Una de les màximes preocupacions actuals en àmbit de l'esport està relacionada amb la motivació dels esportistes joves per permetre que espremin el seu potencial.
Molts són els professionals (entrenadors, ajudants, directius, mèdics, psicopedagogs, psicòlegs, etc.) que, des de diferents perspectives, intenten trobar les directrius elementals que permeten garantir una motivació suficient, amb la qual assolir la màxima gratificació possible en l'esport. El problema és que no existeix un consens entre ells.
Tanmateix, sempre es pot pensar al revés, és a dir, tenir en compte el que no s'hauria de fer si es vol conservar la motivació d'un esportista.
La motivació és clau per esprémer el potencial
Per motivar els joves esportistes cal evitar...
A continuació es proposen alguns aspectes que convé evitar al món de l'esport, sobretot amb esportistes joves. Les recomanacions són, principalment, per a entrenadors.
1. No tolerar els alts i baixos en el rendiment
Al món de l'esport, com en altres àmbits de la vida, els esportistes poden tenir dies millors i altres de pitjors. L'important és que sentin suport per part dels seus entrenadors i que aquests respectin i comprenguin els canvis. Per a això sempre és important fer atenció al comportament habitual de l'esportista i seleccionar les eines adequades per fer-los front.
2. Considerar "resultat = ser"
Molts esportistes senten que l'entorn els valora com a persona segons els seus resultats esportius. En aquests casos, pensen que si s'ha obtingut un bon resultat s'"és millor" i si s'ha obtingut un mal resultat s'"és pitjor". La qüestió és fer veure que un mateix és independent als resultats que obté ja que aquests poden estar influïts per múltiples variables que no només es relacionen amb un mateix.
3. Limitar la participació en la presa de decisions
L'esportista hauria de tenir l'oportunitat de decidir sobre, per exemple, els seus objectius o les condicions d'entrenament. El fet de sentir que es té en compte l'opinió personal proporciona una sensació positiva que pot augmentar la motivació i la responsabilitat tal com l'esport. Cal procurar consultar, quan sigui adequat, el punt de vista de l'esportista i intentar arribar a un consens amb ell.
4. Establir objectius de resultat poc realistes
És important que els objectius siguin realistes. De fet, és una de les bases per realitzar un bon objectiu. Per mantenir o augmentar la motivació és primordial que els objectius es vegin com assequibles i que el mateix esportista cregui que els pot aconseguir. Si de primeres es planteja un objectiu massa ambiciós i amb el qual l'esportista sent que no prosperarà, és difícil que la motivació no decaigui.
5. Potenciar el feedback negatiu
Convé tenir en compte que l'esportista valora molt els comentaris positius i encoratjadors. Per aquesta raó, centrar-se en els aspectes negatius només pot generar que l'estat d'ànim decreixi. És lògic pensar que cal corregir allò que s'ha realitzat de forma errònia però és important reconèixer els èxits i animar en qualsevol situació.
6. Fomentar un patró d'insatisfacció crònica
Totes les persones que formen part de l'entorn de l'esportista han de tenir en compte la situació del mateix per evitar continuar amb un patró d'insatisfacció, en el cas que aquest existeixi. Per això és important ajudar l'esportista a veure les parts positives de la seva condició i, en cap cas, no recolzar la visió negativa.