La malaltia de la bufetada, també coneguda com a eritema infecciós o cinquena malaltia, és una infecció viral comuna en la infantesa, encara que també pot afectar adults. Aquesta malaltia és causada pel parvovirus B19 i rep el seu nom popular a causa de la característica erupció facial que provoca, la qual pot semblar l'efecte d'una bufetada.
La malaltia de la bufetada sol començar amb símptomes similars als d'un refredat, incloent febre baixa, mal de cap i malestar general
Causes i transmissió
El parvovirus B19, responsable de l'eritema infecciós, es transmet principalment a través de les secrecions respiratòries, com la saliva, el moc i l'esput, especialment quan una persona infectada tus o esternuda. La malaltia és més comuna en els nens d'entre 5 i 15 anys, encara que qualsevol persona pot contreure-la. La transmissió també pot ocórrer a través de la sang i de mare a fill durant l'embaràs.
Símptomes
La malaltia de la bufetada sol començar amb símptomes similars als d'un refredat, incloent febre baixa, mal de cap i malestar general. Aquests símptomes inicials poden durar diversos dies abans de l'aparició de la característica erupció cutània.
- Erupció facial: L'erupció facial és el símptoma més distintiu, començant amb un enrogiment brillant a ambdues galtes, la qual cosa dona l'aparença d'una "bufetada". Aquesta erupció pot estendre's posteriorment a altres parts del cos, com el tronc, els braços i les cames, adoptant un patró d'encaix o xarxa.
- Dolor articular: En alguns casos, especialment en adults, la malaltia pot causar dolor i inflamació en les articulacions, una condició coneguda com a artràlgia. Això pot durar des d'uns pocs dies fins a diverses setmanes.
- Altres símptomes: Alguns individus poden experimentar símptomes addicionals com a picor en les àrees afectades per l'erupció.
Diagnòstic
El diagnòstic de la malaltia de la bufetada es basa principalment en l'observació clínica dels símptomes característics, especialment l'erupció facial distintiva. En alguns casos, es poden realitzar anàlisis de sang per detectar la presència d'anticossos contra el parvovirus B19, confirmant així la infecció.
Tractament
La malaltia de la bufetada és generalment autolimitada, la qual cosa significa que tendeix a decidir-se per si sola sense necessitat d'un tractament específic. Tanmateix, es poden prendre mesures per alleujar els símptomes:
- Control de la febre i el dolor: Els medicaments com el paracetamol o l'ibuprofèn poden ajudar a reduir la febre i alleujar el mal de cap o les molèsties articulars.
- Descans i hidratació: Es recomana descansar adequadament i mantenir una bona hidratació durant el curs de la malaltia.
- Alleujament de la picor: Per alleujar la picor causada per l'erupció, es poden utilitzar locions calmants o antihistamínics.
Complicacions
Encara que la majoria dels casos d'eritema infecciós són lleus, poden sorgir complicacions en certs grups de persones:
- Embarassades: Les dones embarassades que contreuen la malaltia de la bufetada tenen un risc lleugerament major de patir complicacions, com l'anèmia fetal i la hidropesia fetal, que pot portar a la mort del fetus en casos greus.
- Persones amb anèmia: Els individus amb malalties que afecten els glòbuls vermells, com l'anèmia falciforma, poden experimentar una crisi aplàsica, una condició en la qual el cos deixa de produir prou glòbuls vermells.
Prevenció
Actualment, no existeix una vacuna per prevenir la malaltia de la bufetada. Les mesures preventives se centren a evitar el contacte proper amb persones infectades i a mantenir bones pràctiques d'higiene, com rentar-se les mans regularment i cobrir-se la boca i el nas en tossir o esternudar.
En resum, la malaltia de la bufetada és una infecció viral comuna i generalment llevi que afecta principalment els nens. Malgrat el seu aspecte alarmant, la malaltia sol resoldre's sense complicacions greus, encara que és important estar atents a possibles complicacions en grups de risc.