Sovint s'associa menjar ecològic amb menjar car. I en temps de retallades sembla que no es poden gastar tants diners en alimentació. Però els aliments ecològics i de qualitat no han de ser necessàriament cars. Hi ha opcions per poder comprar ecològic i a bon preu: aliments de temporada, de proximitat, compra directa, mercats locals, grups i cooperatives de consum... Són alternatives que ens permetran menjar bé i a un preu assequible.
Sabem que, si ens ve de gust, podem comprar nectarines, raïm, maduixes, meló... tot l'any. Ja no sabem si els tomàquets o les taronges són cultius de temporada o no. Hem desaprès els ritmes de producció de la terra i ens hem allunyat del treball del camp. Comprar productes que no són de temporada fa que acabem pagant més per la qual cosa mengem, i obtinguem, a més, un producte de pitjor qualitat. Cal tornar a aprendre a alimentar-nos amb fruits de temporada. Que a les escoles tinguin en compte quan és el temps de les cireres, quan hi ha figues, quan es poden trobar magranes a l'horta. Comprar aliments ecològics i de temporada ens permetrà menjar bé i a un preu que no resultarà car.
Conèixer el que comprem hauria de ser gairebé obligat
Llagostins de l'Argentina i pinya de Sud-àfrica amb espàrrecs del Perú d'entrant. Els aliments viatgen de mitjana uns cinc mil quilòmetres del camp al plat, segons un informe d'Amics de la Terra. Moltes vegades és una estratègia d'aquestes multinacionals de l'agroindústria per produir barat, explotant drets laborals i mediambientals, per després vendre aquí el producte tan car com els sigui possible. Alguns aliments ens poden resultar més econòmics, d'altres no tant. Una compra local i de proximitat no ha de ser cara; a part, reduirem l'impacte ecològic d'un model d'alimentació quilomètric. Quin sentit té que a casa mengem comestibles que venen de l'altra punta del món i que allà els seus mercats estiguin "envaïts" per productes subvencionats de l'agrobusiness, que es venen per sota del preu de cost i fan la competència deslleial als productors autòctons?
Una altra qüestió és on comprem. Pensem que anar al supermercat ens sortirà barat, tanmateix, sovint, acabem amb més del que necessitàvem: ofertes 3×2, descomptes, col·locació estratègica del material perquè l'agafem sense pensar. Alguns productes s'anuncien barats, però acostumen a ser només un reclam, perquè mentre ens dirigim a buscar-los n'agafem altres que ja no ho són tant. Comprar directament el productor, en mercats locals, via comerç electrònic o anant a la finca és una bona opció per saber d'on ve el que mengem, pagar el preu íntegre a qui l'ha conreat i estalviar diners. Els grups i les cooperatives de consum són també una elecció adequada: persones d'un barri o d'un municipi que s'organitzen per comprar aliments ecològics, sense mitjancers, al productor, i obtenir un producte de qualitat i a un preu assequible.
A part, el consum de carn, en els últims temps, no ha parat d'augmentar. Amb una dieta més vegetariana, no només reduirem l'impacte tan negatiu que té la producció intensiva de carn en el medi ambient –que genera gasos amb efecte d'hivernacle, entre d'altres– i les males conseqüències per a la salut, sinó que aconseguirem, també, rebaixar l'import de la cistella. Més consum de fruita i verdura ecològica és una bona alternativa, tan econòmica com saludable, a una dieta excessivament carnívora.
Per tant, menjar ecològic no ens ha de sortir necessàriament car, sinó el contrari. Es tracta de saber menjar i comprar. I fer-ho amb criteris de justícia social i ecològica. No només guanyarà la nostra butxaca sinó també la nostra salut, els nostres productors i el nostre planeta.