Per què les persones tenim aquesta marcada tendència a deixar les coses per demà? Per entendre'l hem de tractar a comprendre com és el fenomen de la procrastinació, aquesta tendència que de vegades manifestem en el nostre dia a dia que pot ser resumit en "deixar-ho tot per demà".
La procrastinació
Procrastinació: què és? La definició en si mateixa és senzilla, consisteix a ajornar allò que hem de fer: posar la rentadora, estudiar per a l'examen de llengua, la declaració de la renda... Però el mer acte de demorar alguna cosa no és ajornar, el concepte de procrastinació comporta en la seva pròpia definició una demora absurda, no és posposar perquè tingui sentit en cert context, és fer-ho irracionalment, sabotejant els nostres interessos.
La persona que viu obsessionada per concloure qualsevol tasca a la primera oportunitat pot ser tan disfuncional com aquell que ho deixa tot per a l'últim moment, ni l'un ni l'altre planifiquen el seu temps amb intel·ligència. Vèncer la procrastinació implica fer un ús intel·ligent del mateix temps, orientat a la consecució dels propis objectius. És en l'elecció de què faràs ara i què deixaràs per després on rau la procrastinació, no en la dilació per si mateix.
Però si sabem que ajornar ens allunya dels nostres objectius per què ho fem?
És en l'elecció de què faràs ara i què deixaràs per després on rau la procrastinació, no en la dilació per si mateix
Les seves causes
Pel que sembla hi ha factors tant genètics com ambientals que expliquen la procrastinació. D'una banda, aquest és un fenomen comú en totes les cultures i moments de la història. Es tracta d'una tendència que afecta lleugerament més els homes (54%) que les dones (46%), s'observa més entre la gent jove i disminueix amb l'edat.
Segons les dades que ofereix la ciència la major part l'explica la genètica; no obstant això, l'ambient també contribueix poderosament que ajornem compulsivament les nostres tasques. Tant és així que la vida moderna ha convertit la procrastinació en una epidèmia que té conseqüències a nivell personal, organitzacional i fins i tot es fa notar en l'economia d'un país.
Segons dades d'una enquesta el 95% de les persones admet que ajorna i un de cada quatre admeten fer-ho constantment. I és que la procrastinació és un hàbit i com a tal tendeix a perdurar. Un podria pensar que és a causa del perfeccionisme, no acabar mai les coses per l'obsessió que quedin perfectes, però el cert és que les dades indiquen el contrari.
Durant molt temps es creia que la postergació i el perfeccionisme anaven de la mà, aquest error s'explica perquè els perfeccionistes que posterguen són els que tendeixen a demanar ajuda en teràpia (i d'allà s'obtenien les dades), però existeixen moltes altres persones que són perfeccionistes i que no van a teràpia i que no incorren en l'hàbit de la dilació. En concret, un paper molt més fonamental és el de la impulsivitat: viure impacientment en l'ara i voler tot ara mateix.
El paper de la impulsivitat
L'autocontrol i la demora de la recompensa tenen molt a veure amb la impulsivitat i aquesta ens fa molt difícil la tasca de passar un mal moment amb l'objecte d'una recompensa futura. Les persones molt impulsives tendeixen a ser desorganitzades, es distreuen amb facilitat, tenen dificultat a controlar els seus impulsos, els costa ser persistents, així com treballar metòdicament. Aquesta dificultat en la planificació i aquesta fàcil distractibilitat les fa víctimes perfectes de la procrastinació.
En conclusió
La procrastinació és un hàbit molt arrelat que pot provocar grans dosis de sofriment, ens porta a la distracció i ens allunya dels nostres objectius. Està molt vinculat a la impulsivitat i a la gestió del temps, es veu influït pel valor de la recompensa que perseguim i per les creences que tenim respecte a les nostres pròpies capacitats.