Actualment en la majoria de partits de qualsevol disciplina esportiva solem escoltar una gran quantitat d'indicacions que poden tenir un caire positiu o negatiu, per part d'entrenadors, familiars i fins i tot del públic.
Es tracta d'aquestes variables externes que, encara que semblin innòcues, poden arribar a influir en el rendiment dels esportistes.
L'elogi i la crítica són dues classes de reforç en l'esport, i porten diferents conseqüències en l'esportista
El concepte de reforç i de càstig
El reforç és allò que augmenta la probabilitat de què una acció o conducta determinada es dugui a terme més freqüentment o s'enforteixi. Es tracta de formes de recompensa que poden consistir en premis, com, per exemple, guanyar un trofeu, rebre un sou al final de mes o qualsevol certificació; també existeixen una altra classe de recompenses que no són tangibles, com poden ser les felicitacions de l'entrenador o aplaudiments del públic (reforços socials).
D'altra banda tenim els càstigs verbals que, probablement són els que més conseqüències negatives provoquen, i el saber encaixar-los serà fonamental per tenir una bona salut mental dins de qualsevol àmbit esportiu professional. Un bon exemple seria les crítiques de la premsa o qualsevol retret que faci el públic per la teva actuació.
Tenint en compte l'anterior, uns exemples serien: "Molt bé!, "Ho has fet perfecte" quan un jugador aconsegueix posar un gol o realitza una bona acció d'atac. O "aquest error ens pot costar el partit" davant d'un error.
És necessari gestionar correctament els reforçadors
D'aquesta manera tan comuna solen reaccionar totes aquestes persones que envolten a qualsevol disciplina esportiva. El paper d'un entrenador, psicòleg esportiu o fins i tot del mateix esportista és saber gestionar aquests reforços o càstigs d'una manera sempre positiva, per treure el màxim rendiment. L'elogi i la crítica són dues classes de reforç en l'esport, i porten diferents conseqüències en l'esportista.
Un dels objectius fonamentals de l'entrenador és aconseguir que la seva interacció amb els jugadors sigui dinàmica i fluida, de manera que aquests aconsegueixin consolidar certs patrons de conducta o comportaments desitjables i eliminar-ne altres que no ho són. Ensenyar un conjunt de destreses per treure el màxim profit a la capacitats de cada un dels seus jugadors de forma individual, i en el seu conjunt de tot l'equip.
Així que. per poder treure el rendiment desitjat a cada esportista, és indispensable comptar amb la quantitat d'instruments més gran. Un d'ells és la gestió dels reforços, tant els positius com els negatius.
Analitzant el reforç
El concepte de reforç en l'àmbit esportiu és summament important, ja que, arriba a influir en certes variables intrínseques com pot ser l'autoconfiança, la qual és indispensable per poder desplegar tots els recursos de què disposa qualsevol esportista.
Un reforç positiu per part de l'entrenador, en un moment clau del partit, pot marcar la diferència entre aconseguir un bon resultat o no. Per tant, cada entrenador és conscient que un dels seus objectius més importants és ensenyar amb efectivitat un conjunt de destreses necessàries per triomfar tant individualment com col·lectivament utilitzant diverses estratègies entre elles: els reforços.
El reforç positiu millora les actuacions
S'ha demostrat en nombroses investigacions que el reforç positiu, és qualsevol conseqüència que augmenta la probabilitat d'aparició de resposta posterior. Per tant, un premi aplicat després d'una acció dona a entendre que l'individu ha actuat correctament pel que contribueix a consolidar l'acció o resposta i, per tant, a aconseguir una millora en el rendiment i en les actuacions.
Aquest és el principal objectiu dels reforços positius o recompenses.
Cal tenir en compte dues consideracions importants en relació amb el reforç positiu
- El grau en què són interpretades com a recompenses per part d'aquelles persones a qui li són atorgades.
- El grau en què l'aparició dels reforços és contingent amb l'acció que es desitja.