El benestar mental d'una persona influeix significativament en el seu comportament i la manera en què interactua amb els altres. Quan algú passa un mal moment en termes de salut mental, és comú percebre canvis en la seva conducta, incloent un aparent augment en l'egoisme. Tanmateix, titllar aquests comportaments d'egoistes sense entendre les seves causes subjacents pot portar a males interpretacions i falta d'empatia cap als qui estan patint. A continuació, explorem per què la gent pot semblar més egoista quan enfronta dificultats psicològiques.
1. Enfocament en la supervivència emocional
Quan una persona pateix de depressió, ansietat, estrès elevat o altres trastorns psicològics, la seva capacitat per manejar les demandes quotidianes pot veure's significativament reduïda. En aquests casos, el cervell pot entrar en una manera de 'supervivència emocional', on la prioritat es converteix en gestionar el propi dolor o malestar. Això pot fer que les necessitats dels altres semblin menys urgents o importants, no perquè la persona desitgi ser egoista, sinó perquè la seva capacitat per atendre a d'altres és compromesa.
2. Esgotament de recursos emocionals
La salut mental compromesa sovint comporta un esgotament dels recursos emocionals. Persones bregant amb trastorns mentals poden sentir-se desconcertades per les seves pròpies emocions i problemes, deixant-los poc espai emocional o energia per preocupar-se pels altres. Aquest estat no és un acte conscient d'egoisme, sinó més aviat una limitació en la seva capacitat per estendre la seva atenció i cura cap a d'altres.
3. Jubilació social
Molts trastorns de salut mental porten a una jubilació social com a mecanisme de defensa. Aquesta jubilació pot ser interpretat erròniament com un rebuig de la interacció social o falta d'interès en les relacions. Tanmateix, més que egoisme, això reflecteix un intent de la persona de manejar els seus símptomes o evitar situacions que puguin exacerbar el seu estat mental.
És crucial reconèixer que el comportament que pot semblar egoista en algú que està passant per un mal moment de salut mental sovint és un reflex de la seva lluita per manejar el seu dolor i disfunció
4. Disminució de l'empatia
Investigacions suggereixen que condicions com la depressió major poden afectar àrees del cervell relacionades amb l'empatia. Això pot fer que sigui més difícil per a la persona afectada sintonitzar amb les emocions d'altres, el que podria interpretar-se com un comportament egoista. No obstant això, aquesta disminució de l'empatia no és deliberada, sinó un aspecte de l'impacte que la malaltia té al cervell.
5. Comunicació i malentesos
De vegades, la forma en què algú comunica les seves necessitats o sentiments durant un període de mala salut mental pot ser malament interpretada per altres com a egoisme. Per exemple, una persona pot expressar frustració o irritabilitat, que són símptomes comuns en molts trastorns, la qual cosa pot ser vist com un menyspreu cap als altres. En realitat, aquestes manifestacions són indicatius de la seva lluita interna.
Conclusió
És crucial reconèixer que el comportament que pot semblar egoista en algú que està passant per un mal moment de salut mental sovint és un reflex de la seva lluita per manipular el seu dolor i disfunció. Comprendre aquestes dinàmiques pot fomentar una empatia més gran i suport cap aquells que enfronten desafiaments en la seva salut mental, recordant que la conducta que observem és només la superfície de complexes experiències internes. Promoure aquesta comprensió pot ajudar a reduir l'estigma i promoure respostes més efectives i compassives per part d'amics, familiars i la societat en general.