Qui no ha tingut alguna vegada la sensació de reconèixer allò que es veu o es viu per primera vegada, com si ja s'hagués vist o viscut anteriorment? És el denominat déjà vu, que sempre s'ha associat a una cosa misteriosa i l'origen del qual s'ha tractat d'explicar de multitud de maneres, algunes amb connotacions paranormals. Tanmateix, estudis afirmen que aquest fenomen podria explicar-se a través del reconeixement dels records. Aquest article descriu el fenomen del déjà vu i la seva relació amb el reconeixement i amb els records vagues. També s'aporta informació sobre el jamais vu, que és l'efecte contrari.
El fenomen mental del déjà vu (en francès «ja vist») pot donar-se en individus sans o associat a un trastorn mental. Sigui quin sigui el seu origen, molt discutit, se l'ha relacionat, potser per desconeixement, amb fenòmens paranormals. Són teories que s'han apagat en favor d'estudis duts a terme en els últims anys els resultats dels quals afirmen el seu possible origen cerebral. Una investigació recent aporta noves dades. Un estudi de la Universitat de Colorado (EUA), mostra les moltes similituds que existeixen entre el déjà vu i la comprensió de la memòria del reconeixement.
El déjà vu i la importància del reconeixement
Entre el 60% i el 70% de la població ha experimentat alguna vegada déjà vu
La memòria del reconeixement és la que permet comprendre que allò que s'està experimentant en un moment determinat ja ha passat abans, com quan es reconeix un amic pel carrer o s'escolta una cançó favorita. El cervell fluctua entre dos tipus de reconeixement de la memòria: la recuperació i la familiaritat. La recuperació es dona quan es pot necessitar o assenyalar un instant o moment que ja ha ocorregut anteriorment: veure un individu que resulta familiar comprant en una botiga quan abans se l'ha vist a l'autobús. El reconeixement basat en la familiaritat passa quan una situació resulta familiar, però no es recorda quan va passar: la mateixa persona que es veu a la botiga, però en aquest cas no es recorda on se li ha vist abans. El déjà vu podria ser una mostra d'aquest reconeixement basat en la familiaritat: durant el fenomen, s'està convençut que reconeix la situació, però no s'està segur de la raó.
El déjà vu, un fenomen comú
La sensació de déjà vu apareix, per norma general i sense conseqüències, en persones sense cap malaltia, com un fenomen aïllat i sense periodicitat. Les últimes dades suggereixen que entre el 60% i el 70% de la població l'ha patit alguna vegada, sobretot entre els 15 i els 25 anys. L'episodi, tret de comptades ocasions, no dura més que escassos minuts o segons. No es refereix només a un lloc geogràfic sinó també a una situació, que se la interpreta com vista o viscuda.
Però també pot manifestar-se en diverses patologies. La més freqüent és l'epilèpsia del lòbul temporal (EPL), que és el tipus més comú i més resistent als fàrmacs en éssers humans. En aquesta malaltia, la sensació de déjà vu acostuma a presentar-se com a preludi de la crisi convulsiva (aura). Un estudi elaborat a la Universitat de Leeds ja descrivia persones que vivien aquesta experiència com una malaltia per si mateix per la seva forma crònica. Els qui així ho experimenten expressen que el fenomen els supera i, fins i tot, la sensació repetida de coneixement anticipat provoca una severa depressió. En resum, viuen abatuts per la sensació constant de què tot els resulta familiar.