusió, la mel de palma juntament amb formatge fresc de cabra canari, els xiclets sense sucre, la xocolata amb stevia, les salses «zero calories», les galetes «María» sense sucres afegits... Segur que identifiqueu algun d'aquests productes. És important conèixer-los ja que el seu abús comporten problemes de salut, pel que volem desglossar-los.
Tipus d'endolcidors que podem trobar
Endolcidors naturals:
MEL
Sabem que les encarregades d'elaborar la mel (la de veritat) són les abelles, als seus panells. Aporta 3 calories per gram (3kcal/g) però, al contrari que el sucre que no aporta res més que dolçor (4 calories buides per gram), aquesta aporta minerals, vitamines, aminoàcids, enzims... En resum, la mel és natural, més nutritiva que el sucre i similar en calories.
STEVIA
La stevia és una planta amb origen paraguaià (stevia rebaudiana) i que s'utlitza com a edulcorant i planta medicinal des de fa milers d'anys. Són els seus fulls els que tenen un sabor dolçàs i sense aportació calòrica. Tenen, entre altres, propietats beneficioses per als diabètics (ja que millora la sensibilitat a la insulina), antioxidants, protegeixen la funció renal...
Sembla ser doncs que la stevia és la millor opció als problemes de calories a més de tenir nombrosos beneficis. Però cuidat, hi ha una gran diferència entre l'edulcorant líquid de stevia que ens trobem a les lleixes dels supermercats (amb prou feines un 5%) i el consum natural de fulls secs o frescos.
Stevia, una alternativa cada vegada més consumida
FRUCTOSA
És una forma de sucre present en els vegetals, les fruites i la mel. La seva fórmula és igual que la glucosa però d'estructura diferent. Té un poder endolcidor poc més gran que la glucosa pel que s'utilitza en ocasions per reduir les calories d'un producte. Com a recomanació limiteu el consum de fructosa als productes naturals i no als processats que l'afegeixen com a endolcidor. També es pot trobar com a xarop de fècula de blat de moro o fructosa de blat de moro.
ALCOHOLS DEL SUCRE o POLIALCOHOLS
El seu nom pot portar-nos a confusió però es tracta d'uns carbohidrats presents de manera natural en fruites, plantes i crostes d'àboles. La seva digestió és complicada per la qual cosa l'absorció és mínima o nul·la. Si es pren en grans quantitats poden observar-se problemes intestinals. La seva aportació aportació calòric sol ser entre 2-2,5kcal/g. Aquests edulcorants solen utilitzar-se en rebosteria. Alguns exemples familiars són:
Endolcidors tant naturals com artificials
Endolcidor artificials:
SACARINA (E954)
És un dels edulcorants sintètics més antics. S'utilitza des de principis del segle XX. No aporta calories. S'utilitza en productes dietètics per a diabètics, iogurts, begudes refrescants, etc. Endolça entre 300 i 400 vegades més que el sucre però en quantitats altes pot deixar certa amargor.
ASPARTAM (E951)
Un altre edulcorant artificial que no aporta calories gaire comú en la nostra societat. Ho podem trobar als ingredients com a E951. És entre 150 i 200 vegades més endolçant que el sucre. El seu consum està aprovat per més de 100 països i la FDA (Food & Drugs Administration) afirma que la seva seguretat està confirmada. El seu consum diari admissible s'estableix entorn dels 50mg/kg de pes (si fem comptes en una persona de 60kg serien uns 3g d'aspartam. Tenint en compte que endolceix 200 vegades més que el sucre... és més que improbable que ens apropem si més no a 1g de consum.
CICLAMAT (E952)
Molt semblant a l'Aspartam però amb un poder endolcidor de fins a 50 vegades més que altres endolcidors no calòrics. Ho trobem als ingredients com a E952. És per això que el seu consum admissible diari es limita a 11mg/kg de pes. És per exemple un edulcorant present en la Coca-Cola Zero. Es necessitaria beure moltíssims litres diaris de Coca-Cola per tenir algun problema encara que per lògica ningú no ho farà.
SUCRALOSA (E955)
La sucralosa és un endolcidor que resulta després de realitzar certes reaccions químiques amb la sacarosa (sucre comú). És unes 600 vegades més dolç que el sucre, gairebé el doble que la sacarina i aproximadament el triple que l'aspartam. La seva absorció és limitada, entorn d'un 20% i de l'absorció només un 20-30% es metabolitza. Encara que es ven com un endolcidor sense calories a causa d'aquesta mínima absorció la sucralosa aporta entorn d'1,2cal/g però en ser tanta la seva potència endolçant no es necessita una gran quantitat com perquè sigui rellevant explicar-la.